STSJ Cataluña 24/2019, 18 de Marzo de 2019
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:1692 |
| Número de Recurso | 184/2018 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 24/2019 |
| Fecha de Resolución | 18 de Marzo de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 184/2018
SENTÈNCIA NÚM. 24
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 18 de març de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Alexis , representada davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a ROBERTO CARANDO VICENTE i dirigit/da per l'advocat/da AGUSTIN ATANCE CONTRERAS, contra la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 5 de julio de 2018 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallés el 16 de maig de 2017 en el procediment ordinari núm. 161/2016. Salome , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a CARMEN GROS DIAZ i dirigit/da per l'advocat/da LOLA CASAS-ALJAMA VAZQUEZ.
La procuradora MARIA DOLORES ALAVEDRA BERENGUER, en representació de Alexis , va formular demanda de procediment ordinari núm. 161/2016 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 6 de Cerdanyola del Vallès. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 16 de maig de 2017 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimo la demanda interpuesta por la procuradora Dª. Mª Dolores Alavedra Berenguer, en nombre de D. Alexis contra Dª. Salome , declarando la titularidad indivisa entre ambas partes de la finca sita en CALLE000 nº NUM000 de Cerdanyola del Vallés e inscrita en el registro de la Propiedad de Cerdanyola del Vallés, al Tomo NUM001 , libro NUM002 , folio NUM003 , finca nº NUM004 - NUM005 , y acordando la extinción del condominio de la misma, así como condenado a la demandada a las costas del presente procedimiento".
Segon . Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 12a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 5 de juliol de 2018 , amb la següent part dispositiva:
"ESTIMAMOS íntegramente el recurso de apelación deducido por la representación de Salome contra la sentencia de fecha 16 de mayo de 2017 dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 6 de Cerdanyola en el proceso ordinario nº 161/2016, en el que ha sido parte demandante y apelada Alexis y, en consecuencia, REVOCAMOS dicha resolución y retomando la instancia, DESESTIMAMOS la demanda interpuesta por el Sr. Alexis . Todo ello sin imposición de las costas de ninguna de las instancias".
Tercer . Contra la Sentència anterior, Alexis va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 10 de desembre de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 7 de març de 2019, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Antecedents del litigi
Aquest litigi té per objecte l'acció de divisió del bé comú (habitatge unifamiliar del carrer CALLE000 NUM000 de Bellaterra) promoguda per Alexis enfront de la seva esposa Salome , de qui es troba separat legalment d'ençà la sentència de separació del 21 de setembre de 2010 .
La contesta de la demanda per part de la senyora Salome va consistir substancialment a negar tota titularitat dominical del demandant sobre l'habitatge, fent valer la seva titularitat exclusiva des que en el conveni regulador de la separació subscrit per ambdós cònjuges i homologat per la sentència de 21 de setembre de 2010 li fos adjudicada la meitat indivisa que fins aleshores ostentava el senyor Alexis (l'immoble havia estat adquirit per meitats pels cònjuges amb data 11 d'octubre de 1996, dos anys després de contraure matrimoni).
La sentència de primera instància acull l'acció de divisió en aplicació del que disposa l' article 233-5 del Codi civil de Catalunya regulador dels pactes fora de conveni regulador, en declarar provat que el demandant havia adquirit de nou la meitat indivisa de l'immoble a través de l'annex a la proposta de conveni regulador del divorci subscrit pels cònjuges en data 8 d'octubre de 2015; també afirma que la revocació del pacte esmentat intentada per la senyora Salome el febrer de 2016 fou ineficaç per extemporània conformement disposa el punt 2 del mateix article.
La sentència d'apel lació, després d'exposar amb tot detall les fites rellevants per a la decisió de la controvèrsia, considera d'entrada i en referència a l'annex indicat, que " el art. 233- 5 CCCat no es la norma de aplicación a la controversia, pues no se trata de un pacto en previsión de una futura ruptura ya que existía una separación matrimonial de cinco años atrás, ni tampoco se trata de un pacto posterior a la ruptura que pretenda regular aspectos post-convivenciales no resueltos, pues todos se habían convenido con motivo de la separación y de la modificación de medidas posterior ".
En segon terme, la sentència constata que la proposta de conveni regulador del divorci i el seu annex firmat sense solució de continuïtat contenen afirmacions totalment contraposades respecte la propietat de la casa de Bellaterra (el conveni referma que pertany en exclusiva a la senyora Salome d'ençà l'adjudicació feta en el conveni de la separació i l'annex expressa que la casa és propietat dels dos cònjuges per meitats), de manera que considera que una d'aquestes manifestacions és simulada, arribant tot seguit a la conclusió que " el negocio que carece de causa es el que se pretende hacer valer en este proceso ya que no expresa ni se puede inferir de su texto la causa jurídica del mismo y en tal caso, conforme al art. 1275 del Código civil , debe considerarse nulo y no puede producir efecto alguno, mientras que el proyecto de convenio de divorcio no hace más que ratificar el status quo resultante de la separación matrimonial y posterior modificación de medidas y en aquella ocasión la causa de la cesión que realizó de su mitad indivisa a la Sra. Salome aparece con claridad: el pago de la prestación compensatoria y liquidación del patrimonio común ".
Contra aquesta sentència la part demandant hi presenta recurs per infracció processal i recurs de cassació.
SEGON. Recurs per infracció processal
Motiu primer: valoració errònia de la documental privada
A l'empara de l' article 469.1 , 4r de la Llei d'enjudiciament Civil (LEC), el recurrent denuncia la vulneració dels articles 24 de la Constitució espanyola i 319 i 326 LEC per tal com s'hauria incorregut en un error patent en la valoració de la prova documental, ja que l'annex de la proposta de conveni regulador del divorci és un document privat que conté una inequívoca declaració negocial (reconeixement de la propietat indivisa d'un immoble) que no requereix forma solemne de cap tipus.
El motiu no pot ser acollit.
La vulneració de les regles de valoració de la prova de documents privats denunciada no es pot haver comès en aquest cas, tota vegada que la sentència impugnada -en congruència amb la posició de les parts en el litigi- no nega l'autenticitat de l'annex de la proposta de conveni regulador, sinó que li nega validesa per falta d'un requisit essencial de tot contracte com és la causa, segons que diu expressament i que referma amb la invocació de l' article 1275 del Codi civil .
Aquesta declaració de falta de causa ateny al fons de la qüestió i hauria de ser combatuda en el seu cas per mitjà del recurs de cassació.
Motiu segon: valoració arbitrària de la prova documental
També a l'empara de l' article 469.1 , 4r LEC el motiu segon incideix en la mateixa qüestió per la via d'afirmar que la sentència impugnada fa una valoració de la prova documental " ilógica, irracional, arbitraria y opuesta a las máximas de la experiencia ( arts. 24.1 y 2 CE y 348 LEC ) ", ja que el tribunal d'apel lació hauria donat prevalença a la documental presentada per la demandada en detriment de l'aportada pel demandant.
Per refusar aquest motiu n'hi ha prou amb una remissió a l'argumentació exposada en l'epígraf anterior, podent-hi afegir també que l'annex en qüestió va ser aportat juntament amb la demanda, de manera que és prova de l'actor ara recurrent.
Motiu tercer: arbitrarietat en la valoració de la prova
En aquest motiu es denuncia, també amb fonament en l' article 469.1 , 4r LEC en relació amb l' article 24 CE , l'arbitrària valoració de la prova que resultaria del fet que la sentència no reconeix valor a l'annex de constant de referència per manca d'homologació judicial, quan es tracta precisament d'un pacte fora de conveni que és vàlid entre les parts sense necessitat d'homologació.
Entre moltes altres, la sentència del Tribunal Suprem 608/2018, de 6 de novembre , recorda que " la doctrina jurisprudencial admite la denuncia de la valoración probatoria llevada a cabo en la segunda instancia...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba