SAP Girona 478/2018, 26 de Septiembre de 2018
| Ponente | ILDEFONSO CAROL GRAU |
| ECLI | ES:APGI:2018:1555 |
| Número de Recurso | 707/2018 |
| Procedimiento | Penal. Apelación procedimiento abreviado |
| Número de Resolución | 478/2018 |
| Fecha de Resolución | 26 de Septiembre de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ TERCERA (PENAL)
GIRONA
ROTLLE D'APEL LACIÓ Nº 707/2018
DILIGÈNCIES URGENTS Nº 1018/2018
JUTJAT PENAL Nº 1 DE GIRONA
SENTÈNCIA Nº 478/2018
Il lms. Srs.:
MAGISTRATS:
ILDEFONS CAROL I GRAU
JUAN MORA LUCAS
MANUEL MARCELLO RUIZ
Girona, 26 de setembre de 2018.
VIST en aquesta Sala el present recurs d'apel lació interposat contra la sentència dictada el dia 18/6/2018 per la Sra. Jutgessa del Jutjat Penal nº 1 de Girona, a la Causa nº 1018/2018 seguida per un delicte de robatori amb violència i/o furt; essent parts recurrents el senyor Bernardino, representat per la procuradora senyora Àngels Nobalvos Martí i defensat pel lletrat senyor Enric Font Esteva, i el senyor Casimiro, representat pel procurador senyor Miguel Pérez del Moral i assistit de la lletrada senyora Montserrat Pérez García. Havent-se adherit parcialment el Ministeri Fiscal al recurs del senyor Casimiro .
Ha actuat com a Ponent l'Il lm. Sr. Magistrat ILDEFONS CAROL I GRAU, el qual expressa en aquesta resolució el parer unànime del Tribunal.
ANTECEDENTS FÀCTICS
En la indicada sentencia va dictar-se la Decisió que, copiada de manera literal, és com segueix:
"CONDENO a Casimiro como autor responsable de un delito de hurto, a la pena de prisión de tres meses, con accesoria de inhabilitación especial para el derecho del sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
CONDENO a Bernardino como autor responsable de un delito de robo con violencia de menor entidad, a la pena de prisión de seis meses, con accesoria de inhabilitación especial para el derecho del sufragio pasivo durante el tiempo de la condena.
CONDENO a Bernardino como autor responsable de un delito leve de lesiones, a la pena de multa de un mes con cuota diaria de seis euros, con responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas diarias no satisfechas.
En concepto de responsabilidad civil, Bernardino idemnizará a Erasmo en la suma de 490 euros por las lesiones sufridas, con aplicación de los intereses previstos en el art. 576 de la LEC .
Se impone expresamente a los condenados el pago de las costas procesales causadas, dos tercios a Bernardino, y un tercio a Casimiro ."
El recurs del senyor Bernardino es va interposar-se mitjançant escrit del dia 27/6/2018, basant-se en els fonaments que d'ell es dedueixen; essent el del senyor Casimiro, també motivat, de data 26/6/2018. Notificats al Ministeri Fiscal, el dia 16/7/2018 va presentar escrit d'impugnació i adhesió parcial; remetent-se les actuacions tot seguit a aquesta Audiència, on van tenir entrada el dia 26/7/2018.
S'accepten els fets provats de la sentència apel lada.
FONAMENTS DE DRET
El senyor Bernardino fonamenta el seu recurs en un motiu principal: un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre incorrecte que el jutge a quo hagi donat per provat que va emprar la violència per tractar d'assegurar la seva fugida. Als que afegeix, de forma subsidiària, la sol licitud de que s'apliqui la màxima rebaixa -dos graus- que permet l' article 62 CP, per les circumstàncies del fet, i la petició de rebaixa de la quota de la multa que li va ser imposada, fins a la mínima de dos euros i atenent a les circumstàncies personals del condemnat.
El senyor Casimiro, per la seva banda, fonamenta també el seu recurs en un suposat error en la valoració de la prova que, segons ell considera, vulneraria el principi de presumpció d'innocència; conclusió a la que arriba per entendre incorrecte que el jutge a quo hagi donat per provat que va intentar furtar res. Al legant, subsidiàriament, que en el seu cas no seria aplicable l' article 235 CP, en no concórrer cap dels supòsits allà recollits; i que la seva acció constituiria només un delicte lleu de l' article 234.2 CP, doncs segons el recurs del total que els acusats pretenien sostreure caldria deduir "el IVA y el beneficio comercial", i el resultat d'això encara s'hauria de dividir per tres. Pel que no arribaria al límit dels 400 euros.
El Ministeri Fiscal, per la seva banda, considera que no procedeix modificar la valoració de la prova feta per la jutgessa a quo, en ser correcta la que va fer. Però, d'altra banda, s'adhereix al recurs del senyor Casimiro pel que fa a la impugnació de l'aplicació a la seva acció del tipus penal de l' article 235 CP; sol licitant alhora que, en el seu cas i per ser copartícep de la sostracció, se li apliqui també -com al senyor Bernardino - una reducció de la pena per la temptativa en un sol grau, i no en dos.
1- Pel que fa a l'argument principal dels dos recursos, cal recordar que és jurisprudència constant d'aquesta Secció la de que, encara que el recurs de apel lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme al seu si una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals te la percepció directa pel Jutge de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència en el Dret Penal espanyol de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que hagi de donar-se a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si las conclusions que el Jutge ha obtingut resulten congruents amb els resultats probatoris, i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses. En conseqüència, en aquesta nova instància i sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que d'ella va fer el jutge que va presenciar-la si hagués declarat com a provat, basant-se en ella, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.
2- En el cas present disposem per a fer la valoració de la prova de la gravació íntegra del judici; i, de les declaracions allà escoltades, no cap en cap cas inferir que la conclusió a que ha arribat la jutgessa a quo sigui il lògica o absurda. Com tampoc pot deduir-se d'ella quelcom diferent d'allò que en els fets provats es recull, doncs no hi ha cap prova objectiva del que manifesta el recurrent; més enllà, és clar, del que diuen en els seus recursos, però es tracta d'una tesi subjectiva a la que la jutjadora no va donar credibilitat. En primer lloc, el testimoni Erasmo -al qui la jutjadora va concedir plena credibilitat, sense que s'hagi acreditat per part dels
recurrents cap dada objectiva que posi en dubte aquesta conclusió- va declarar que tres persones, entre els que es trobaven els dos acusats, van entrar a l'establiment i es van posar a carregar coses a la filera dels "productes cars"; que els veia per les càmeres de seguretat i, en semblar-li sospitosos, va cridar la policia, tancant la sortida; que abans de que arribessin els agents el senyor Bernardino i el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba