SAP Lleida 332/2009, 24 de Septiembre de 2009
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2009:716 |
| Número de Recurso | 41/2009 |
| Número de Resolución | 332/2009 |
| Fecha de Resolución | 24 de Septiembre de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 41/2009
Procediment ordinari núm. 114/2008
Jutjat Primera Instància 1 Solsona
SENTÈNCIA núm. 332/2009
PRESIDENT
IL·LM.SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-quatre de setembre de dos mil nou
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de
procediment ordinari número 114/2008, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Solsona, en virtut del recurs interposat per SEGUR CAIXA, representada
per la procuradora Astrid Notario Ruiz i assistida pel lletrat José Luis Gómez Gusí . Es també part apel·lant i apel·lada Gines y
MAPFRE AUTOMOVILES SA representats per la procuradora Sagrario Fernandez Graell i assistits pel lletrat Lluís Romeo Acuña contra la sentència de data
8 d'octubre de 2008 dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 41/2009. És també part Rafael declarat en situació de rebel·lia
procesal. És ponent d'aquesta resolució l'Il·lm. Sr.ALBERT MONTELL GARCIA.Magistrat d'aquesta Audiència Provincial.ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data 8 d'octubre de 2008 , és la següent: ".-DECISIÓEstimo parcialment la demanda presentada per Gines i Mapfre Automóviles SA contra Segur Caixa i Rafael i:
-
Declaro que Rafael no està obligat a abonar cap quantitat als demandants.
-
Condemno Segur Caixa a abonar a Gines la quantitat de 1.800 euros i a abonar a Mapfre Automóviles SA la quantitat de 2.693,68 #. Aquestes quantitats meritaran fins al dia 5 de març de 2008 l'interès anual dels diners corresponent a cadascuna de les anualitats, i augmentat en un 50%. A partir d'aquesta data, meritaran el mateix interès sempre que superi el tipus del 20% respecte al principal, i si no ho supera s'hi ha d'aplicar el tipus del 20% sobre el capital.
-
Condemno Segur Caixa a abonar íntegrament les costes processals causades.. [...]"
Contra l'anterior sentència, SEGUR CAIXA, van interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i al que es va oposar i impugnar la part contrària un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 24 de setembre de 2009 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
El recurs interposat per Segur Caixa SA contra la sentència de primer grau denuncia, en primer lloc, la comissió d'un vici d'incongruència (ex. arts. 218 i 209 de la LEC ). S'hi al·lega que l'acció exercitada a la demanda contra el codemandat Sr. Rafael es basava en la seva responsabilitat extracontractual per via de l'art. 1902 del C.c ., i, per altra banda, que l'acció exercitada contra la codemandada Segur Caixa SA, es basava en la cobertura de responsabilitat civil de la pòlissa concertada entre tots dos codemandats (ex. art. 73 de la LCA ). En canvi, la sentència de primer grau estima l'acció contra la companyia asseguradora en base a una cobertura que no havia estat invocada a la demanda, en concret, a la cobertura de danys, totalment diferent a la de responsabilitat civil. Així, argumenta l'apel·lant, que davant la cobertura d'una assegurança de responsabilitat civil, no es pot absoldre l'assegurat per considerar que no es responsable del dany causat al tercer perjudicat i, al mateix temps, condemnar la companyia asseguradora, tal i com fa la resolució apel·lada. Afegir només, per centrar el debat, que els demandants reclamen l'import dels danys causats a l'automòbil del Sr. Gines , produïts per l'esfondrament del cobert on estava aparcat, com a conseqüència d'una ventada, sent el cobert o magatzem, propietat del Sr. Rafael .
Ha declarat reiterada jurisprudència (SSTS de 13 de maig i 7 de juny de 2002, 2 d'octubre i 24 de desembre de 2003), que la congruència suposa l'armonia o adequació entre les pretensions dels litigants plantejades al procés i la part dispositiva de la sentència, per la qual cosa, per poder determinar si s'incideix en aquest vici, cal efectuar un estudi comparatiu entre la demanda i, si escau, la reconvenció, amb la sentència. Convé remarcar, atesa la incidència que té en el supòsit que ara es planteja, que la correlació entre unes i altra no es limita a allò que es sol·licita a la demanda o a la reconvenció, sinó que s'ha de posar en relació amb la seva causa de demanar. D'aquesta forma, hi ha incongruència quan s'altera l'objecte del procés, la causa de demanar, els fets o les pretensions realitzades. Diu al respecte la STS de 13 de maig de 2002 que: "la doctrina de esta Sala, que viene declarando que los Tribunales deben atenerse a las cuestiones de hecho y de derecho que las partes le hayan sometido, las cuales acotan los problemas litigiosos y han de ser fijadas en los escritos de alegaciones, que son los rectores del proceso. Así lo exigen los principios de rogación (sentencias de 15 de diciembre de 1984, 4 de julio de 1986, 14 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba