STSJ Cataluña 5621/2009, 14 de Julio de 2009
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:9346 |
| Número de Recurso | 565/2007 |
| Número de Resolución | 5621/2009 |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de juliol de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5621/2009
En el recurs de suplicació interposat per Joaquín a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 31 d'octubre de 2007 dictada en el procediment núm. 565/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Ente Público Radiotelevisión
Española, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 30 de juliol de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacions grans empreses (TV,RENFE), en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 d'octubre de 2007, que contenia la decisió següent:
"Desestimo la demanda promovida por Joaquín , en reclamación de reconocimiento de derecho y cantidad, contra Ente Público Radiotelevisión Española, S.A., absolviendo a la susodicha parte demandada de las pretensiones objeto de la misma".
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El actor viene prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, desde el 15 denoviembre de 1983, con categoría profesional en la actualidad de técnico superior servicios generales, y salario, según nómina del pasado mes de marzo de 2.845,86 # mensuales con inclusión de la parte proporcional de las pagas extraordinarias. Con anterioridad a la aplicación de la nueva clasificación profesional y sistema retributivo, que se establecían en los acuerdos parciales de 5 de marzo de 2004 y en el acta de acuerdos entre la dirección y la representación de los trabajadores para la aplicación del XII Convenio Colectivo de RTVE de 3 de octubre de 2006, la categoría profesional reconocida era la de oficial-oficios, nivel económico 5, y 7 trienios consolidados, y, mediante escrito de 31 de octubre de 2006, se le comunicó que su nueva categoría era la expresada de técnico superior servicios generales, nivel económico E3, con efectos económicos de 1 de septiembre de 2006. Las retribuciones que corresponden por los niveles económicos E3, D2 y D1, por los conceptos de salario base, antigüedad (7 trienios), complemento polivalencia y paga productividad (marzo de 2007), son, respectivamente en cada caso, de:
1.427,11, 1.536,89 y 1.482,00 #; 581,82, 616,30 y 616,30 #; 146,27, 155,03 y 155,03 #; y, 1.720,82,
1.806,80 y 1.806,80 #.
El 10 de noviembre de 2006 el propio trabajador promovió demanda ante la empresa, en reclamación de diferencias derivadas del ejercicio de funciones de superior categoría, en relación con la categoría de encargado de equipo, nivel económico 4, vista por el Juzgado de lo Social número 26 de Barcelona, que dictó sentencia el 23 de febrero de 2007 , estimando en parte aquélla y condenando a la empresa por el concepto reclamado al pago de la cantidad de 2.828,77 #, la cual está en la actualidad en trámite de recurso de suplicación.
Contra aquesta sentència la part ACTORA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en la qual sol.licitava se li reconegués el nivell econòmic D2 o, subsidiàriament el D1, amb efectes de l'1 de setembre de 2.006 i se li abonés les diferències salarials des d'aquella data i fins el dia 30 de setembre de
2.007, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació.
En el citat recurs, la part actora, amb caràcter previ, sol.licita la unió a les actuacions de la Sentència d'aquesta Sala de data 29 d'octubre de 2.007, que va resoldre el Recurs de Suplicació formalitzat per l'empresa enfront la sentència del Jutjat Social nº 26 de Barcelona, que declarà que l'actor venia realitzant funcions de categoria superior, al.legant que l'esmentada sentència li fou notificada en data 9 de novembre de 2.007, és a dir, en data posterior a la celebració del judici oral i que té transcendència per a modificar la decisió de la Sentència impugnada, tenint en compte que el magistrat d'instància fonamenta en part la desestimació de la demanda, en que la sentència del Jutjat Social nº 26 de Barcelona no era ferma.
La pretensió ha de ser estimada, atès que es tracta d'un document dels que relaciona l'article 270 de la Llei d'Enjudiciament Civil, al que es remet l'article 231 de la Llei de Procediment Laboral , ja que encara que és de data anterior a la data del judici, que es va celebrar el dia 31 d'octubre de 2.007, no va arribar a coneixement de la part actora fins celebrat el judici citat i pot tenir transcendència per a modificar la decisió de la resolució recorreguda, tal com posteriorment es raonarà.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l'article 191 de la LPL , el recurrent sol.licita s'acordi la nul.litat de la sentència per incongruent i per manca de motivació, el que suposa infracció de l'article 218.1 i 2 de la LEC, 41.1 i 120.3 de la Constitució i 248.3 de la LOPJ. Afirma que és incongruent atès que en el fet provat segon es reconeix l'existència d'una sentència judicial que declara que l'actor realitzà funcions de categoria superior i això no obstant, en el fonament jurídic de la sentència s'afirma que no es justifica l'existència de sentència favorable al treballador, perquè la dictada no és ferma. D'altra banda no està motivada perquè el magistrat indica en el fonament sisè que l'actor no va justificar les funcions reals que realitza, quan va aportar prova documental i testifical i la part te dret a conèixer les raons per les quals el magistrat considerada no provada la realització de les funcions citades.
L'article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials i sol.licitar la seva nul.litat, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.
En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrinade la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».
També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba