SAP Barcelona 105/2019, 4 de Febrero de 2019
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 04 Febrero 2019 |
| Número de resolución | 105/2019 |
Secció núm. 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Carrer Roger de Flor, 62-68 - Barcelona
08013 Barcelona
Tel. 938294459
Fax: 938294466
A/e: aps18.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120168173733
Recurs d'apel lació 729/2018 S
Matèria: Judici verbal altres supòsits
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 45 de Barcelona (Família)
Procediment d'origen: Impugnació resolucions de registradors 679/2016
Part recurrent / Sol licitant: Direcció General de Dret i entitats Jurídiques de Generalitat de Catalunya
Procurador/a:
Advocat/ada:
Part contra la qual s'interposa el recurs: María Esther
Procurador/a: Eva Morcillo Villanueva
Advocat/ada: Conxita Esteban Barcelo
SENTÈNCIA NÚM. 105/2019
Magistrades:
Dª. Margarita Noblejas Negrillo
Dª. Myriam Sambola Cabrer
Dª. Dolors Viñas Maestre (Ponent)
Barcelona, 4 de febrer de 2019
Rotlle n. 729/2018
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència apel lada de 5-4-2018 és del tenor literal següent: ""DECISIÓ: FALLO:Que se estima la demanda formulada por la Procuradora Dª. Eva Morcillo Villanueva en de juicio verbal
de impugnación de la resolcion de 21 de junio de 2016 de la Direccion General de Derecho y Entidades Jurídicas, seguidos bajo el número 679/2016-E promovidos a instancia de Dª. María Esther, y en su representación la Procuradora de los Tribunales Dª. Eva Morcillo Villanueva y en su defensa la Letrada Dª. Concepció Esteban Barceló, contra la Direccion General de Derecho y Entidades Jurídicas representada por el Letrado de la Generalitat. Revocándose la calificación efectudada por el Registrador de la Propiedad de DIRECCION000 confirmada por la la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas ordenándose la inscripción de la Sentencia de 26 de marzo de 2015 dictada por el Juzgado de Primera Instancia numero 5 de DIRECCION001
Todo ello sin hacer expresa imposición de costas a ninguna de las partes. "
Contra l'anterior Sentència va interposar recurs d'apel lació la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques mitjançant el seu escrit motivat, i es va donar trasllat a la part contrària que va presentar escrito d'oposició; les actuacions es van elevar a aquesta Audiència Provincial
Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 29-1-2019.
En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
Termes del debat.
La sentència apel lada ha estimat el recurs formulat contra la Resolució de la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques que confirma la qualificació registral de 18-3-2016 del Registrador de la propietat de DIRECCION000 que suspèn la inscripció del dret d'ús sobre l'habitatge familiar atorgat a la demandant en sentència de Efectes de ruptura de parella estable de 26-3-2015.
La sentència conté el següent pronunciament "La atribución del uso y disfrute del domicilio familiar a los menores y a su madre bajo cuya custodia quedan"
Les raons per les quals es denega la inscripció en la qualificació del Registrador són bàsicament que no s'ha fixat la duració del dret d'ús que exigeix la legislació catalana i el principi d'especialitat que exigeix la determinació dels drets que tenen accés al Registre.
La Resolució de 21-6-2016 de la Direcció General que s'impugna entén que la duració de la guarda l'ha de fixar sempre el Jutge i que l'autoritat judicial podria fixar una durada de l'ús més enllà de la data teòrica de la majoria d'edat dels fills posant com exemple un cas d'incapacitació.
Sosté que el que no es pot defensar a Catalunya és que aquest dret d'ús s'extingeix per la mort del que s'ha constituït com defensava la DGRN que cita la recurrent perquè l'article 233-20 CCC el vincula a la duració de la guarda sobre els fills, no a la vida del cònjuge afavorit.
Un altre argument és que del contingut de la sentència no resulta que la durada del dret d'ús de l'habitatge es vinculi a la guarda de la mare perquè l'explicació "bajo cuya guarda quedan" ni equival a "mentre duri la custòdia" ni implica fixació de cap termini.
Finalment fonamenta la denegació de la inscripció en el principi d'especialitat registral que imposa que els drets que hagin d'accedir al registre estiguin ben delimitats en el contingut, l'objecte i la durada, encara que afegeix que "compliria amb les exigències del principi d'especialitat o determinació no només la fixació d'un termini de duració, encara que fos incert en el quando, sinó també la utilització d'un redactat en la sentència que permetés l'aplicació mecànica del termini imposat pel art. 233.20,2 CCC.
La sentència apel lada afirma que la temporalitat del dret d'ús atorgat està implícita en l'atribució perquè obeeix a la guarda dels fills i aquesta acaba quan els fills són majors d'edat o abans si es produeix un canvi de guarda. Es remet a la regulació d'aquesta mesura en el CCC i als criteris legals d'atribució.
En el recurs d'apel lació es reitera la manca d'establiment de la durada del dret d'ús però a diferència del que recull la resolució es defensa que l'article 233-20,2 CCC tot i parlar d'atribuir l'habitatge "mentre duri la guarda" comporta incertesa i indefinició ja que de la seva literalitat no es pot saber quan fineix i fa referència a l'eventualitat que un fill sigui...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba