STSJ Cataluña 77/2018, 27 de Septiembre de 2018
| Ponente | JORDI SEGUI PUNTAS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:8876 |
| Número de Recurso | 166/2017 |
| Procedimiento | Recurso de casación |
| Número de Resolución | 77/2018 |
| Fecha de Resolución | 27 de Septiembre de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
Recurs de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 166/2017
SENTÈNCIA NÚM. 77
President:
Il lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il lm. Sr. Jordi Seguí Puntas
Il lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, a vint-i-set de setembre de dos mil divuit
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per Marí Juana, representada davant aquest Tribunal pel/per la procurador/a INES BELTRI VICENTE i dirigit/da per l'advocat/da Jose Ruz Garcia, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 8 de juny de 2017 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 51 de Barcelona el 27 de novembre de 2015 en el procediment de modificació de mesures núm. 942/14. Evelio, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat/da en aquest Tribunal pel/per la procurador/a MONTSERRAT ZARAGOZA FORMIGA i dirigit/da per l'advocat/da Fernando Carrasco Gómez.
El procurador Montserrat Zaragoza Formiga, en representació de Evelio, va formular demanda de modificació de mesures definitves núm. 942/14 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 51 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 27 de novembre de 2015, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"En atención a lo expuesto se estima parcialmente la demanda de modificación de efectos de la sentencia de fecha 16 de febrero de 2010 recaída en el proceso contencioso 708/2009 de este mismo juzgado, en el sentido de reducir el importe de la pensión compensatoria fijada en la misma a cargo del Sr. Evelio y a favor de la Sra. Marí Juana a la cantidad de 500 € mensuales a partir del mes de diciembre de 2015.
Sin especial imposición de costas."
Segon. Contra aquesta Sentència, ambdues parts van interposar un recurs d'apel lació, els quals es van admetre i es van substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 8 de juny de 2017, amb la següent part dispositiva:
"Estimando en parte el recurso de apelación interpuesto por el Sr. Evelio y desestimando el recurso de apelación de la Sra. Marí Juana contra la sentencia de fecha veintisiete de noviembre de dos mil quince, dictada por el Juzgado de Primera Instancia nº 51 de Barcelona, debemos revocar y revocamos dicha resolución en lo que se refiere a la prestación compensatoria de la Sra. Marí Juana que se declara extinguida desde la fecha de la presente sentencia.
No se hace expreso pronunciamiento de las costas causadas en el presente recurso".
En data 19 de juliol de 2017 es va dictar Interlocutòria, amb la següent part dispositiva:
"Se aclara y complementa la sentencia dictada por esta Sala en fecha 8 junio 2017, nº Rollo 668-16 en el sentido de que se imponen a la Sra. Marí Juana las costas de su recurso".
Tercer. Contra la Sentència anterior, Marí Juana va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 5 de març de 2018, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 14 de juny de 2018, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm/a. Sr. Jordi Seguí Puntas.
PRIMER. Resum d'antecedents
Aquest litigi va començar amb la demanda promoguda el novembre de 2014 per Evelio que pretenia l'extinció o la reducció de la prestació compensatòria de 1.500 euros mensuals acordada amb caràcter indefinit a favor de la seva esposa Marí Juana en la sentència de divorci del 10 de febrer de 2010, confirmada en apel lació per sentència del 8 de juliol de 2011.
La pretensió fou parcialment acollida en la primera instància per considerar-se acreditada una sensible disminució dels ingressos del demandant degut a la seva jubilació (d'uns 7.000 €/m va passar a 2.361 €/m, import de la pensió de jubilació en còmput mensual), fet que comporta una variació substancial de les circumstàncies que donaren lloc a la fixació de la prestació compensatòria, que és davallada a 500 euros/mes.
Apel lada la sentència del jutjat por ambdues parts fou revocada en segona instància, puix que l'Audiència, després de deixar constància que tota acció de modificació de les mesures del divorci requereix la concurrència d'una variació substancial de circumstàncies en els termes de l' article 233-7 del Codi civil de Catalunya (CCCat) i de reproduir el contingut de l'apartat 1 de l' article 752 de la Llei d'Enjudiciament Civil tot recordant que la controvèrsia comprèn també els "fets nous" incorporats en plena segona instància relatius a certs increments patrimonials obtinguts per la demandada, considera acreditada una reducció dels ingressos del senyor Evelio i una correlativa millora de la situació econòmica de la senyora Marí Juana pel fet d'haver rebut gratuïtament dos immobles procedents de sa mare, raons per les quals, de conformitat amb l' article 233-19.1, a/ CCCat, conclou afirmant la pertinència de l'extinció -sense efecte retroactiu- de la pensió periòdica a càrrec del demandant.
Marí Juana ha interposat recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació contra aquesta sentència.
SEGON. Recurs per infraccióprocessal
-
El motiu primer del recurs extraordinari per infracció processal es recolza en el nombre 4rt de l'article 469.1 de la Llei d'enjudiciament civil (LEC) en relació amb l' article 24.1 de la Constitució Espanyola, i es concreta en l'afirmació que el tribunal d'apel lació hauria incorregut en una valoració notòriament errònia de la prova en tres diferents apartats: 1er/ en afirmar que Marí Juana es propietària de l'habitatge que constitueix el seu domicili per mor d'haver rebut dels seus pares les participacions de la societat patrimonial familiar titular registral de l'immoble; 2on/ en afirmar que la titularitat dominical d'un apartament situat a Roda de Berà li pot reportar rendes en forma de fruits; 3er/ en negar que la donació a favor seu del pis que havia estat l'habitatge dels seus pares és objecte de controvèrsia judicial en virtut de l'acció impugnatòria promoguda per la seva germana Margarita.
El motiu segon es formula a l'empara del nombre segon de l'article 469.1 LEC i denuncia la incongruència omisiva en què hauria incorregut la sentència impugnada, amb lesió de l' article 218.1 LEC, per fet de no haver donat resposta als quatre motius d'impugnació de la sentència del jutjat desenvolupats en el recurs d'apel lació formulat per la demandada.
En darrer terme, el tercer motiu del recurs per infracció processal es recolza també en el nombre segon de l'article 469.1 LEC i denuncia la vulneració de l' article 752.4 LEC en relació amb l' article 233-4.2 CCCat, atès que tota la matèria relativa a la prestació compensatòria regulada en els articles 233-14 a 233-19 CCCat és de dret dispositiu i està subjecta per tant a les regles comunes del procés civil pel que fa a la rogació i a la preclusió de fets.
Un criteri lògic obliga a començar l'anàlisi dels diferents motius del recurs por aquest darrer, tota vegada que el seu eventual acolliment predetermina l'interès del motiu primer, atès que el seu contingut es refereix a qüestions introduïdes en el debat processal en plena segona instància per mitjà de sengles escrits de les parts, de manera que la seva operativitat processal dependrà de la conclusió a què s'arribi respecte del tercer motiu del recurs.
-
Un dels principis que regeix el procés civil és el dispositiu, sancionat en l' article 216 LEC amb aquestes paraules: "los tribunales civiles decidirán los asuntos en virtud de las aportaciones de hechos, pruebas y pretensiones de las partes, excepto cuando la ley disponga otra cosa en casos especiales". Obligada conseqüència del principi és la litispendència ( article 410 LEC), la prohibició del canvi de demanda o mutatio libelli recollida en l' article 412.1 LEC ("establecido lo que sea objeto del proceso en la demanda, en la contestación y, en su caso, en la reconvención, las partes no podrán alterarlo posteriormente") i la congruència, ja que la resposta del tribunal no pot anar més enllà dels fonaments de fets o de dret que les parts hagin volgut fer valer ( article 218.2 LEC).
En paraules de la sentència d'aquest tribunal 57/2016, de 4 de juliol, que reprodueix les de la 74/2015, de 22 d'octubre, " el principi dispositiu i d'aportació de part són bàsics en el nostre procés judicial quan es tracta de matèries disponibles de dret privat i constitueixen el fonament de la congruència".
La prohibició de la mutatio libelli no és vulnerada però quan s'introdueixen en el procés amb posterioritat al període inicial d'al legacions fets de caràcter merament complementari o interpretatiu que no alteren de manera substancial les pretensions de les parts ni llurs fonaments fàctics i jurídics (entre altres, STS 9 de març de 2012), ni tampoc quan són introduïts en el procés fets nous o de nova notícia amb els requisits i les exigències de contradicció previstos en l' article 286 LEC.
Sobre la prohibició del canvi de demanda, la nostra sentència 59/2014, de 12 de setembre, establia que, " como advierte el TS (cfr. STS 1ª 803/2011, de 9 mar . FD3, con cita de otras), no debe olvidarse que lo relevante para este principio es que no se produzca "una modificación sustancial" de los términos del debate, pues solo es en este caso cuando se podría producir la indefensión de las partes, en la medida en que estas no hubieran podido prever "el alcance y sentido de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba