SAP Girona 357/2018, 5 de Septiembre de 2018
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2018:915 |
| Número de Recurso | 597/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 357/2018 |
| Fecha de Resolución | 5 de Septiembre de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Secció núm. 01 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.01)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1 - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: aps1.girona@xij.gencat.cat
NIG 1707942120168086321
Recurs d'apel lació 597/2018 1
Matèria: Apel lació civil
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona (ant.CI-7)
Procediment d'origen: Modificació mesures supòsit contenciós 754/2016
Part recurrent / Sol licitant: Felisa, Jaime
Procurador/a: Carlos Caireta Ruiz, Francesc De Bolós Pi
Advocat/ada: Xavier Roca Ibern, ANGELA LOMEÑA NAVARRO
Part contra la qual s'interposa el recurs:
Procurador/a:
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 357/2018
Magistrats:
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones
Nuria Lefort Ruiz de Aguiar
Girona, 5 de setembre de 2018
FETS
El 23 de maig de 2018 es van rebre les actuacions de Modificació mesures supòsit contenciós 754/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Girona (ant.CI-7), a fi de resoldre els recursos
d'apel lació interposats pels procuradors Carlos Caireta Ruiz i Francesc De Bolós Pi en representació de Jaime, Felisa i el MINISTERI FISCAL contra la sentència de data 04/12/2017.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"FALLO
DEBO ESTIMAR Y ESTIMO PARCIALMENTE la demanda presentada por la representación de D. Jaime, frente a Dª Felisa, modificando la sentencia de fecha 26 de julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado, únicamente en el siguiente sentido:
1).- Los gastos que se generen por los desplazamientos del menor para cumplir con el régimen de visitas establecido en la sentencia de fecha 26 de Julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado, se abonarán por mitad entre ambos progenitores.
Las restante medidas se mantendrán, tal y como se fijaron en la sentencia de fecha 26 de Julio de 2013 dictada en los autos de extinción de pareja de hecho con número 1519/2012 por este mismo juzgado.
Sin especial pronunciamiento en cuanto a las costas."
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos. Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 03/09/2018.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la, excepte en allò que es contradigui amb allò que es dirà.
En trobem en aquest procediment de modificació de mesures en el que el pare demana que es prenguin determinades mesures encaminades a enfortir la seva relació amb el seu fill Visitacion de 9 anys d'edat i, per això, ampliar el règim de visites, així com que la mare contribueixi econòmicament als desplaçaments del nen a DIRECCION000 per estar amb el seu pare. Per la seva banda, la mare també demanà la modificació de mesures de la sentència anterior de 26.7.13 tant pel que fa a augmentar el règim de visites del nen amb el pare (ho fa en base a un informe psicòleg del nen) i també que el pare segueixi pagant els costos escolars del Col legi DIRECCION001 de Girona. Però en l'acte del judici va desistir de la seva pretensió d'ampliar el règim de visites del nen amb el pare.
La sentència d'instància estima únicament el canvi proposat pel pare en el sentit que la mare que ara ja treballa i té ingressos contribueixi econòmicament en pagar la meitat dels costos dels desplaçaments del nen a DIRECCION000 per visitar i estar en companyia del pare. Desestima la resta de les pretensions de les dues parts.
Contra tal decisió, s'alcen les dues parts. El Ministeri Fiscal s'adhereix al recurs del pare en el sentit que s'ampliïn les vistes i les estades amb el nen i també s'adhereix a la petició de la mare que el pare es faci càrrec de les despeses del Col legi DIRECCION001 del seu fill, com ha vingut fent en la pràctica.
Canvi de circumstàncies i interès superior del menor
Recordem que per a que prosperi una modificació de mesures definitives de ruptura matrimonial dèiem en la nostra sentència de 28.6.18 recullin d'altres de la mateixa Sala que: "Es aplicable a la modificación de medidas acordadas en resolución judicial la doctrina sentada en las sentencias del TSJC del 22 de mayo de 2014 (ROJ: STSJ CAT 5532/2014) y 2/2014, de 9 de enero (FD4), se declara que " la viabilidad de los procedimientos de modificación de las medidas dispuestas previamente en procesos de separación, divorcio y nulidad, el art. 233-7.1 CCCat exige" que hayan variado sustancialmente las circunstancias concurrentes en el momento de dictarlas", y recordamos -con cita de la STSJC 48/2012 de 26 jul.- que "es necesario que en la demanda se describa el cambio de circunstancias producido y se acredite en el procedimiento que por su entidad y trascendencia son susceptibles de modificar la sentencia anterior, aunque no imponga un plazo determinado para intentarlo".
De todas formas -"sin admitir que, sin cambio legal o fáctico de clase alguna, puedan reproducirse los litigios para modificar las resoluciones judiciales que resuelvan las controversias producidas en esta materia"-, en la misma
resolución añadimos que, tratándose de medidas referidas a los menores de edad, " si el procedimiento alumbra una decisión que ha de ser más beneficiosa para el menor, resulta indudable que el tribunal deberá adoptarla ".
També portarem al present procediment el pronunciament de la STJC de 27.6.16 quan disposa que:
"... En conseqüència, correspon ara analitzar si la Sala d'apel lació ha contrastat els criteris i les circumstàncies previstes a l' article 233-11 CCCat, per tal de determinar si la modificació resulta beneficiosa pel menor afectat.
L' article 233-8.3 del Codi civil de Catalunya disposa que " L'autoritat judicial, en el moment de decidir sobre les responsabilitats parentals dels progenitors, ha d'atendre de manera prioritària l'interès del menor ". I aquest precepte, en seu específica de responsabilitat parental, no és més que una manifestació del principi general que es conté a l'article 211-6.1, ubicat en la regulació de la personalitat i la capacitat civil, en el que clarament s'afirma que " L'interès superior del menor és el principi inspirador de qualsevol decisió que l'afecti " Aquesta Sala, en sentència de 30 de maig de 2013, ja va indicar que " En efecte, la supremacia de l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la determinació dels règims de guarda i per així possibilitar el desenvolupament essencial del menor, resulta del que disposa l' article 39 de la Constitució, els articles 12 i 15 del Reglament de la Unió europea 2201/2003 de 27 de novembre, dels Tractats Internacionals ( art. 3 Convenció sobre els drets del nen de 1989) i d'allò que es preveu a l ' article 82.2 del Codi de Família en relació amb l'article 76.1.a del mateix text legal ".
Extrem aquest darrer, el de la referència a l'anterior Codi de Família, que s'ha de substituir avui per l'expressa menció que l' article 233-8.3 CCCat estableix l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la decisió de les responsabilitats parentals, i al qual ja fèiem esment en la sentència citada i en les nostres de 31-7-2008, 5-09-2008, 25-06-2009, 3-03-2010 i 8- 03-2010. I en la recent sentència de 26 de febrer de 2015 hem mantingut, en relació a l'interès superior del menor, que "Las Sentencias del Tribunal Constitucional 4/2001, de 15 de enero ; 58/2008, de 28 de abril, o 185/2012, de 17 de octubre, destacan que el objeto de estos procesos no es "... un simple conflicto entre pretensiones privadas que ha de ser decidido jurisdiccionalmente dentro de los límites objetivos y subjetivos propuestos por los litigantes, como si de un conflicto más de Derecho privado se tratara" sino que en relación con tales procedimientos se amplían ex lege las facultades del Juez en garantía de los intereses que han de ser tutelados, entre los que ocupa una posición prevalente, el interés superior del menor. Y, consecuentemente, también "...la ley atribuye al Juez que conozca de un proceso de separación, divorcio o nulidad matrimonial potestades de tutela relacionadas con determinados efectos de la crisis matrimonial que han de ejercitarse en defecto e, incluso, en lugar de las propuestas por los litigantes...". Se va...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba