STSJ Cataluña 29/2019, 11 de Abril de 2019
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Número de resolución | 29/2019 |
| Fecha | 11 Abril 2019 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació núm. 190/2018
SENTÈNCIA NÚM. 29
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 11 d'abril de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació interposat per Moises , representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a EMMA FRIGOLA CASALI i dirigit/da per l'advocat/da BEATRIZ AUBER VALLMITJANA, contra la Sentència dictada per la Secció 19a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 19 de juliol de 2018 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona el 22 de desembre de 2016 en el procediment ordinari núm. 356/15. Bibiana i Salvador , aquí part contra la qual es recorre, han estat representats en aquest Tribunal pel/per la procurador/a DANIEL COLLADO MATILLAS i dirigits per l'advocat/da PILAR ABRIL TORT.
El/La procurador/a FRANCISCO PASCUAL PASCUAL, en representació de Bibiana i Salvador , va formular demanda de procediment ordinari núm. 356/15 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 36 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 22 de desembre de 2016 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que desestimando la demanda presentada por el Sr. Francisco Pascual en representación de DÑA. Bibiana y D. Salvador , asistidos por la Sra. Pilar Abril, frente a D. Moises , representado por la Sra. Emma Frigola, y asistida por la Sra. Beatriz Auber, absuelvo al demandado de las pretensiones formuladas frente a él, con expresa condena en costas a la parte actora".
Segon . Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 19a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 19 de juliol de 2018 , amb la següent part dispositiva:
"ESTIMAR el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Dña. Bibiana y D. Salvador contra la Sentencia dictada en fecha 22 de diciembre de 2016 por el Juzgado de Primera Instancia nº. 36 de Barcelona en sus autos de Juicio Ordinario nº. 356/2015, de los que el presente rollo de apelación dimana, y, en su virtud, REVOCAMOS dicha
resolución en su integridad, y ESTIMAMOS la demanda interpuesta en su día por Dña. Bibiana y D. Salvador seguida contra D. Moises y DECLARAMOS la extinción del condominio sobre la vivienda sita en Barcelona en la CALLE000 núm. NUM000 NUM001 NUM002 , cuya descripción se recoge en el hecho primero de la demanda, la indivisibilidad del inmueble, y en consecuencia instar al demandado a manifestar su voluntad de adquirir el dominio exclusivo de la finca, en cuyo caso habrá de abonar a los actores el valor pericial de su participación, y de no mostrar interés en la adjudicación se proceda a la venta del inmueble en pública subasta judicial, distribuyendo el precio obtenido en proporción a las cuotas que ostente cada propietario, una vez deducidos los correspondientes gastos, sirviendo el valor pericial antes dicho a efectos de subasta. Se condena al demandado al pago de las costas causadas en primera instancia, y no se condena a las costas del recurso a ninguno de los litigantes".
Tercer . Contra la Sentència anterior, Moises va interposar recurs de cassació. Per interlocutòria de 13 de desembre de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 21 de març de 2019, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
Aquest litigi gira entorn de l'acció de divisió d'un immoble comú promoguda per dos dels propietaris de l'immoble contra el tercer propietari.
No són motiu de controvèrsia els fets objecte del litigi:
1r/ Noelia , mare dels litigants, va morir el dia sis d'abril de 2014, deixant com a hereus els seus tres fills, Bibiana , Salvador i Moises ;
2n/ mitjançant escriptura del dia 3 de setembre de 2014 els tres germans esmentats van acceptar l'herència de la mare que incloïa la propietat de l'immoble del CALLE000 NUM000 , NUM001 NUM002 de Barcelona (registral nombre NUM003 ), que constituïa el domicili habitual de la causant, el qual immoble es van adjudicar els hereus per parts iguals en comunitat ordinària;
3r/ la clàusula sisena de l'escriptura d'acceptació deia el següent: " REDUCCION: los Sres. comparecientes SOLICITAN las bonificaciones y exenciones fiscales que correspondan, en especial, y de conformidad con el artículo 20.2 c de la Ley de Impuestos sobre Sucesiones y Donaciones , y el artículo 35 de la Ley 16/2008, de 23 de diciembre de 2008, de Medidas Fiscales y Administrativas , así como del Impuesto sobre el incremento de Valor de los Terrenos de Naturaleza Urbana, se SOLICITA la reducción en la base imponible del 95 por 100 del valor fiscal dado a la finca registral número NUM003 , por constituir la misma la vivienda habitual de la finada DOÑA Noelia , manifestando los Sres. Comparecientes que seguirán manteniendo dicha vivienda durante los CINCO años siguientes al fallecimiento de la causante, haciéndole yo, el Notario, la advertencia que de no cumplirse el requisito de permanencia a que se refiere dicho Artículo, deberá pagarse la parte del impuesto que se hubiese dejado de ingresar, como consecuencia de la reducción que por tal concepto se practique, junto con los intereses de demora ".
A partir d'aquests fets substancials el mes de maig de 2015 Bibiana i Salvador van promoure una acció judicial d'extinció de la comunitat sobre l'immoble comú, a la qual pretensió Moises hi va oposar el pacte d'indivisió contingut en la clàusula sisena de l'escriptura d'acceptació d'herència.
La sentència de primera instància va desestimar la demanda per entendre que hi havia un pacte d'indivisió per un termini de cinc anys d'ençà la mort de la causant que havia de ser respectat, llevat voluntat unànime en contra dels propietaris, circumstància no concurrent.
En canvi, la sentència de segona instància, seguint el criteri que havia establert en una sentència anterior el propi tribunal, de 5 de març de 2004, acull l'acció de divisió perquè al seu entendre no es pot equiparar el pacte de permanència d'efectes estrictament tributaris amb el pacte d'indivisió que aleshores recollia l' article 400 del Codi civil espanyol i que actualment sanciona l'article 552-10.2 del llibre cinquè del Codi català. En aquest sentit, l'Audiència raona que " el compromiso que contiene la escritura tiene alcance y va referido al ámbito de los beneficios fiscales, sin que pueda entenderse que el mismo alcanza ese compromiso de indivisión que debe revestir un carácter expreso, inequívoco y terminante ".
SEGON. Recurs de cassació
Motiu únic: infracció de l' article 552-10.2 del Codi civil de Catalunya
-
El motiu únic del recurs de cassació denuncia la infracció de l' article 552-10.2 del Codi civil de Catalunya (CCCat ) i demana, a l'empara de l' article 3, b/ de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya (s'al ludeix a dues sentències de signe oposat dictades per sengles tribunals d'apel lació de l'Audiència de Barcelona), que es fixi com a doctrina jurisprudencial que el compromís assumit pels hereus en l'escriptura d'acceptació d'herència de mantenir l'habitatge habitual del causant en el seu patrimoni als efectes de la corresponent reducció dels impostos que gravin l'adquisició suposa un "veritable pacte d'indivisió de l'habitatge" pel termini establert en la norma...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba