STSJ Cataluña 137/2007, 23 de Febrero de 2007
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2007:6157 |
| Número de Recurso | 46/2003 |
| Número de Resolución | 137/2007 |
| Fecha de Resolución | 23 de Febrero de 2007 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 46/2003
Part recurrent: Pilar
Procuradora: Elena Soria de Villalonga
Advocada: Isabel Monforte Otterbach
Part contra la qual es recorre: Jurat d' Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
SENTÈNCIA NÚM. 137
Magistrats:
Maria Pilar Rovira del Canto
Maria Fernanda Navarro de Zuloaga
Joaquín Herrero Muñoz Cobo
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, vint-i-tres de febrer de dos mil-set.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradora esmentada, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l' acord del Jurat de 29 d' octubre de 2001 que fixava el preu just de les finques números NUM000 , NUM001 i NUM002 propietat de l' actora que són afectades pel "Projecte de nova carretera de connexió de Mollet del Vallès-Martorelles".
Acordada la incoació d' aquestes actuacions, se' ls va donar el curs processal previst a la Llei d' aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s' anul·lessin els actesobjecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
Per interlocutòria de 29 de juliol de 2004 es van obrir les actuacions a prova i tot seguit es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 8 de febrer de 2007.
FONAMENTS DE DRET
La representació de la senyora Pilar impugna en aquest recurs contenciós administratiu l' acord del Jurat d' Expropiació de Catalunya, de 29 d' octubre de 2001, expedient núm.42-01, que fixava el preu just de les finques números NUM000 , NUM001 i NUM002 propietat de l' actora que són afectades pel "Projecte de nova carretera de connexió de Mollet del Vallès-Martorelles". Demana l' anul·lació de l' acord del jurat i que es fixi el preu just de 1.098.725 euros així com els interessos que es meritin des del dia 26 d' agost de 1998.
El lletrat de la Generalitat s' hi oposa al·legant la presumpció d' encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d' expropiació; la no-admissió parcial del recurs, pel que fa a la quantitat reclamada que excedeix el preu just fixat en el full d' apreuament per l' expropiat; que per la valoració del sòl s' ha d' atendre la ponència de valors cadastrals en ser plenament vigents; que no es pot indemnitzar d' igual manera una servitud de pas subterrània que una expropiació de sòl; que la recurrent no fonamenta que s' hagi produït un error en la fixació dels perjudicis provocats per l' ocupació temporal ni en la valoració dels vols i, s' oposa a la valoració d' una servitud de carreteres i impacte sònic a la vivenda. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Cal, en primer lloc, examinar la no-admissibilitat parcial al·legada pel lletrat de la Generalitat que fa referència a què la quantitat reclamada per l'actora en aquest procediment excedeix del preu just fixat en el full d'apreuament de l'expropiada. Si tenim present el full d' apreuament de la part actora (folis 25 a 28 de l' expedient administratiu) ens trobem que fixa un preu just de 155.182.738 pessetes, ratificada per un escrit de 7 de novembre de 2000 (foli 91 de l'expedient administratiu), mentre que a l'escrit de demanda parla de 182.812.515 pessetes. Si tenim en compte que els fulls d'apreuament constitueixen declaracions de voluntat per mitjà de les quals les parts fixen d'una forma concreta el preu que consideren just, com ja ha dit reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, les parts queden vinculades pels seus fulls d'apreuament ( STS, 17 juliol 1993 i 14 febrer 1979 ). En conseqüència, hem d'estimar la no-admissibilitat parcial en el sentit de limitar la quantia reclamada com a preu just a la xifra consignada per la part actora en el seu full d'apreuament.
També cal assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998 ), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl classificat com a urbà, sense urbanització consolidada i amb dues qualificacions: la de sistema viari i espais lliures amb aprofitament lucratiu nul, i la zona de serveis privats, amb aprofitament lucratiu, li són d'aplicació els articles 28 i 29 de la Llei 6/1998 .
L'exposició de motius de la Llei 6/1998 ja disposa que pel cas que no existeixin o no resultin aplicables els valors de les ponències cadastrals per haver perdut la vigència o haver-se modificat el planejament, el valor bàsic de repercussió s' ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 20 de Octubre de 2010
...23 de febrero de 2007, dictada por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso 46/2003, por el que se impugna el Acuerdo de 29 de octubre de 2001 del Jurado de Expropiación de Cataluña, Sección de Barcelona, que fija el justiprecio de......
-
ATS, 21 de Febrero de 2008
...2007, de la Sala de lo Contencioso Administrativo (Sección Segunda) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, dictada en el recurso nº 46/03, sobre Por Providencia de 18 de junio de 2007 se acordó dar traslado a la parte recurrente, por plazo de diez días, para que pudiera formular ale......