STSJ Cataluña 256/2009, 12 de Marzo de 2009
| Ponente | JORDI MORATO-ARAGONES PAMIES |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:3994 |
| Número de Recurso | 687/2004 |
| Número de Resolución | 256/2009 |
| Fecha de Resolución | 12 de Marzo de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ SEGONA
Recurs núm. 687/2004
Part recurrent: Vivers de Cardedeu, S.A. i Centre de Jardineria de Cardedeu, S.L.
Procurador: Francisco-Javier Manjarín Albert
Advocat: Francesc Crexells Figueras
Part contra la qual es recorre: Jurat d'Expropiació de Catalunya
Procurador: Advocat de la Generalitat
Advocat: Advocat de la Generalitat
Part contra la qual es recorre: Ajuntament de La Roca del Vallès
Procuradora: Elisa Rodés Casas
Advocada: Araceli Barrio
Part contra la qual es recorre: Junta de Compensació del Pla Parcial d'Ordenació Sector SPM-04 Vilalba
Procurador: Iu Ranera Cahís
Advocat: José Luis Pérez López
SENTÈNCIA NÚM. 256
Magistrades:
Núria Clèries Nerín
Maria Pilar Rovira del Canto
Magistrat suplent i ponent:
Jordi Morató Aragonés i Pàmies
Barcelona, 12 de març de 2009ANTECEDENTS DE FET
El procurador esmentat, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l'acord del Jurat de 10 de maig de 2004 que fixava el preu just dels drets d'arrendament de les entitats Vivers de Cardedeu, S.A. i Centre de Jardineria Cardedeu, S.L. a la finca Riba Alta situada a la carretera de Cardedeu a La Roca del Vallès, afectada pel Pla Parcial d'Ordenació Sector SPM-4 Vilalba.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst a la Llei d'aquesta jurisdicció. Les parts van evacuar els tràmits conferits de demanda i contestació, en els quals, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol·licitar, respectivament, que s'anul·lessin els actes objecte del recurs i que aquest fos desestimat en els termes que apareixen en els escrits esmentats.
La interlocutòria de 14 de setembre de 2006 va obrir a prova el procediment i van ser practicades les proves demanades per totes les parts, i finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, coincidint amb la de l'assumpte 587/04, que va tenir lloc el dia 12 de març de 2009.
FONAMENTS DE DRET
La representació actora impugna en aquest recurs contenciós administratiu l'acord del Jurat de 10 de maig de 2004 que fixava el preu just dels drets d'arrendament de les entitats Vivers de Cardedeu, S.A. (arrendataria i titular de l'activitat de viver i producció de plantes) i Centre de Jardineria Cardedeu, S.L. (comercialitzadora dels productes del viver) a la finca Riba Alta de La Roca del Vallès, afectada pel Pla Parcial d'Ordenació Sector SPM-4 Vilalba. Demana l'anul· lació de l'acord del jurat per no haver valorat el lucre cessant i, en el seu lloc, que es fixi un preu just total de 3.670.561,15 euros i la imposició de les costes a l'adversa.
L'Advocat de la Generalitat s'hi oposa i dona contesta a les al·legacions expresses i implícites de la part actora. D'una banda, pel que fa a les plantacions, diu que és més raonable la valoració establerta pel Jurat i que si la part afectada és un 35% de la finca, la indemnització no pot ser superior al 35% del valor de les existències. I, quant al lucre cessant, posa de manifesta que ara l'actora demana un import superior al que va demanar al seu full d'apreuament i recorda que el Jurat va establir una indemnització no només per la diferència de rendes del contracte d'arrendament corresponent a una anualitat, sinó que també, per aplicació del principi de congruència va establir una indemnització pel lucre cessant, atès que la beneficiària havia establert aquest concepte. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
La representació de l'Ajuntament de La Roca del Vallès s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert que es predica de les resolucions dictades pels jurats d'expropiació; assenyala que la resolució està motivada i que la part actora es limita a demanar quantitats superiors a les fixades pel Jurat en base als valors atorgats per la beneficiària de l'expropiació. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
La representació de la Junta de Compensació del Pla Parcial d'Ordenació Sector SPM-04 Vilalba s'hi oposa al·legant la presumpció d'encert de l'acord del Jurat i que aquest, pel principi de congruència, ha fixat un preu just major al que li atribuïa; diu que l'actora incorre en abús de dret i que s'ha vulnerat el principi de congruència, ja que demana pel concepte de lucre cessant una quantitat superior a la demanada en el full d'apreuament. Per tot això, demana la desestimació del recurs.
Per a una adequada valoració d'aquestes actuacions hem de recordar:
a)La doctrina jurisprudencial en relació a la presumpció iuris tantum de veracitat i d'encert dels acords del jurat ha manifestat que és imprescindible analitzar la prova pericial practicada en el judici per comprovar quina de les conclusions -la de la pericial o la del jurat- es presenta com a més certa i segura per trobar el valor que ha de compensar-se o indemnitzar-se amb el preu just. A tall d'exemple podem esmentar la Sentència, de 8 de febrer de 1997 i les de 9 maig, 18 juny i 9 de juliol de 1994; 3 de decembre de 1994; 4 de febrer de 1995; 16 de maig de 1995; 17 de juny de 1995; 30 de setembre de 1995, i 25 de maig de 1996.
b)La Sentència, de 10 de febrer de 1997, precisa que constitueix una jurisprudència reiterada que els informes pericials, fets amb les degudes garanties processals, i d'acord amb el que disposen els articles 610 i següents de la LEC , constitueixen un mitjà apte per desvirtuar la presumpció de legalitat i encert de què gaudeixen els acords del jurat d'expropiació forçosa (STS, 23 juliol 1987; 8 novembre 1989; 6 juny 1991, i 12 febrer 1996), i afegint que la prova pericial és la de la lliure apreciació del jutge, d'acord amb les regles de la sana crítica, d'acord amb el que disposa l' article 632 de la llei esmentada i nombrosa jurisprudència , el que fa que l'órgan judicial no estigui vinculat pel resultat de la prova pericial, com tampoc ho està pelsacords del jurat provincial d'expropiació, sempre que raoni degudament la discrepància i l'apartament de la perícia, bé per una indeguda apreciació dels elements de fet o per incoherència o manca del necessari raonament, o per contradicció amb altres proves, atès el principi de valoració conjunta de la prova que impera en el nostre sistema processal.
c)Tampoc hem d'oblidar, tal i com ens recorda la STS, 4 de novembre de 1996, que la prova pericial no transfereix al pèrit la decisió dels aspectes de la qüestió que exigeixen coneixements tècnics, sinó que té per objecte subministrar al jutge els elements de coneixement, estudi i experiència que li manquen, perquè pugui prendre la seva decisió, de forma que el dictamen pericial no pot imposar-se exclusivament per l'autoritat que dimana de la professió o titulació dels pèrits, sinó, a més, per l'argumentació convincent d'aquests i, en el cas de les valoracions expropiatòries, suficient, amb el seu detall i força argumentativa, per destruir la presumpció d'encert de la valoració previament realitzada amb caràcter administratiu pel jurat d'expropiació des d'una posició d'imparcialitat i solvència tècnica.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 4 de Febrero de 2010
...por la Sala de lo Contencioso-Administrativo (Sección Segunda) del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, dictada en el recurso nº 687/04, en materia de Por Providencia de 29 de junio de 2009 se dio traslado a la parte recurrente del escrito de personación del Procurador D. Luís Arredon......