STSJ Cataluña 4530/2018, 6 de Septiembre de 2018
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:6612 |
| Número de Recurso | 2611/2018 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 4530/2018 |
| Fecha de Resolución | 6 de Septiembre de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8046689
RM
Recurs de Suplicació: 2611/2018
IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 6 de setembre de 2018
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4530/2018
En el recurs de suplicació interposat per Virgilio a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 12 de gener de 2018 dictada en el procediment núm. 1020/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Institut Català del Sòl i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de gener de 2018, que contenia la decisió següent:
Estimando en parte la demanda interpuesta por D. Virgilio frente al Institut Català del Sòl y el Fondo de Garantía Salarial, declaro la procedencia del despido del actor, condenando al Institut Català del Sòl a abonarle la cantidad de 1.334,34 euros en concepto de direrencias de indemnización, con el interés legal del dinero con efectos de 2-7- 12, y con la responsabilidad legal subsidiaria del Fondo de Garantía Salarial.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO. El actor, D. Virgilio, con DNI nº NUM000, venía prestando servicios para l'Institut Català del Sòl con una antigüedad de 28-1-03, categoría profesional de Especialista en Gestió Administrativa, Nivell 1, y salario diario con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias de 97,96 euros.
Su relación laboral se formalizó inicialmente mediante la suscripción de diversos contratos temporales, hasta que en fecha 1-2-05 pasó a ser indefinido (docs. 7 a 12 de la parte actora y doc. 6 de la demandada).
En fecha 25-5-12 el Institut Català del Sól comunicó a la representación legal de los trabajadores su voluntad de llevar a cabo un despido colectivo. Durante el período de consultas se trató en diversas ocasiones la cuestión relativa a la selección de los trabajadores que iban a resultar afectados (docs. 33 a 35 de la parte actora).
Finalizado el mismo sin acuerdo, en fecha 2-7-12 la empresa comunicó a los 170 trabajadores afectados su despido por causas productivas, económicas y organizativas. Frente a esa decisión el comité de empresa interpuso una demanda de despido colectivo, que fue desestimada por sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 19-12-12, que declaró la procedencia del despido. Frente a esa sentencia el comité de empresa interpuso recurso de casación ante el Tribunal Supremo, que fue desestimado por sentencia de dicho tribunal de fecha 18-11-14, y frente a la misma el comité instó un incidente de nulidad, siendo desestimado por auto del mismo Tribunal de fecha 2-7-15 (docs. 18 a 20 de la parte actora y docs. 10 y 15 a 17 de la demandada).
Por carta de fecha 2-7-12 la entidad demandada comunicó al actor y a los demás trabajadores afectados la extinción de su relación laboral, con efectos de esa misma fecha, haciéndole saber, en cuanto a los criterios de afectación, que "La seva afectació s'ha fet en base a criteris objectius, transparents i imparcials on cada treballador ha estat avaluat en els blocs d'experiència, competències i àrees de coneixement lligades a cada lloc de treball.
Com a resultat cada persona ha obtingut una puntació que ha servit per realitzar l'ordenació dels membres d'una mateixa categoría professional i que alhora formen part d'una estructura organitzativa concreta, no representant una puntuació comparable amb la puntació global de la resta de categories i estructures. Lamentablement vosté ha estat un dels afectats, en base als criteris abans mencionats"; haciéndole saber que ponía a su disposición una indemnización de 20 días por año de servicio por un importe de 17.160,52 euros (doc. adjunto a la demanda y doc. 1 de la parte actora y doc. 3 de la demandada).
Los criterios de afectación del despido colectivo se basaron "en criteris objectius, transparents i imparcials ... agrupats entorn a la capacitació profesional del personal, i són uns criteris objectius fonamentats en els coneixement, les competències, l'experiència profesional, els mèrits i la capacitat de les persones, partint sempre del paràmetre de la igualtat de tots els treballadors" (doc. 21 de la parte actora).
Por escrito de fecha 28-6-12 el actor había solicitado a la entidad demandada que, una vez conocida la lista definitiva de trabajadores afectados, se le diera traslado de la documentación realizada por sus superiores de su puesto de trabajo y de la que había servicio para fundamentar su afectación, a lo que ésta le respondió en fecha 16-7-12 haciéndole saber que le adjuntaba el Informe Procediment i Avaluació del Perfil Professional (Criteris d'afectació, Valoració de lloc i descripció del lloc de treball); Formulari Càrregues de Treball (Estudi de càrregues), Certificat d'Empresa (SEPE) y la "notificació del Director corresponent al'Acord del Consell d'Administració de data 29 de juny de 2012", sin que le pudiera entregar la puntuación final de todas las personas de su unidad organizativa para no contravenir lo establecido en la Ley de Protección de
Datos (docs. 36 y 37 de la parte actora y doc. 8 de la demandada).
El actor prestaba sus servicios en el Departament d'Habitatge, del que era Cap el Sr. Esteban, que fue quien realizó su valoración y la de todo el personal del departamento, en base a la cual, el superior jerárquico de éste, Sr. Felipe, decidió los trabajadores que resultarían afectados. El Sr. Esteban realizó la valoración según sus propios criterios, sin efectuar ningún test ni ninguna entrevista al actor, consultando puntualmente a algún otro responsable del departamento, que tampoco había realizado ninguna prueba ni se había entrevistado con el actor. La valoración que finalmente determinó no se la comunicó al actor. El Sr. Esteban era el que había aprobado las cargas de trabajo del Departament (testifical del Sr. Esteban ).
El actor fue valorado con una puntuación total de 7,23 puntos, correspondiente a 2,8 en "competències", 4 en "experiència" y 1,14 en "coneixements" (docs. 40 a 43 de la parte actora).
El actor no ostentaba ni había ostentado en el último año la condición de representante de los trabajadores.
Con anterioridad a su relación laboral con el Institut Català del Sòl el actor había prestado servicios para la Jefatura Provincial de Correos y Telégrafos durante un total de 247 días (0,68 años), en las siguientes fechas (docs. 4 y 11de la parte actora):
- De 3-8-99 al 31-8-99 (29 días)
- De 1-8-00 al 31-10-00 (92 días)
- De 1-7-02 a 31-7-02 (31 días)
- De 19-8-02 a 14-9-02 (27 días)
- De 16-9-02 a 30-9-02 (15 días)
- De 1-10-02 a 22-11-02 (53 días)
En fecha1-6-16 interpuso la correspondiente reclamación previa (doc. adjunto a la demanda)."
Contra aquesta sentència la part actora, Virgilio, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Institut Català del Sòl. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra a) de l'art. 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst als articles 248.3 LOPJ, 209,2 LEC i 97.2 LEC, en considerar que els antecedents de fet són succintes i no contenen íntegrament les posicions de les parts en el judici i la prova.
És obvi que el motiu ha de decaure, atès que cap indefensió és observable. Volem indicar d'entrada que no existeix cap mena de manual de fer sentències, en forma tal que la concreció dels aspectes concorrents en un procés i la seva articulació a través de la sentència correspon a cada òrgan judicial. És per això que en la suplicació, pel seu caràcter de recurs extraordinari, només és possible formalitzar el recurs per tres vies: la infracció de normes formals processals, la revisió fàctica -molt condicionada- i l'examen del dret substantiu aplicat. I en aquesta tessitura resta evident que la insuficiència que una part apreciï en relació als antecedents d'un pronunciament són alienes al coneixement del segon Felipe jurisdiccional, havent-se d'atacar per les diferents vies de l' art. 193 LRJS. Allò que s'ataca en el recurs són els elements essencials de les sentències, no els formals: si les parts consideren que les seves pretensions, al legacions o proves no han estat valorades en forma suficient en la instància la nostra ordenació atorga els mecanismes reparatoris suficients. Però això és del tot aliè al contingut dels antecedents d'una sentència. És més, caldrà indicar que encara que hipotèticament una sentència no contingués antecedents - tot i ser contrari a legalitat- no seria apreciable cap indefensió, atès que el tribunal "ad quem" té a la seva disposició les actuacions íntegres, així com l'accés a l'enregistrament videogràfic del judici.
Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció de l' art. 24.1 CE en relació als articles 218.1 i 3 LEC i 97.2 LRJS en incórrer la sentència -segon es diu- en incongruència atès que no conté cap reflexió respecte les pretensions de la demanda en quant als criteris d'afectació general, remarcant-se que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba