STSJ Cataluña 567/2018, 29 de Junio de 2018
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:10743 |
| Número de Recurso | 763/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 567/2018 |
| Fecha de Resolución | 29 de Junio de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIÓS ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Rotlle d'apel lació núm. 763/2016
SENTÈNCIA Núm. 567/2018
Il lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Sr. Francisco Sospedra Navas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Eduard Paricio Rallo
A la ciutat de Barcelona, 29 de juny de 2018
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (secció cinquena) ha pronunciat la següent sentència en el recurs d'apel lació núm. 763/2016, interposat per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, representat per la procuradora Sra. Carmen Fuentes Millán i dirigit pel lletrat Sr. Josep Solé Canal, essent part apel lada la Delegación del Gobierno a Catalunya, representada per l'Advocat de l'Estat.
Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
Al recurs contenciós administratiu núm. 11/2013, seguit davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona, es va dictar en data 14 de setembre de 2016 sentència mitjançant la qual es va estimar el recurs interposat per la Delegación del Gobierno a Catalunya i es va declarar nul l'acord adoptat pel ple de l'Ajuntament de Corbera del Llobregat en data 2 d'octubre de 2012.
La representació de l'Ajuntament demandat va interposar recurs d'apel lació en data 14 d'octubre de 2016, tot demanant l'anul lació de la sentència apel lada i s'inadmeti o es desestimi el recurs inicialment presentat per l'actora, amb imposició de les costes processals a la mateixa.
Hom fonamenta el recurs en els següents motius: A/ Que l'ordre d'impugnació dictada per la Delegació del Govern amb la que actua l'Advocacia de l'Estat és nul la en la mida que ultrapassa l'ordre de la Direcció del Servei
Jurídic de l'Estat, doncs aquesta es refereix a la impugnació dels actes anàlegs al que va dictar l'Ajuntament de Celrà, mentre que en aquest cas no estem davant un acte anàleg atès que en l'acte impugnat no s'inclou cap declaració sinó meres peticions a tercers; i B/ Que l'acord impugnat no és un acte jurídic sinó una mera declaració sobre un assumpte d'interès general, declaració emparada per la llibertat dels membres del ple per efectuar declaracions i pel dret de petició.
El recurs va ser traslladat a la representació de l'Advocat de l'Estat, que s'hi van oposar tot demanant la confirmació íntegra de la sentència impugnada.
Un cop es van aixecar les actuacions a aquesta Sala, es va formar el corresponent rotlle d'apel lació, es va designar magistrat ponent i, atès que no es va demanar la recepció a prova en aquesta alçada ni la celebració de vista, es va assenyalar data per a la votació i resolució del recurs.
FONAMENTS DE DRET
La Delegación del Gobierno va impugnar en el procés d'instància l'acord adoptat pel ple de l'Ajuntament de Corbera del Llobregat en data 2 d'octubre de 2012.
L'esmentat acord inclou els següents pronunciaments:
La declaració del municipi de Corbera del Llobregat com a territori català lliure.
La declaració de provisionalitat de la legislació d'abast espanyol mentre que el Parlament de Catalunya no dicti la legislació legalment aplicable.
Diverses peticions al Parlament de Catalunya, com ara que sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya, que consideri la necessitat d'emprendre accions per a la creació de registres civils, mercantils i de la propietat, la creació d'una hisenda pròpia i un banc nacional, una administració fiscal i de justícia de Catalunya, l'anunci a la comunitat internacional del procés d'independència i l'obertura de negociacions amb l'Estat espanyol; per tal que adopti les mesures corresponents a la transició fins a la constitució de l'estat català, com ara determinar que els banderes oficials siguin la local i la senyera, i que es deixin sense aplicació les normes i jurisprudència que limitin l'ús del català, entre altres.
L'adhesió a l'Assemblea Nacional Catalana en les diferents accions i estratègies que realitzi.
Una apel lació a l'esperit de tota Europa per tal que s'imposi una resolució democràtica dels conflictes i s'avanci en els ideals de la pau, el treball, la llibertat, l'amistat i la germanor.
El Jutjat d'instància va dictar sentència mitjançant la qual va estimar el recurs. Argumenta en aquest sentit la sentència que l'autonomia local no comporta una situació de sobirania; que les actuacions municipals s'han de constrenyir a les matèries en les que el municipi te atribuïdes competències o, si mes no, que estiguin vinculades als interessos locals, que no és el cas; que han de respectar el principi d'objectivitat, de forma que l'Ajuntament no pot actuar com a portaveu o llera d'expressió de reivindicacions vinculades a una determinada ideologia, essent així que el contingut de l'acord impugnat vulnera els articles 1.2 i 2 de la Constitució espanyola .
Com s'ha avançat, la representació de l'Ajuntament de Corbera del Llobregat formula recurs d'apel lació, recurs que fonamenta en un primer argument en el sentit que l'ordre d'impugnació dictada per la Delegació del Govern amb la que actua l'Advocacia de l'Estat és nul la en la mida que ultrapassa l'ordre de la Direcció del Servei Jurídic de l'Estat, doncs aquesta es refereix a la impugnació dels actes anàlegs al que va dictar l'Ajuntament de Celrà, mentre que en aquest cas no estem davant un acte anàleg atès que en l'acte impugnat no s'inclou cap declaració sinó meres peticions a tercers.
Cal desestimar ja d'entrada aquest motiu de recurs en la mida que consta que l'Advocat de l'Estat va aportar amb l'escrit d'interposició del recurs una autorització del Subdirector General dels Serveis Contenciosos, del Servei Jurídic de l'Estat, autoritzant la interposició d'un recurs jurisdiccional contra un acord adoptat per l'Ajuntament de Celrà de contingut pràcticament idèntic al que ens ocupa, autorització que s'estén als que puguin dictar altres Ajuntaments de Catalunya d'anàleg contingut, com sense dubte és el cas.
Correspon, en conseqüència, desestimar aquest motiu de recurs.
Pel que fa al fons l'Ajuntament demandat fonamenta el recurs en el fet que l'acord impugnat no és un acte jurídic sinó una mera declaració sobre un assumpte d'interès general, declaració emparada per la llibertat dels membres del ple per efectuar declaracions i pel dret de petició.
La qüestió ha estat abordada per aquesta Sala en diverses ocasions ja. Ens hem de referir en aquest sentit a allò argumentat en la sentència de 17 de març de 2017, recurs d'apel lació núm. 283/2014, que donem per reproduït en aquest recurs:
"SEGON.- No es planteja en aquest recurs el fet que el contingut substantiu de la moció impugnada i el sentit de les manifestacions que s'hi contenen son objectivament i indudablement contràries a l'ordenament jurídic, específicament per col lisió amb els articles 1.2 i 2 de la Constitució . Aquesta és una obvietat que no discuteix l'Administració demandada. Allò que planteja la representació municipal no és l'adequació substantiva de l'acord a l'ordenament, sinó el dret de l'Ajuntament a efectuar les manifestacions en qüestió i a formular peticions, sense que aquestes manifestacions puguin ser objecte de control jurisdiccional.
Cal partir de la base que la mera subscripció d'un enunciat inconstitucional no és un fet que per sí sol permeti una fiscalització judicial. En aquest sentit s'ha expressat el Tribunal Constitucional en la sentència núm. 42/14 . El control jurisdiccional serà possible en la mida que l'acord desbordi l'àmbit estrictament polític per desplegar efectes jurídics.
Així doncs, el debat d'aquest procés queda centrat en la possibilitat de control jurisdiccional de l'acord impugnat atès el seu perfil peculiar.
Certament la resolució que ens ocupa te una base genuïnament política. Ara bé, això no exclou necessàriament la possibilitat d'impugnació judicial. L'actual Llei jurisdiccional ha superat la idea de l'acte polític com acte immune i tan sols exclou parcialment els actes del Govern de l'Estat i dels Governs autonòmics.
El cas és que l' article 1 de la Llei jurisdiccional determina que el recurs es pot interposar contra l'actuació de l'Administració pública sotmesa al dret administratiu. El problema està precisament en determinar quan un acte es regeix pel dret administratiu, si mes no en allò que afecta al seu contingut substantiu que és el que ací es planteja.
En aquest context, la qüestió sobre la llibertat d'expressió no és determinant. En efecte, si el resultat d'aquesta llibertat és un acte amb conseqüències jurídiques, serà possible el control jurisdiccional i, un cop obert el procés, caldrà estar la legalitat substantiva d'allò manifestat. Si, pel contrari, es tracta d'una manifestació que es mou exclusivament en un plànol polític o ideològic, sense efectes jurídics, el control jurisdiccional no serà possible, sense necessitat de mes consideracions.
Per tant, la llibertat d'expressió no és una dada rellevant en aquest cas.
Tampoc no és determinant la qüestió sobre la competència municipal. En un principi cal admetre la facultat de l'Ajuntament per formular declaracions institucionals que expressin el sentir majoritari de la col lectivitat. Si aquestes declaracions es mouen només en un plànol metajurídic, no es pot concloure que excedeixin de les competències pròpies o que afectin competències alienes. Per contra, si l'acord te conseqüències jurídiques, la seva il legalitat per col lisió amb la Constitució i amb...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 785/2020, 17 de Junio de 2020
...junio de 2018, por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en el recurso de apelación núm. 763/2016. QUINTO En el escrito de interposición del recurso, presentado el día 3 de septiembre de 2018, la parte recurrente, el Abogado del Estado, soli......
-
ATS, 19 de Julio de 2019
...por la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sección Quinta, en el recurso de apelación 763/2016 Este recurso de casación plantea una cuestión con interés casacional objetivo para la formación de jurisprudencia, a saber a) Si cabe anular un acu......