STSJ Cataluña 554/2007, 15 de Junio de 2007
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:10026 |
| Número de Recurso | 407/2003 |
| Número de Resolución | 554/2007 |
| Fecha de Resolución | 15 de Junio de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 407/2003
Part recurrent: Carlos i Ángela
Procuradora: Maria Teresa Buitrago Hijano
Advocat: Alvaro de Diego Zambrano
Part contra la qual es recorre: Jurat Provincial d'Expropiació de Barcelona
Procurador: Advocat de l'Estat
Advocat: Advocat de l'Estat
SENTÈNCIA NÚM. 554
Magistrats:
Emilio Berlanga Ribelles
Núria Clèries Nerín
Maria Pilar Rovira del Canto
Maria Fernanda Navarro de Zuloaga
Javier Aguayo Mejía
Joaquín Herrero Muñoz Cobo
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 15 de juny de 2007
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Jurat d'11 de novembre de 2002 que fixava el preu just de la finca númeroNUM001 del terme municipal d' El Prat de Llobregat que és afectada pel projecte de nova llera del riu Llobregat des de Mercabarna al mar.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
La interlocutòria del dia 5 de juliol de 2005 va obrir a prova les actuacions i es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 7 de juny de 2007.
FONAMENTS DE DRET
La representació de la part actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat Provincial d'Expropiació de Barcelona d'11 de novembre de 2002, expedient núm. NUM000 , que fixava el preu just de part de la finca número NUM001 del terme municipal d' El Prat de Llobregat que és afectada pel projecte de nova llera del riu Llobregat des de Mercabarna al mar. Demana l'anul·lació de l'acord del jurat i que es fixi el preu just en 3.351.218,58 #.
L'Advocat de l'Estat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de desembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996 .
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997 , precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC , constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa ( STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996 ), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència, el que fa que l'òrgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pels acords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessàri raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
c)Tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996 , que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen coneixements tècnics, sinó que té per objecte subministrar al jutge els elements de coneixement, estudi i experiència que li manquen, perquè pugui prendre la seva decisió, de forma que el dictamen pericial no pot imposar-se exclusivament per l'autoritat que dimana...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 13 de Junio de 2011
...interpuesto por la representación procesal de D. Hernan y Dña. Carla contra la sentencia de fecha 15 de junio de 2007 dictada en el recurso 407/03 por la Sección 2ª de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de ANTECEDENTES DE HECHO PRIMERO La sentencia re......