SAP Barcelona 70/2009, 6 de Febrero de 2009
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2009:6647 |
| Número de Recurso | 364/2008 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 70/2009 |
| Fecha de Resolución | 6 de Febrero de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 17ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ DISSET
Rotlle 364/08
Judici ordinari 741/06
Jutjat de 1a. Instància núm. 3 d'Arenys de Mar
S E N T È N C I A 70/2009
Magistrats:
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MARIA SANAHUJA BUENAVENTURA
Il·lm. Sr. ENRIC ALAVEDRA FARRANDO
Barcelona, 6 de febrer de 2009
La Secció Dissetena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 741/06, seguides pels tràmits del judici
ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 3 d'Arenys de Mar a instàncies de Banco Español de Crédito, SA contra la Sra. Belinda
i el Sr. Cristobal , que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat pels demandats contra la sentència dictada el
dia 14 de novembre del 2007 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "DECISIÓ: Que estimant íntegrament la demanda presentada per part del Procurador dels Tribunals Sr. Manuel Oliva Rossell, en nom i representació de l'entitat BANCO ESPAÑOL DE CREDITO S.A. contra Sr. Cristobal i Sra. Belinda , representats per part del Procurador dels Tribunals Sr. Lluis Pons Ribot, he de CONDEMNAR I CONDEMNO Sr. Cristobal i Sra. Belinda al pagament de la suma de 52.353,44 euros.I tot això amb expressa imposició de les costes causades en aquest procediment a la part demandada."
Els demandats apel·laren contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 d'Arenys de Mar en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 30 de gener d'enguany.La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Els demandats que han estat condemnats a pagar a Banesto la quantitat de 52.353,44# interposen recurs d'apel·lació contra la sentència que estima la demanda formulada per aquella entitat.
Al·leguen que el 28 d'abril de 1988 se'ls va concedir un préstec de 3.000.000 ptes amb garantia hipotecaria sobre un pis que va ser taxat en 6.570.000 ptes. En un moment determinat es van deixar les quotes per l'amortització del préstec i Banesto, l'any 1990 , instà un procediment d'execució hipotecària. En tercera subhasta es va adjudicar el pis per 1.000.000 ptes. Ara en el present procediment reclama
52.353,44 # que és la diferència del deute que es reclamava en l'anterior procediment hipotecari i el milió de pessetes pel que es van adjudicar el pis (12.907,39# ) més els interessos de demora que s'han meritat des del 20 de juliol del 1992 al 21%. Sostenen que l'actuació del banc creditor, deixant transcórrer un termini tant llarg sense reclamar-los en deute, els va dur a creure que ja estava saldat amb l'adjudicació del pis que havia estat taxat en una quantitat superior a la que es devia. Entenen que aquesta actuació s'ha de considerar abusiva, contrària a la bona fe i a l'equitat i per tant, la demanda hauria de ser desestimada, si més no, respecte la reclamació dels interessos.
L'entitat demandada s'oposa en considerar que no es donen els requisits que la jurisprudència exigeix per aplicar la teoria del retard deslleial. La seva entitat mai els va donar a entendre que el deute no els seria reclamat i si no ho ha fet abans, ha estat perquè els demandats no tenien solvència.
Estableix l'article 7.1 del Codi civil que "els drets s'han d'exercir de conformitat amb les exigències de la bona fe". Actualment , també l' article 111-7 del Codi Civil de Catalunya s'hi refereix en disposar que "en les relacions jurídiques privades s'han d'observar sempre les exigències de la bona fe i de l'honradesa en els tractes". Amb paraules d'un reconegut autor ( Diez Picazo) la bona fe és un standart jurídic, un model de conducta social o la conducta que la consciència social exigeix conforme un donat imperatiu ètic . És un principi informador en l'exercici dels drets subjectius ( STS de 4 de març del 2002, 26 de novembre del 2005) que obliga a rebutjar aquelles actituds i actuacions que es separaren d'aquella conducta standart.
No és però aquesta bona fe subjectiva la que contempla l'article 1258 CC . Disposa aquest precepte que "els contractes es perfan pel mer consentiment i des d'aleshores obliguen, no només a complir el que s'ha pactat expressament , sinó també a totes les conseqüències que , segons la seva naturalesa siguin conformes a la bona fe, a l'ús i a la llei". La bona fe contractual a què es refereix aquest precepte éscom ha mantingut reiteradament la jurisprudència ( per totes STS de 22 de juliol del 2002 i les sentències citades en aquesta resolució) - "un concepte objetiu, de comportament honrat just, lleial [...] que opera en relació íntima amb una sèrie de principis que la conciència social considera com a necessaris, encara que no hagin estat formulats pel legislador, ni establerts pel costum o el contracte. Puposa una exigència de comportament coherent i de protecció de la confiança aliena [...] de compliment dels regles de conducta ínsites en l'ètica social vigent, que es troben significades pels valors de honradesa,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba