STSJ Cataluña 475/2009, 21 de Mayo de 2009
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:5072 |
| Número de Recurso | 86/2005 |
| Número de Resolución | 475/2009 |
| Fecha de Resolución | 21 de Mayo de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 86/05
Part recurrent: Torre Melina, S.A.
Procurador: Jesús de Lara Cidoncha
Advocat: Ramón Juan Llagostera
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Lletrat de la Generalitat
Advocat: Lletrat de la Generalitat
Part contra la qual es recorre: Ajuntament de Barcelona
Procurador: Carles Arcas Hernánez
Advocat: Lletrat Consistorial
SENTÈNCIA NÚM. 475
Magistrats:
Javier Aguayo Mejía
Maria Mercedes Delgado López
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 21 de maig de 2009
ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Barcelona de 22 de novembre de 2004 (expedient núm. 2086-04) que fixava el preu just d'una finca a l'avinguda d'Albert Bastardes números 19-25 de Barcelona, propietat de l'actora-propietaria.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
La interlocutòria d'11 de maig de 2006 va obrir el procés a prova i un cop va ser practicada i unida a les actuacions, es va continuar pel tràmit de conclusions succintes, que les parts van evacuar fent-hi les al·legacions que van considerar aplicables, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, que va tenir lloc el dia 21 de maig de 2009.
FONAMENTS DE DRET
La part actora interposa un recurs contenciós administratiu contra la resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya, secció de Barcelona de 22 de novembre de 2004 (expedient núm. 2086-04) que fixava el preu just d'una finca a l'avinguda d'Albert Bastardes números 19-25 de Barcelona, propietat de l'actora-propietaria, i ho fa perquè considera que els criteris adoptats pel Jurat per la valoració de la finca son erronis. Diu que el valor bàsic de repercussió s'ha de calcular pel valor residual degut a la pèrdua de vigència dels valors de la ponència cadastral i proposa el valor que va demanar al seu full d'apreuament; que l'aprofitament urbanístic ha de ser anàleg als colindants de la zona a la que dona servei i que, en aquest cas, son els polígons 408 i 409, de Collblanc i Les Corts, que tenen un ús principal de residencial colectiva (clau 13) i un aprofitament d'1,2m2st/m2s i, finalment, fa seus els comentaris que annexa a l'escrit de demanda de l'arquitecte que va fer el seu full d'apreuament vers les manifestacions del vocal tècnic del Jurat. Per tot això, demana que sigui fixat el preu just de la finca en 42.314.610 euros amb imposició de costes.
El Lletrat de la Generalitat s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació; recorda el caràcter preferent de l'aplicació del valor de la ponència cadastral de valors; que, tot i que l'actora considera aplicable l' article 29 Llei 6/98 per l'obtenció de l'aprofitament, no ho fa; a més, critica la valoració alternativa proposada per la part actora ja que aplica el mètode residual i ho fa sobre un aprofitament que no es correspon. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
La representació de l'Ajuntament de Barcelona s'hi oposa i contesta els motius d'impugnació de la part actora i demana la desestimació del recurs. De mode subsidiari, impugna, per excessiva, la valoració feta per la part actora i, annexa un informe pericial que li permet fer peticions subsidiàries d'un preu just diferent al fixat pel Jurat en els diferents supòsits que successivament planteja.
Cal, en primer lloc, recordar que l'Ajuntament de Barcelona no és part actora en aquest procediment i, per tant, no podem examinar les peticions subsidiaries que planteja i, en segon lloc, assenyalar que hem d'atendre a la data de fixació definitiva del preu just en via administrativa i referida la valoració del sòl, resulten d'aplicació les disposicions contingudes als títols II i IV de la Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions (BOE, de 14 d'abril de 1998 ), tal i com es fa en la resolució impugnada i de conformitat amb allò que preveu la seva disposició transitòria cinquena ("en los expedientes expropiatorios, serán aplicables las disposiciones sobre valoración contenidas en esta ley siempre que no se haya alcanzado la fijación definitiva del justiprecio en vía administrativa"); en el seu article 23.1 ("a los efectos de expropiación, las valoraciones de suelo se efectuarán con arreglo a los criterios establecidos en la presente ley, cualquiera que sea la finalidad que la motive y la legislación, urbanística o de otro carácter, que la legitime"); en el seu article 25 ("el suelo se valorará según su clase y situación, en la forma establecida en los artículos siguientes") i en el seu article 36 ("el justiprecio de los bienes y derechos expropiados se determinará conforme a lo establecido en el Título III de la presente ley, mediante expediente individualizado o por el procedimiento de tasación conjunta").
Les normes de valoració de la Llei 6/1998 s'assenten en tres pressupòsits: classificació del sòl, aprofitament i mètodes de valoració. Quant a aquests, i tractant-se, com és el cas, de sòl urbà inclòs en un Pla Especial d'Equipaments i Vialitat al Sector de Ponent de la Diagonal i classificat com sistema de parcs i jardins urbans actuals i de nova creació de caràcter metropolità (clau 6c) i viari (clau 5), li son d'aplicació els articles 29, 30 i 31 de la Llei 6/1998 .
Per una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar que:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovarquina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba