SAP Barcelona 443/2009, 27 de Octubre de 2009

PonenteMARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
ECLIES:APB:2009:10232
Número de Recurso376/2008
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución443/2009
Fecha de Resolución27 de Octubre de 2009
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª

AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA

SECCIÓ PRIMERA

SENTÈNCIA NÚM.

Rotlle núm. 376/08

Judici Ordinari núm. 76//07

Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 35 de Barcelona

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per els Magistrats Il·lma. Sra. Mª DOLORS PORTELLA LLUCH, Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA i Il·lm. Sr. ANTONIO RECIO CORDOVA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel·

lació número 376/08, interposat contra la sentència dictada el dia 10 de gener de 2008 en el procediment núm. 76/07, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 35 de Barcelona . Han estat recurrents Celso i SOCIÉTÉ EDITRICE DU MONDE, S.A. i apel·lats EL MINISTERI FISCAL i FUTBOL CLUB

BARCELONA. Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent

S E N T È N C I A

Barcelona, 27 d'octubre de 2009

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Que estimando en parte la demanda formulada por el Procurador Sr. López Chocarro, en nombre y representación del FÚTBOL CLUB BARCELONA frente al Sr. Celso y la SOCIETÉ EDITRICE DU MONDE, debo declarar como declaro que la publicación del artículo titulado "El Real Madrid y el Barça vinculados al doctor Victorino ", publicado en el diario digital "lemande.fr" del 8 de diciembre 2.006 y en día sucesivos, e igualmente en el diario impreso "Le Monde" del 8 de Diciembre de 2.006, constituye un intromisión ilegítima en el derecho al honor del FÚTBOL CLUB BARCELONA, y, en consecuencia, condeno a que:

  1. - La "Societé Editrice Du Monde", en rectifique, en la edición impresa el artículo publicado, en semejantes condiciones de tamaño, ubicación, espacio, y tipografía del insertado el día 8 de Diciembre de

    2.006, en los términos solicitados por el Fútbol Club Barcelona, en su comunicación de fecha 9 de Diciembre de 2006con inclusión de una referencia en la portada del diario.

  2. - La "societé Editrice Du Monde", en la edición digital "lemonde.fr", siempre que cualquier usuario acceda al citado artículo, difundido el 7 de diciembre de 2.006, deberá hacer aparecer, con carácter previo, el texto íntegro de la rectificación de la noticia, conforme a lo dispuesto en el apartado anterior.

  3. - La "Societé Editrice Du Monde" y Sr. Celso , solidariamente, deberán indemnizar al Fútbol ClubBarcelona en la suma de 300.000 Euros.

  4. - La "Societé Editrice Du Monde" y Sr. Celso , solidariamente, deberán publicar íntegramente esta sentencia, a su cargo, en la edición digital e impresa de Le Mondea y, además, en dos diarios de Cataluña (uno deportivo y otro e información general) con ámbito estatal, que acrediten mayor difusión por la Oficina de Justificación de la Difusión (OJD).

    Se absuelve a los demandados del resto de pretensiones y no se hace pronunciamiento sobre costas.

    Notifíquese esta resolución a las partes y al Ministerio Fiscal."

SEGON

Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel·lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

El Futbol Club Barcelona (FCB) ha interposat una demanda contra el redactor d'un reportatge publicat el dia 7 de desembre del 2006 en l'edició digital de Le Monde i el dia següent en l'edició impresa . La demanda es formula també contra l'entitat editora. Explica que en aquella publicació es vincula el club amb un metge ( Dr. Victorino ) que en aquells moments es trobava imputat en unes diligències penals com a presumpte autor de pràctiques de dopatge i s'atribueix al club haver-li encarregat, per la temporada 2005-2006, un programa per la preparació dels futbolistes. Considera que aquesta informació atempta contra l'honor del club, dret que ha de prevaler sobre el dret d'informació perquè, en aquest cas, la informació publicada per Le Monde no és veraç. Per aquest motiu, en el seu moment va exercir el dret de rectificació, que l'editora no va complir adequadament.

Els demandats, en un primer moment, plantejaren una declinatòria en considerar que la competència territorial corresponia als Tribunals francesos. Per resolució de 14 de juny del 2007, el Jutjat es declarà competent per la tramitació i resolució del litigi fent, però, la precisió, que la reclamació formulada es limita al perjudici causat dins del territori espanyol.

En relació a la pretensió de la part actora, s'oposaren a la demanda al·legant que la publicació respon a un periodisme de investigació i la informació publicada compleix l'exigible requisit de veracitat. Afegeix que, en tot cas, la demanda no podria prosperar perquè, en el seu moment, el FCB ja va exercir el seu dret de rectificació al qual es va donar compliment publicant la carta que se'ls va fer arribar, sense que ara puguin exercir de nou aquest dret que, d'altra banda, ja hauria caducat. Finalment nega la causació de danys i perjudicis i subsidiàriament, excés en la indemnització reclamada.

La sentència dictada en la primera instància descarta que l'acció exercida en aquest procediment pel FCB sigui la prevista a l'article 4 de la LO 2/84 , que certament hauria caducat, sinó la de l'article 9.2 de la LO1/82 que empara el dret a replicar contra l'editora. Considera que la informació atempta contra l'honor del FCB i no havent quedat acreditat que la informació facilitada sigui veraç, condemna l'editora a publicar en l'edició digital i en la impresa la rèplica presentada pel club demandant i la sentència íntegra tant al mateix diari Le Monde com a altres dos de Catalunya i d'àmbit estatal així com a indemnitzar el FCB, pels danys i perjudicis causats, en la quantitat de 300.000#, reduint d'aquest manera la reclamació formulada per la part demandant.

Recorren en apel·lació els demandats que insisteixen en què els Tribunals competents són els francesos. Al·leguen que no s'han vulnerat els articles 2.1 i 7.7 de LO 1/82 perquè la informació tenia rellevància pública , era veraç i es va publicar el desmentit que li va fer arribar el FCB amb el que es donà efectivitat al seu dret de rectificació. En tot cas, no es pot pretendre efectuar una nova rectificació fora ja del termini que concedeix la LO 2/84 emparant-se en el dret de rèplica. Qüestiona la necessitat de què es publiqui la sentència, si més no de forma íntegre, i finalment insisteix en què la indemnització és excessiva, fins i tot la menor que ha concedit el Jutjat.

El FCB i el Ministeri sol·liciten la confirmació d'aquella sentència.

SEGON

Els demandats, en recórrer, insisteixen com a primer motiu de l'apel·lació en la falta de competència dels Tribunals espanyols en favor dels francesos de conformitat amb el que estableix l'article 5.3 del Reglament (CE) núm. 44/2001 del Consell, de 22 de desembre del 2000 , instrument jurídiccomunitari vinculant i directament aplicable.

Com s'explica en aquesta mateixa norma comunitària, les regles de competència judicial que s'estableixen en el Reglament parteixen del principi de què la competència judicial es fixa en relació al domicili del demandat que és la norma que ha de regir excepte uns casos molt concrets en els què la matèria en litigi o l'autonomia de les parts justifica un altre criteri de vinculació ( 11). En tot cases segueix explicant a la norma - el fur del domicili del demandat s'ha de completar amb altres furs alternatius a causa de l'estret nexe existent entre l'òrgan jurisdiccional i el litigi o per facilitar una bona administració de justícia. Així, seguint els anteriors criteris, estableix en l'apart tercer del seu article 5 --en els mateixos termes que ho feia el mateix precepte del Conveni de Brussel·les de 27 de setembre de 1968-- que "les persones domiciliades en un Estat membre podran ser demandades en un altre Estat membre: 3) En matèria delictual o quasidelictual, davant del Tribunal del lloc on s'hagués produït o pogués produir-se el fet causant del dany".

En diverses ocasions davant del Tribunal de Justícia CEE s'ha plantejat, com a decisions prejudicials, la interpretació que s'havia de donar a aquesta regla competencial en els casos en litigi. Així en la sentència de 7 de març de 1995 un Tribunal de Gal·les, on residia la perjudicada, es plantejà la seva pròpia competència en una acció de reclamació de danys i perjudicis per difamació contra l'editora de France-Soir, per una publicació principalment distribuïda a França però també a altres països. En Tribunal parteix de què aquesta regla és de competència especial i que la seva elecció depèn només de l'opció del demandant, com ja havia raonat a les sentencies de 30 de novembre de 1976 i d'11 de gener de 1990. En el cas que el lloc on es situa el fet del què pot derivar la responsabilitat delictual o quasidelictual i el lloc on hagi ocasionat el dany, siguin diferents, l'expressió de l'article 5.3 s'ha d'entendre en el sentit que " s'està referint al mateix temps al lloc on s'ha produït el dany i al lloc del fet causal,de manera que el demandat pot ser citat, a elecció del demandant, davant de l'òrgan jurisdiccional tant del lloc on s'ha produït el dany com del lloc causal que genera aquest dany" (20) , raonament que resulta perfectament aplicable tant pels danys materials com pel cas de "perjudicis no patrimonials, en particular, els causats a la fama i a la consideració d'una persona física o jurídica per una publicació difamatòria" ( 23). Per tant " el lloc de l'establiment de l'editor pot ser competent per conèixer de l'acció de reparació de la integritat del perjudici causat "( 25), com també ho pot ser " el lloc on el perjudici s'ha materialitat" ( 27). l d'acord amb els anteriors raonaments conclou el Tribunal que, en cas de difamació internacional a través de la premsa difosa en...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
2 sentencias
  • STS 807/2011, 7 de Noviembre de 2011
    • España
    • Tribunal Supremo, sala primera, (Civil)
    • 7 Noviembre 2011
    ...la procuradora D.ª Francisca Amores Zambrano, contra la sentencia de fecha 27 de octubre de 2009, dictada en grado de apelación, rollo n.º 376/2008, por la Audiencia Provincial de Barcelona, Sección 1 .ª, dimanante de procedimiento de juicio ordinario n.º 76/2007, seguido ante el Juzgado de......
  • ATS, 14 de Septiembre de 2010
    • España
    • 14 Septiembre 2010
    ...Sentencia dictada, con fecha 27 de octubre de 2009, por la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección Primera), en el rollo de apelación nº 376/08, dimanante de los autos del juicio ordinario sobre de tutela de derechos fundamentales nº 76/07 del Juzgado de Primera Instancia nº 35 de 2 .- M......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR