STSJ Cataluña 1/2019, 14 de Enero de 2019
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 14 Enero 2019 |
| Emisor | Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, sala civil y penal |
| Número de resolución | 1/2019 |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 40/2018
SENTÈNCIA NÚM. 1/2019
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Barcelona, a 14 de gener de 2019
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Íñigo , representat/da davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a MARIA JOSEP MARGALEF VALLDEPEREZ i dirigit/da per l'advocat/da BENET SALELLAS VILAR, contra la Sentència dictada per la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Tarragona el 15 de novembre de 2017 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 2 de DIRECCION000 l'11 d'abril de 2016 en el procediment de modificació de mesures núm. 311/15. Piedad , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a BERTA JORBA PAMIES i dirigit/da per l'advocat/da VICENTE LUIS SAGRERA VILAPLANA. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
La procuradora Mª Josep Margalef Valldepérez, en representació de Íñigo , va formular demanda de modificació de mesures definitives núm. 311/15 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 2 de DIRECCION000 . Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 11 d'abril de 2016, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que debo DESESTIMAR y DESESTIMO íntegramente la demanda formulada por D. Íñigo contra Dª Piedad ; con expresa imposición de las costas, que se deriven de la demanda principal, a la parte actora.
Que debo ESTIMAR y ESTIMO parcialmente la demanda reconvencional formulada por Dª Piedad contra D. Íñigo , declarando que:
-
- Se declara extinguida la pensión de alimentos a favor de D. Juan Manuel a cargo de su madre Dª Piedad , y en consecuencia, se exime a la acotra del abono efectivo de la pensión propiamente dicha y demás prestaciones económicas en favor del hijo desde la fecha de la presente resolución.
-
- Se desestiman el resto de pretensiones de la actora reconvencional.
-
- Sin expresa imposición de las costas, que se deriven de la demanda reconvencional, a ninguna de las partes".
Segon . Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció Primera de l' Audiència Provincial de Tarragona, la qual va dictar Sentència amb data 15 de novembre de 2017 , amb la següent part dispositiva:
"DESESTIMAR el recurso de apelación interpuesto contra la sentencia dictada por el Juzgado de 1ª Instancia nº 2 de DIRECCION000 en fecha 11 abril 2016, cuya resolución confirmamos. Con imposición de costas a la parte apelante".
Tercer . Contra la Sentència anterior, Íñigo va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 27 de setembre de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 13 de desembre de 2018, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
La demanda que obre aquest procés va ser formulada per Íñigo amb la pretensió de modificar varies de les mesures reguladores del divorci de la seva esposa Piedad contingudes a la primitiva sentència de 21 de desembre de 2006 , modificada lleugerament per la de 26 de maig de 2010 dictada en apel lació en un primer procés de modificació de mesures endegat per la senyora Piedad .
En concret, el senyor Íñigo demanava que Piedad fos condemnada a pagar 400 euros mensuals en concepte d'aliments pel seu fill Juan Manuel , estudiant universitari ja major d'edat que conviu amb son pare, i la precisa determinació de quines eren les despeses extraordinàries i excepcionals dels fills del matrimoni -l'esmentat Juan Manuel , nascut l'any 1996, i Almudena , nascuda el 2004- que havien de pagar per meitats llurs progenitors.
La demandada s'oposà a la modificació de les mesures del divorci proposades pel senyor Íñigo , i reconvingué per tal que es declarés l'extinció de la seva obligació de prestar aliments al fill Juan Manuel atesa la concurrència del supòsit previst en l' article 237-13.1, e/ en relació amb l ' article 451-17.2, e/ del Codi civil de Catalunya (CCCat ), és a dir, per manca continuada i manifesta de relació amb el fill exclusivament imputable a aquest darrer.
El demandat reconvencional va oposar-se a la pretensió extintiva de la senyora Piedad adduint que hi havia relació familiar entre aquesta i el seu fill gran, si bé afegia que, si no s'entengués així, l'absència de relació no seria imputable al fill.
La sentència de primera instància, a banda de descartar tota modificació de les mesures d'ordre econòmic relatives a la filla petita, va considerar plenament justificada amb la prova practicada l'absència continuada de relació entre mare i fill aproximadament des l'any 2012 i que li era totalment imputable al descendent, de manera que concloïa declarant l'extinció de la prestació d'aliments a càrrec de la mare.
La sentència de segona instancia va confirmar íntegrament la del jutjat amb aquest raonament:
" Del examen de la prueba practicada existe base suficiente para imputar al hijo exclusivamente la ruptura unilateral de los contactos con su madre. La falta de relación familiar surge tras la ruptura matrimonial. Se ha acreditado que durante los últimos años ha existido una ausencia notoria y continuada de los contactos del hijo con la madre, resultando infructuosas las gestiones intentadas por la madre por el teléfono para mantener un mínimo contacto, lo que hace pensar que la ausencia de relación es exclusivamente imputable al hijo. Por consiguiente, debe ratificarse la sentencia que aplica la causa de extinción de la pensión alimenticia, reproduciendo todas sus consideraciones que responden a una correcta apreciación de la prueba al considerar acreditada la unilateral falta de relación materno-filial imputable a la decisión del hijo ".
Contra aquesta sentència el demandat reconvencional hi ha formulat recurs per infracció processal i de cassació.
SEGON. Recurs per infracció processal
Motiu primer: valoració irracional de la prova
-
A l'empara de l' article 469.1 , 4r LEC en relació amb els articles 326 i 376 del mateix cos legal, el recurrent denuncia la irracional i il lògica valoració de la prova continguda a la sentència impugnada. Concretament, afirma que les declaracions testificals de Juan Manuel -fill dels litigants- i de Emiliano -parella actual de l'actora reconvencional- s'haurien valorat de forma arbitrària, i també que s'ha incorregut en arbitrarietat en la valoració de la documental aportada pel demandant, consistent en la transcripció de les converses de l'any 2015 via whatsapp entre mare i fill i les resolucions judicials dels anys 2014 i 2015 acreditatives de l'impagament per la senyora Piedad de la prestació d'aliments pel fill Juan Manuel convinguda entre els progenitors. A més, a l'empara dels articles 270.1 i 752.1 LEC , el recurrent aporta amb el seu escrit de recurs dos documents més, que són l'acta de protocol lització de les converses via whatsapp entre mare i fill dels anys 2016-2018 i una resolució de l'Audiència de Tarragona de 18 de maig de 2017 que estima un recurs del senyor Íñigo en el procediment de jurisdicció voluntària 383/2015 encaminat a precisar les despeses extraordinàries i excepcionals dels fills a càrrec dels progenitors.
-
Una circumstància sobrevinguda ha buidat de contingut aquest primer motiu del recurs, llevat de l'apartat que connecta amb la falta de motivació que s'examinarà més endavant.
En efecte, en el tràmit de l' article 483 LEC , el recurrent ja no manté, com feia en el recurs, que la prova practicada permet considerar que hi havia una relació familiar "cordial i afectuosa" entre mare i fill, sinó que se centra únicament en l'afirmació subsidiària tantes vegades repetida en el recurs i que dona peu a l'estricte interès cassacional que ara s'invoca: admetent que hi havia una absència continua de relació familiar entre mare i fill, "aquesta no és imputable exclusivament al fill sinó que la mare com a mínim ha contribuït en la dita absència per un incompliment d'obligacions familiars".
Atès que la denúncia d'una arbitrària valoració de la prova anava vinculada primordialment als mitjans probatoris relatius a l'existència d'una veritable relació entre mare i fill (com veurem tot seguit, els documents acreditatius de l'incompliment de la mare no van ser objecte de cap tipus de valoració), ja no té sentit entrar en l'anàlisi d'aquesta vessant de la controvèrsia, ja que el mateix recurrent n'ha desistit implícitament en el curs del procediment.
-
Amb fonament en l' ordinal segon de l'article 469.1 LEC el segon motiu del recurs denuncia la vulneració de l' article 218.2 LEC per manca de motivació, i de l' article 217.2 LEC per infracció de la regla de distribució de la càrrega...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Progenitores e hijos ausentes: el maltrato psicológico a debate como causa de desheredación
... STS de 24 mayo de 2022 (RJ 2022/2747) STS 19 de abril de 2023 (RJ 2023/2216) STSJC y Audiencias: STSJC de 14 de enero de 2019 (ECLI:ES:TSJCAT:2019:441) SAP Ḿlaga (Sección 6ª) de 26 diciembre 2014. (JUR 2015\194097) SAP Santa Cruz de Tenerife (Sección 3ª), de 10 marzo de 2015. AC 2......