SAP Barcelona 266/2019, 30 de Abril de 2019
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2019:4104 |
| Número de Recurso | 305/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 266/2019 |
| Fecha de Resolución | 30 de Abril de 2019 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866050
FAX: 934866034
EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0810142120148268997
Recurso de apelación 305/2018 -A
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 4 de L'Hospitalet de Llobregat
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 1552/2014
Parte recurrente/Solicitante: Artemio
Procurador/a: Marta Coll Sirvent
Abogado/a: Oscar Terraza Herrerías
Parte recurrida: Baldomero
Procurador/a: Mar Sitja Tost
Abogado/a: XAVIER TODÓ BAÑULS
SENTÈNCIA NÚM. 266/2019
Barcelona, 30 d'abril de 2019.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 305/18, interposat contra la sentència dictada en data 17 de maig de 2017 en el procediment núm. 1552/14, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 4 de Hospitalet de Llobregat. Ha estat recurrent el Sr. Artemio i apel lat el Sr. Baldomero . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: " Estimo parcialment la demanda de Judici ordinari, en reclamació de quantitat, promogut per la procuradora Sra. Sitjà Tost, actuant en nom i representació de Baldomero, contra Artemio, i condemno aquest demandat a què satisfaci a l'actor la
quantitat de cinc mil cinc-cents tres amb setanta-cinc ( 5.503,75 ) euros, amb els interessos que refereix el fonament de dret setè d'aquesta sentència i que produeix l'esmentada quantitat.
Cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi.
El Sr. Baldomero formula una demanda contra el Sr. Artemio a qui reclama una indemnització de 13.707,03€.
Explica que és "mosso d'esquadra" i que el dia 11 de febrer de 2011 quan anava del treball a casa va veure un cotxe bolcat i encastat a un fanal i una mica més lluny un home (que va resultar ser el conductor d'aquell vehicle) en actitud molt agressiva, amb sang al cap i a les mans i agredint al policia local que l'intentava reduir. Davant d'això va aturar-se per ajudar-lo. L'ara demandat, que presentava un ferida oberta i tenia sang a les mans, va presentar una gran resistència en el decurs de la qual li va causar petites lesions a la mà. Uns dies després li van comunicar que el detingut tenia la síndrome VIH i per aquesta raó ell es va haver de sotmetre durant sis mesos a diversos controls per risc de contagi.
Per aquells fets es va seguir un procediment penal en el que, havent arribat a un acord amb el fiscal, l'ara demandat va ser condemnant com a autor de dos delictes contra la seguretat vial, un delicte de resistència a l'autoritat i una falta de lesions així com a indemnitzar per les lesions al copilot del vehicle accidentat i al policia local. No obstant, cap pronunciament es va incloure respecte a ell que també figurava a les actuacions com a perjudicat.
En el present procediment reclama per 5 dies no impeditius (ferides superficials a la mà; 148,75€), 58 dies que va haver d'estar de baixa laboral a causa de l' ansietat que li va provocar la possibilitat d'haver-se contagiat del VIH ( 3.205,66€ més 11% de factor de correcció) i 10.000€ per l'afectació que això li va provocar.
El demandat oposa les excepcions de cosa jutjada i de falta de legitimació activa. Nega relació de causalitat i s'oposa per tots els conceptes ( danys ) pels que reclama indemnització.
La sentència desestima l'excepció de falta de legitimació activa i la de cosa jutjada perquè la sentència dictada en el procediment penal no es pronuncia en relació als danys de l'ara demandant. Estima la reclamació pels 5 dies no impeditius per les ferides superficials a la mà ( 148,75€), per danys morals pels que concedeix una indemnització 5.355€ i interessos des de la data de la demanda.
El demandat recorre contra aquesta resolució. Insisteix, en primer lloc, en l'excepció de cosa jutjada i seguidament, invoca errònia valoració de la prova en relació a l'existència de lesions i s'oposa a la indemnització per dany moral que no considera justificat.
El demandant s'oposa al recurs.
Cosa jutjada
Estableix la llei d'enjudiciament criminal que les accions penals i civils derivades d'un delicte o falta poden ser exercides separadament o de forma conjunta (article 111). Exercida l'acció penal, s'entén usada també la civil llevat que el perjudicat s'hagués reservat l'exercici de l'acció civil de forma separada (article 112). Encara que els perjudicats no es mostrin part en la causa, no per això s'entén que renuncien al dret de restitució, reparació o indemnització que al seu favor es pugui acordar en sentència (article 110). Llevat que el perjudicat hagués renunciat expressament al seu dret de restitució, reparació o indemnització, al fiscal li correspon exercir juntament amb la penal l'acció civil ( art. 108 LEC ).
A la STS de 18 d'octubre de 1988 s'explica el sistema de la LCCr en relació a l'efectivitat de la responsabilitat civil derivada per fets que constitueixen l'objecte d'una causa penal en els següents termes:
" esencialmente [ consisteix ] en que los perjudicados no tienen necesidad de mostrarse parte en la causa [...] para que [...] se entienda, aun en su ausencia del proceso, que se hallan ejercitadas las acciones civiles, encomendadas en ese supuesto al Ministerio Fiscal que ha de ejercitarlas [...] por vía de sustitución y en interés de aquéllos ".
Q uan en el procediment penal s'ha exercit, conjuntament amb la penal, l'acció civil i, en virtut d'aquest exercici conjunt, es dicta sentència per la que es condemna l'autor a determinada pena i a indemnitzar els perjudicis
causats, ja no és possible promoure contra aquesta persona un nou judici civil sobre els mateixos fets. Amb reiteració ha negat la jurisprudència la possibilitat d'acudir a la jurisdicció civil per tornar a plantejar el que ja ha estat objecte de judici i s'ha resolt en una sentència penal ( SSTS 13-12-99, 2-7-02, 16-12-02 ...), ni tan sols per suplir deficiències o rectificar omissions que s'hagin pogut cometre en aquell primer procediment en relació a l'acció civil ( SSTS 31-10-77, 18-10-88, 4-11-91, 12-7-93 ...).
Evidentment aquesta jurisprudència en relació a la cosa jutjada es refereix a l'acció civil exercida, examinada i resolta en el procediment penal. Així es raona a la STS de 16 de desembre del 2002 que l'efecte de cosa jutjada es reserva a les sentències i resolucions de fons, és a dir, a aquelles que efectivament haguessin jutjat sobre el que després es planteja en la via civil. El que no és possible és acudir al procediment civil " para remediar lo que se tuvo oportunidad de aportar en el proceso...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba