SAP Barcelona 572/2008, 23 de Septiembre de 2008
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2008:9765 |
| Número de Recurso | 116/2008 |
| Número de Resolución | 572/2008 |
| Fecha de Resolución | 23 de Septiembre de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª Penal
Recurs d'apel·lació nº 116/08-C
Procediment Abreujat nº 312/07 R
Jutjat Penal nº 2 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PIJUAN CANADELL
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, vint-i-tres de setembre de dos mil vuit
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 312/07 del
Jutjat Penal nº 2 dels de Barcelona, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la
respectiva representació processal dels acusats Sergio , Enrique i Luis Alberto contra sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 3 de març de 2008, per delicte de robatori amb violència. Ha estat designat
ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Enrique , Rodolfo , Sergio y Luis Alberto como autores de un delito de robo con violencia en grado de tentativa, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de UN AÑO de PRISIÓN cada uno, e inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena, Y como autores de una falta de lesiones a la pena de UN MES de MULTA con cuota diaria de 6 euros, con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas, para cada uno de ellos, así como al abono de las costas procesales causadas en 1/5 parte alícuota. Deberán indemnizar conjunta y solidariamente a Germán en la cantidad que se determine en incidente de ejecución de sentencia, por las lesiones fufridas".
Contra l'esmentada resolució van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses dels acusats Sr. Enrique , Luis Alberto i Sergio . Admesos a tràmit per provisió de 16 de juny de 2008, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per interlocutòria de 25.7.08 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 23 de setembre per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol· licitada per cap dels recurrents ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Estudi del recurs formalitzat per la defensa de l'imputat Sergio .
El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius subsidiaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre , consistents en: 1) Error en la valoració de la prova en relació a l'autoria del delicte; 2) Infracció de precepte legal per inaplicació deguda de l' art. 242.3 del Codi Penal . 3) Infracció de norma de dret positiu atesa la inaplicació de la circumstància eximent incompleta d'ingesta abusiva d'alcohol, prevista en l' art. 21.2 en relació al 20.2n CP .
-
El principal argument d'impugnació de la condemna dictada en primera instància pel jutjat penal, es construeix sobre la hipotètica errònia valoració de la prova testifical de càrrec relativa a l'autoria de l'acte d'apoderament violent de la motxila que duia la víctima , atès que la defensa de l'apel·lant sosté que cap dels acusats coneixia l'idioma espanyol i per tant, va existir una confusió quan es van adreçar al Sr. Rodrigo a fi i efecte que els ensenyés què portava dins la bossa. Justifica aquesta conducta al·legant que mesos abans una motxila idèntica li havia estat sostreta al seu company Enrique , i en conseqüència, sosté que estaven defensant els legítims interessos d'un d'ells. Després de negar tota acció física sobre el denunciant, conclou sol·licitant la lliure absolució.
La tesi auto exculpatoria està condemnada al fracàs, malgrat ser conscient la Sala que les dificultats idiomàtiques poden portar a vegades a confusions no volgudes entre persones de distinta nacionalitat. Tanmateix, en aquest afer no existeix pas cap mena de dubte sobre quina era la intenció il·lícita dels quatre coacusats ( n'hi ha un 5è que roman en situació de rebel·lia) , qui de comú acord i en execució d'un pla prèviament concertat, van abordar la víctima i el van allunyar tot fent-se passar per Agents de l'Autoritat fins un parc proper, on li van arrabassar amb violència la motxila que portava sense poder consumar el delicte gràcies a la sobtada presència d'una patrulla policial.
La prova nuclear sobre la que es construeix la sentència és la declaració del perjudicat, i en aquest punt no hem d'oblidar que la jutge "a quo" ha gaudit ( gràcies al principi d'immediació que presideix el plenari) de la oportunitat d'escoltar a tots els implicats, i ha decidit atorgar plena credibilitat al denunciant perquè la seva versió és coherent, imparcial, persistent en el temps, i compatible amb les lesions que objectiva l'informe de sanitat. La motivació que conté la seva sentència no admet dubtes sobre el rebuig d'un hipotètic error en la intencionalitat -element subjectiu de l'injust- que guiava als copartíceps, i la Sala la comparteix íntegrament.
En orde a la credibilitat incriminatòria de les declaracions dels testimonis o la víctima d'un delicte, la jurisprudència fixada en les STC 217/89 i 261/94 atorga un valor determinant a la preexistència o no...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba