SAP Tarragona 166/2019, 28 de Mayo de 2019
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2019:554 |
| Número de Recurso | 294/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 166/2019 |
| Fecha de Resolución | 28 de Mayo de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
Secció núm. 03 de l'Audiència Provincial de Tarragona. Civil
Avinguda Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona
43005 Tarragona
Tel. 977920103
Fax: 977920113
A/e: aps3.tarragona@xij.gencat.cat
NIG 4301442120168035126
Recurs d'apel lació 294/2018 D
Matèria: Judici ordinari per quantia
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d'Amposta (UPSD)
Procediment d'origen: Procediment ordinari 95/2016
Part recurrent / Sol licitant: Urbano
Procurador/a: ANNA SAGRISTA GONZALEZ
Advocat/ada: ANTONIO SANCHEZ-TORIL RIVERA
Part contra la qual s'interposa el recurs: ALLIANZ SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.
Procurador/a: JOSEP LLUIS AUDI ANGELA
Advocat/ada: XAVIER CALVET VALLESPI
SENTÈNCIA NÚM. 166/2019
MAGISTRATS IL LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
Manuel Galan Sanchez (Ponent)
Tarragona, a 28 de maig de 2019
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat pel Sr. Urbano representat per la Procuradora dels Tribunals Sra. Sagristà González i defensat pel Lletrat Sr. Sánchez Toril y Rivera, contra la Sentència de 28 de desembre de 2017 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 d'Amposta, procediment ordinari núm. 95/2016, al qual figura com a part demandant l'ara apel lant, i com a part demandada ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A. representada pel Procurador dels Tribunals Sr. Audí Angela i assistida pel Lletrat Sr. Calvet Vallespí.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
" QUE ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por Urbano representado por la Procuradora Sra. Sagristà, contra ALLIANZ COMPAÑÍA DE SEGUROS Y REASEGUROS SA, representada por el Procurador Audi, DEBO CONDENAR Y CONDENO a la demandada al pago de VEINTISIETE MIL QUIENTOS CUARENTA Y TRES EUROS CON SESENTA Y DOS CÉNTIMOS (27.543,62 euros), más los intereses legales desde la interposición de la demanda, calculándose parcialmente hasta la fecha de la consignación parcial por dicha suma, que se incrementaran en dos puntos desde esta sentencia hasta su total pago ( artículo 576 LEC ).
Las costas por su orden, debiendo cada parte abonar las causadas a su instancia y las comunes por mitad."
Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal del Sr. Urbano d'acord amb les al legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació processal de l'adversa es va presentar escrit d'oposició al recurs.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
La part apel lant Sr. Urbano interposa el present recurs al legant error en la valoració de la prova en quant al càlcul del lucre cessant; error en la valoració de la prova en quant al nexe causal entre l'averia del radiador intercooler i l'accident; error de dret respecte dels interessos de l' article 20 de la LCS .
Error en la valoració de la prova en quant al nexe causal entre l'averia del radiador intercooler .
Començarem per analitzar aquest motiu atès que de la seva resolució depèn el següent.
Impugna el recurrent el Fonament 2n de la sentència d'instància, considerant que la decisió judicial es fonamenta en l'informe pericial de la part demandada, al qual considera erroni: "se toma como base para denegar la relación de causalidad entre los daños en el radiador intercooler y el accidente, el informe pericial de la parte demandada. Informe pericial que consta acreditado en el primer motivo es erróneo, y que ha de tacharse necesariamente de parcialista" (foli 511).
El motiu es rebutja: com es diu a la resolució impugnada, i aquest Tribunal comparteix, la prova practicada per la part actora ara recurrent per tal d'acreditar el nexe de causalitat és insuficient per als efectes pretesos. Al contrari, la factura de reparació és de 13-febrer-2015 (folis 64 i ss.), pròxima a la data de finalització de la reparació, 04-febrer-2015 ; en canvi, no consta provat que el vehicle fos lliurat al seu propietari el 10-abril-2015 com manifesta a la seva demanda (foli 5 revers), ni perquè va romandre suposadament al taller entre el febrer i l'abril; en definitiva, l'averia del radiador intercooler apareix mesos després, sense que, com ja s'ha dit, existeixi prova suficient i concloent (i no la és, com diu el Jutge a quo -foli 486- la declaració del representant de Servitom, S.L., que és més una sospita o especulació) de que aquesta averia sigui conseqüència de l'accident produït el 03-juny-2014. No provant-se aquest necessari nexe causal entre l'accident i l'averia de l' intercooler, la companyia asseguradora demandada no pot ser condemnada a indemnitzar aquest dany.
Error en la valoració de la prova en quant al càlcul del lucre cessant.
S'ha de partir de la norma que regula la càrrega de la prova; així, l' article 217 de la LEC, en la part que ara interessa, disposa: "....... 2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza
de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior. ....... 7. Para la aplicación
de lo dispuesto en los apartados anteriores de este artículo el tribunal deberá tener presente la disponibilidad y facilidad probatoria que corresponde a cada una de las partes del litigio" . I la STS de 16-abril-2014 (ROJ: STS 1626/2014 ) és ben clara al respecte: " Las sentencias mencionadas, junto con otras muchas que pudieran citarse, coinciden en señalar que el lucro cesante, para poder ser objeto de indemnización al amparo de lo dispuesto por el artículo 1106 del Código Civil ha de quedar probado, sin que basten las meras especulaciones, expectativas o beneficios hipotéticos" .
Fonamenta el recurrent el motiu sobre la base d'impugnar el pronunciament de la resolució recorreguda contingut al Fonament Tercer, paràgraf 3r., considerant que "el referido informe pericial TOMADO EN CONSIDERACIÓN PARA TRATAR LA CUANTÍA DEL PROCESO, HA FALSEADO LAS CUANTÍAS DE LAS FACTURAS APORTADAS POR LA PARTE ACTORA, y que sirven de base para la emisión del informe" (v. folis 506 revers i
507 anvers), així com qualificant con erroni el còmput de 22 dies hàbils per mes (foli 507 anvers); conclou manifestant: "no pueden tomarse en consideración los ingresos netos, y de ahí descontar un 33% de gastos, pues tales gastos han de deducirse necesariamente de los ingresos brutos" (foli 507 revers). En definitiva, l'informe pericial en que es basa la sentència d'instància és erroni en quant a la quantificació dels dies i els guanys deixats d'obtenir pel Sr. Urbano (foli 509 anvers).
En quant als dies de paralització, coincidim amb el Jutge a quo en que no es poden admetre els dies demanats pel demandant (primer i segon dia, més 429 dies laborals, foli 8 revers), atès que la companyia asseguradora no té responsabilitat en l'averia de l' intercooler com s'ha analitzat al Fonament precedent. Per tant, haventse acreditat que el sinistre es va produir el dia 03-06-2014, i que el vehicle va quedar reparat el 04-02-2015 (essent la factura de reparació de 13-febrer- 2015), s'han de computar 169 dies laborals (període no impugnat per l'asseguradora com expressament diu al seu escrit d'oposició al recurs, foli 527 revers).
I en quant als guanys deixats d'obtenir, qüestiona l'import diari de la indemnització atorgada per la sentència impugnada, 162,98.- euros (foli 147) fixats pel pèrit Sr. Braulio, deduïts una sèrie de despeses (combustible i manteniment) que no es produeixen mentre el vehicle està parat. S'ha de tenir present,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba