SAP Barcelona 131/2019, 12 de Marzo de 2019
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 131/2019 |
| Fecha | 12 Marzo 2019 |
SENTÈNCIA 131/2019
Secció Catorze
Rotllo núm. 962/2016
Il lustres senyors magistrats:
Agustín Vigo Morancho
Esteve Hosta Soldevila
Montserrat Sal Sal
Barcelona, 12 de març de 2019
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 962/2016 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 8/2016-C pel Jutjat de Primera Instància nº 5 de Rubí a instancia de DUAL IBÉRICA, RIESGOS PROFESIONALES, SAU, contra TARRACO EMPRESA CONSTRUCTORA, SLU, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 17 de juny de 2016 per la jutgessa de l'expressat Jutjat.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:
Que con desestimación íntegra de la demanda interpuesta por el Procurador de los Tribunales Dª. Mª Carmen Romero Hernández, actuando en representación de la mercantil Dual Ibérica Riesgos Profesionales S.A.U, contra la mercantil Tarraco Empresa Constructora S.L.U, debo absolver y absuelvo a Tarraco Empresa Constructora S.L.U., por prescripción de la acción ejercitada, con expresa imposición de costas a la parte actorra.
La part actora hi va interposar recurs d'apel lació, al qual, admès a tràmit, la part demandada va formular oposició. Les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 31 de maig de 2018.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .
VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.
FONAMENTS DE DRET
No s'accepten els de la Sentència apel lada, que es substitueixen pels que es desenvolupen a continuació, tret que ho indiquem expressament.
Antecedents.
El JPI nº 29 de Barcelona va tramitar el procediment de judici ordinari nº 1019/2011 incoat a instància de la comunitat de propietaris del carrer DIRECCION000 nº NUM000, NUM001 - NUM002 - NUM003, de Barcelona contra Rodrigo, Vallehermoso División Promoción, SA, i Iberdrola Inmobiliaria, SA, per vicis ruïnògens de la construcció de l'immoble de l'actora. El Sr. Rodrigo havia estat l'aparellador tècnic de la construcció i les dues companyies mercantils les seves promotores. Tramitat el procediment judicial en primera instància, la magistrada va dictar Sentència el 20 de novembre de 2012 en la qual -pel que aquí ens interessa- va tenir per acreditats els defectes que va relacionar al fonament de dret quart de la resolució i en la part dispositiva, entre altres pronunciaments, va condemnar Vallehermoso División Promoción, Iberdrola Inmobiliaria i el Sr. Rodrigo a reparar solidàriament els vuit defectes que va relacionar (apartats 1, 2, 3, 6, 9, 10 i 13 del fonament de dret quart de la Sentència) i també a pagar solidàriament a l'actora 39.360,41 € de despeses. Posteriorment -desconeixem si la Sentència ja era ferma-, el 30 de setembre de 2013 la part actora i les tres parts demandades van presentar al Jutjat un escrit transaccional per un import global de 250.000 € en què van manifestar -pel que aquí ens interessa- que Mussat, com a asseguradora del Sr. Rodrigo, havia abonat 36.682,53 € a l'actora, i Dual Ibérica, com a coasseguradora del mateix Sr. Rodrigo, 60.000 € més. En l'escrit les dues promotores van renunciar a qualsevol acció de repetició contra el Sr. Rodrigo i l'actora va desistir del procés i es va donar per saldada i liquidada.
El 5 de gener de 2016 Dual Ibérica va presentar demanda de judici ordinari contra l'empresa constructora de la promoció immobiliària objecte del plet anterior, Tarraco Empresa Constructora, SLU, en reclamació del pagament de 30.000 € corresponents al reemborsament de la meitat dels 60.000 € que l'asseguradora havia abonat en l'acord transaccional del plet anterior com asseguradora del Sr. Rodrigo . El coneixement de la demanda va correspondre al JPI nº 5 de Rubí, que va incoar el procediment ordinari nº 8/2016-C, que va quedar vist per a sentència a l'audiència prèvia i que va posar fi la Sentència de 17 de juny de 2016 que és objecte del recurs, que va desestimar la demanda per prescripció.
Interposa recurs d'apel lació l'actora Dual Ibérica, que ve a al legar incorrecta aplicació de l' art. 23 de la LCA (Llei 50/1980) i de la normativa legal relativa a la interrupció de la prescripció.
La part demandada s'oposa al recurs, sol licita la seva desestimació i la confirmació de la Sentència d'instància.
L'acció exercitada per l'actora Dual Ibérica.
El fonament de dret V de la demanda diu que l'actora acciona " en base a la responsabilidad solidaria ex lege [de la demandada] " i ha continuació reprodueix literalment el text dels art. 1158 i 1145.2 del CC .
Tanmateix, la magistrada d'instància va entendre que l'acció exercitada era la de repetició de l' art. 43 de la LCA, que estableix que l'assegurador, un cop pagada la indemnització, podràs exercitar els drets i les accions que per raó del sinistre corresponguessin a l'assegurat enfront de les persones responsables d'aquell, fins al límit de la indemnització, sobre la qual va resoldre al fonament de dret tercer de la resolució, en què la va desestimar al considerar que estava prescrita.
En concret, Dual Ibérica reclama el reemborsament de 30.000 € corresponents a la meitat de la suma de 60.000 € que va abonar a la comunitat de propietaris com a coasseguradora de la responsabilitat civil de l'arquitecte tècnic Sr. Rodrigo en l'acord transaccional al qual van arribar la comunitat de propietaris actora i els demandats (les dues promotores i el Sr. Rodrigo ) quan ja s'havia dictat sentència en primera instància en el plet anterior per vicis ruïnògens.
La doctrina del iura novit curia .
Entre moltes d'altres, està recollida a la STS 654/2015 :
En relación con lo cual, dijimos en la Sentencia 211/2010, de 30 marzo, que "[l]a máxima iura novit curia [el tribunal conoce el Derecho] permite al tribunal fundar su decisión en preceptos jurídicos distintos de los invocados cuando no se alteren sustancialmente los hechos que fundamentan la pretensión (...), y solo puede entenderse vulnerado el principio iuxta allegata et probata [según lo alegado y probado] y excedido el principio iura novit curia [el tribunal conoce el Derecho] cuando se estima la demanda apoyándose en fundamentos, siempre que sean determinantes del fallo, diversos de los alegados" . Y en el mismo sentido, señalamos en la Sentencia 372/2011, de 1 junio, que "[e]l deber de congruencia de las sentencias, consistente en la exigencia derivada de la necesaria conformidad que ha de existir entre...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba