STSJ Cataluña 369/2019, 24 de Enero de 2019
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2019:412 |
| Número de Recurso | 5958/2018 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 369/2019 |
| Fecha de Resolución | 24 de Enero de 2019 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0001650
EL
Recurs de Suplicació: 5958/2018
IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 24 de gener de 2019
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 369/2019
En el recurs de suplicació interposat per Aisman, S.L. a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 19 de juny de 2018, dictada en el procediment núm. 141/2018, en el qual s'ha recorregut contra la part Estrella i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 5 de marzo de 2018 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de juny de 2018, que contenia la decisió següent:
" ESTIMANDO INTEGRAMENTE la demanda interpuesta por el demandante, Dña. Estrella contra "AISMAN SL" Y FOGASA,, reconociendo el derecho de la actora a percibir una indemnización de 20 días de salario por año de servicio por la finalización del contrato de interinidad, condenando a AISMAN SL" abonar a la actora la cantidad de 1.326,28 euros netos en concepto de indemnización"
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- La demandante, Dña. Estrella, mayor de edad con DNI nº NUM000, ha venido prestando servicios laborales por cuenta y bajo la dirección de la empresa "AISMAN SL (Hosptial de Mataró) con CIF
B-59.951.798 y domicilio social en la localidad de Mataró Ctra. De Cirera s/n, desde 1.12.2015, ostentado una categoría profesional de limpiadora, percibiendo un salario diario bruto con la inclusión de las pagas extras de 46,70 euros, mediante contrato a tiempo parcial de interinidad mediante joranda de 39,23 h a la semana, fijando en el contrato de trabajo como fecha de finalización hasta que finalice la suplencia prestando servicios en el centro de trabajo sito en Hosptial de Mataró, Ctra. De la cirera s/n, sin haber ostentado funciones de representación ni sindicales.
En fecha 6.04.2017 se extinguió el contrato de trabajo de la trabajadora.
En fecha 30.01.2018 se celebró el acta de conciliación con el resultado sin acuerdo habiendo presentado la actora la correspondiente papeleta de conciliación en fecha 3.01.2018."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que estima la demanda de reclamació de indemnització per fi de contracte de interinitat, presenta recurs de suplicació l'empresa demandada.
Amb caràcter previ s'ha de valorar la causa de inadmissibilitat del recurs que oposa la part demandant en l'escrit de impugnació, tenint en compte que la quantia de la indemnització instada en la demanda, i estimada per la sentència no arriba a 3.000 euros.
L' article 191.2 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, disposa que no és procedent el recurs de suplicació en els processos relatius a les matèries següents: g) Reclamacions la quantia litigiosa de les quals no excedeixi els 3.000 euros.- Per altra banda, a efectes de determinació de la quantia del procés, l'article 192, estableix que si són diversos els demandants o algun demandat fa reconvenció, la quantia litigiosa als efectes de la procedència o no del recurs, la determina la reclamació quantitativa més alta, sense interessos ni recàrrecs per mora. Quan la reclamació versi sobre prestacions econòmiques periòdiques de qualsevol naturalesa o diferències sobre aquestes, la quantia litigiosa als efectes de recurs ve determinada per l'import de la prestació bàsica o de les diferències reclamades, totes dues en còmput anual, sense tenir en compte les actualitzacions o millores que hi puguin ser aplicables, ni els interessos o recàrrecs per mora. La mateixa regla s'ha d'aplicar a les reclamacions de reconeixement de drets, sempre que tinguin traducció econòmica.
Ja que la pretensió efectivament no arriba a la quantia exigible per a tenir dret al recurs de suplicació, es podria determinar que no procedia l'admissió del recurs de suplicació i declarar la incompetència funcional d'aquesta Sala.
Ara bé, s'ha d'examinar si concorre la causa de l'afectació general que té accés al recurs de suplicació amb caràcter general, tal com regula l' art. 191.3.b de la LRJS . Aquesta causa es pot acreditar per la existència de nombroses sentències dictades en procediments amb idèntic objecte, cosa que també es pot inferir del coneixement propi de la Sala, i del contingut de generalitat que es dedueix de l'objecte del litigi.
STS 4229/2018 - núm. Recurs: 1144/2017, Nº de Resolución: 991/2018, de 28/11/2018, expressa: " Sobre el cauce de acceso al recurso de suplicación previsto en el art. 191.3.b) LRJS se ha pronunciado esta Sala con reiteración a partir de las sentencias, de Pleno, de 3 octubre de 2003 (rec. 1011/2003 y 1422/2003 ), en el sentido de que la existencia de afectación general puede deducirse por cualquiera de los Tribunales que han de resolver sobre un problema de fondo por medio de cualquiera de las tres posibilidades que ofrece dicho precepto, a saber: por su notoriedad, por haber sido probados hechos de los que se desprenda esa afectación múltiple, o porque el asunto posea claramente un contenido de generalidad no puesto en duda por ninguna de las partes ."
En el cas que ens ocupa, la projecció general de la reclamació és evident, doncs pot afectar a múltiples assumptes, en tractar-se de una qüestió de interpretació d'una norma jurídica, i per tant, el recurs ha de prosperar, malgrat la quantia, per afectació general notòria.
L'únic motiu del recurs es presenta per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, denunciant la no aplicació de la sentència del TJUE, Gran Sala, de data 5 de juny de 2018, (assumpte Montero Mateos), que ha canviat el criteri sostingut en la de 14-09-2016, dictada en l'assumpte Diego Porras, respecte a la indemnització corresponent a la finalització dels contractes de interinitat, i, en conseqüència, per inaplicació de l' art. 49.1.c) de l'E.T ., entenent que s'havia d'absoldre a la part demandada de qualsevol indemnització.
El supòsit de fet, no discutit, és que la demandant va ser contractada, mitjançant un contracte temporal de interinitat, per a la categoria professional de netejadora, en data 1-12- 2015, amb la clàusula de temporalitat
que indicava que la finalització seria quan finalitzés la suplència prestant serveis en el centre de treball de l'Hospital de Mataró.
La sentència de instància estima la demanda i condemna a la demandada a abonar una indemnització de 20 dies per any de servei, per finalització del contracte d'interinitat, aplicant la doctrina continguda en la sentència del TJUE de 14 de setembre de 2016 "Diego Porras", amb cita de la sentència d'aquesta Sala Social de 23.11.2017, entre d'altres, entenent que és aplicable la doctrina més recent que valora que s'haurà de reconèixer una indemnització equivalent al treballador amb contracte indefinit comparable que se li extingeix un contracte per causes objectives, és a dir, 20 dies per any de servei, amb el màxim de una anualitat, ja que la duració del contracte de interinitat en el cas concret es determina fins el " fin de la suplència ", de manera que l'actora ni sabia del cert ni podia determinar quin seria el moment concret en el que es produiria la extinció.
La sentència del TJUE que cita el recurs, modificant la conclusió de l'anterior doctrina (assumpte Diego Porras), i la aplicació en la jurisprudència del Tribunal Suprem, en sentències de 28 de març de 2017 (recurs 1664/2015 ) i de 9 de maig de 2017 (recurs 1806/2015 ), respecte a la indemnització aplicable a la finalització dels contractes de interinitat, no pot ser considerada qüestió nova, atès que es tracta d'una interpretació del mateix precepte, que ha passat a ser aplicada d'ofici per aquest Tribunal, arrel dels nous criteris valorats pel TJUE respecte a la legislació interna d'Espanya en la contractació temporal, tal com consta en les recents sentències d'aquesta Sala següents:
-
Així ho ha interpretat aquesta Sala Social, en la sentència de 08 de novembre de 2018 ( ROJ: STSJ CAT 9271/2018 - ECLI:ES:TSJCAT:2018:9271 ) Sentència: 5846/2018 Recurs: 4210/2018 :
"La sentencia recurrida ha accedido a dicha pretensión, con base en la doctrina sentada por el Tribunal Supremo en sentencias de 28 de marzo de 2017 (recurso 1664/2015 ) y 9 de mayo de 2017 (recurso 1806/2015) y en la doctrina establecida por el TJUE sobre los contratos de interinidad.
Ambas sentencias del Tribunal Supremo se pronuncian sobre la cuantía de la indemnización que corresponde a un trabajador indefinido no fijo cuando su contrato se extingue por la cobertura reglamentaria de la plaza, razonando en estos términos:
"La ausencia de un régimen jurídico propio del contrato indefinido no fijo, que el EBEP se ha limitado a reconocer sin establecer la pertinente regulación de sus elementos esenciales -en este caso, el régimen extintivo- obliga a la Sala a resolver el debate planteado en torno a la indemnización derivada de la extinción de tal contrato, cuando la misma se produce por la cobertura reglamentaria de la plaza. En este sentido, acudiendo a supuestos comparables, es acogible la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba