STSJ Islas Baleares 327/2018, 21 de Junio de 2018
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2018:609 |
| Número de Recurso | 424/2017 |
| Procedimiento | Contencioso |
| Número de Resolución | 327/2018 |
| Fecha de Resolución | 21 de Junio de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00327/2018
SENTÈNCIA núm. 327
Palma, a 21 de juny de 2018
Il lès. Srs. PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
-------------------------VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 424 de 2017, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts pel tràmit del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona, d'una, com a demandants, els Srs. Teodosio i Torcuato, representats pel procurador dels Tribunals Sr. Silvestre Benedicto i assistits a si mateixos per la seva condició d'advocats, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat.
L'objecte del recurs és un acord de la Comissió del joc de les Illes Balears, en la reunió del dia 23 de novembre de 2017, consistent en emetre un comunicat bilingüe, en reunió convocada per tal de donar informació sobre la modificació dels apartats 3 i 4 de l'article 32 de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears.
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del procediment especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona dels articles 114 i següents de la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal, el 9 de gener de 2018, al legant-se en ella
els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser vulneradora l'actuació administrativa impugnada del dret fonamental a l'honor, a la llibertat d'expressió, a la participació ciutadana als assumptes públics i al dret de defensa.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, va formular al legació prèvia el 15 de gener de 2018 interessant la declaració d'inadmissibilitat en la mesura que un comunicat no era susceptible de ser impugnat davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
4t.- Les al legacions prèvies foren rebutjades, després de l'oportú tràmit amb trasllat a la part recurrent i, a més a més, al Ministeri Fiscal, per interlocutòria del Tribunal del dia 12 de febrer de 2018.
5è.- La demandada va contestar a la demanda en temps i forma el dia 28 de febrer, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria de l'actuació administrativa impugnada, prèvia la declaració d'inadmissibilitat.
El Ministeri Fiscal va evacuar el seu dictamen entenent que no hi havia vulneració de cap dret fonamental i que procedia desestimar la demanda.
6è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 17 d'abril de 2018.
El Tribunal en la consideració que de la causa d'inadmissibilitat esgrimida per la part demandada no s'han havia donat trasllat, va acordar fer-ho i mentrestant la suspensió de la votació.
Efectuades les oportunes al legacions. La Sala va assenyalar, de ben nou, una nova datació per a deliberació i decisió per al dia 31 de maig de 2018.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de l'acord de la Comissió del joc de les Illes Balears, en la reunió del dia 23 de novembre de 2017, consistent en emetre un comunicat bilingüe, en reunió convocada per tal de donar informació sobre la modificació dels apartats 3 i 4 de l'article 32 de la Llei 8/2014, d'1 d'agost, del joc i les apostes a les Illes Balears.
El comunicat qüestionat pels recurrents fou el següent:
"Los miembros de la Comisión del Juego que firman este documento, estamos en contra de que empresas o personas físicas incumplan la normativa vigente.
Rechazamos aquellas prácticas que infringen la legislación, y de forma especial, en lo que concierne al juego ilegal, a la protección de menores de edad y a las personas que se han auto prohibido, y a los que pretenden que esta clase de infracciones sean bonificadas, ya que perjudican a la sociedad en general y a las empresas que cumplen la normativa".
"El membres de la Comissió del Joc que signen aquest document, estam en contra de les empreses o persones físiques que incompleixen la normativa vigent.
Condemnem aquelles pràctiques que infringeixen la legislació i, de forma especial, a les referides al joc il legal, a la protecció de menors i a les persones que s'han auto prohibit, i als qui pretenen que aquesta classe d'infraccions siguin bonificades, ja que perjudiquen a la societat en general i a les empreses que compleixen la normativa".
L'accent el posen els recurrents, en la seva condició d'advocats, com a pertorbadors i vulneradors dels drets fonamentals a l'honor, a la llibertat d'expressió, a la participació ciutadana als assumptes públics i al dret de defensa, en les frases, en castellà i català, següents de l'al ludit comunicat:
Rechazamos aquellas prácticas que infringen la legislación .....y a los que pretenden que esta clase de
infracciones sean bonificades.....
Condemnem aquelles pràctiques que infringeixen la legislació.....i als qui pretenen que aquesta classe
d'infraccions siguin bonificades....
Com a doctrina general relativa a l'ús del procediment especial de protecció dels drets fonamentals podem afirmar que el procés especial regulat en els arts. 114 i següents de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, apareix limitat, en la seva aplicació, donada la naturalesa i contingut del mateix, a la determinació de si un acte concret de l'Administració és constitutiu o no d'una vulneració d'algun o alguns dels drets i llibertats als quals es refereix l' art. 53.2 de la Constitució .
La causa de tal limitació radica en el sistema de valors que el nostre Text Fonamental incorpora, com a basament de l'ordre polític i de la pau social - art. 10 -, entre els quals destaquen la llibertat i dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat i el respecte a la Llei i als drets dels altres. Per això, donada la seva transcendència, la Constitució concedeix una protecció especial als denominats drets fonamentals i llibertats públiques - arts. 15 al 29 -, i on la tutela especifica es realitza davant els Tribunals ordinaris, juntament amb la relativa al principi d'igualtat de l'art. 14 i a l'objecció de consciència de l'art. 30, a través d'aquest procés, basat en els principis de preferència i, si escau, mitjançant el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
Per aquest motiu el procés articulat pels recurrents tan sols pot ser el camí adequat per tramitar pretensions circumscrites al conjunt de drets i llibertats que s'han fet referència, estant vedat l'enjudiciament de qualsevol altre dret constitucional que no estigui expressament recollit en els preceptes esmentats, o de qüestions directament relacionades amb l'aplicació de la legalitat ordinària, de tal manera que tant en un com en un altre cas el procedent serà declarar la manca d'idoneïtat de la via procedimental utilitzada. En aquest sentit si ha pronunciat reiteradament tant el Tribunal Constitucional - entre d'altres, la sentència de 16 de febrer de 1989 com el Tribunal Suprem - per totes sentències de 21 de novembre de 1990 i 10 de febrer i 8 d'octubre de 1997 -.
La part demandada, dins el cos de la seva contestació - en concret, la fonamentació jurídica - i sense que en el fil argumental que utilitza, després tingui una plasmació a la seva pètita, addueix la possible causa d'inamissibilitat a partir del següent comentari:
"....del acta de la sesión de la Comisión de Juego celebrada el 23 de noviembre de 2017 que obra incorporada al expediente no se desprende la adopción por esta de acuerdo alguno respecto a la emisión de un comunicado, más bien se recoge que se trata de una iniciativa que parte de la Consejería y que se pone a disposición de los miembros de la Comisión, de forma que finalmente el comunicado en cuestión aparece como una iniciativa de los concretos miembros de la Comisión que lo suscriben, que no son todos los que la integran, quienes manifiestan su parecer u opinión respecto a determinadas prácticas relacionadas con la actividad de juego.
Por tanto, al entender de esta parte el referido comunicado no constituye una actuación de la Comisión del Juego, pues no se trata de una decisión o declaración de voluntad del órgano administrativo, sino una mera exposición de la opinión de quienes lo suscriben; lo que es congruente con la naturaleza de esta Comisión, que según el Decreto 48/2014, de 28 de noviembre, es un órgano consultivo, de estudio, de asesoramiento y de coordinación de las actividades relacionadas con el juego y las apuestas en el ámbito territorial de las Illes Balears, y las funciones que tiene atribuidas, teniendo sus pronunciamientos un carácter meramente facultativo y no vinculante".
A la causa d'inadmissibilitat ja li havia donat resposta el Tribunal en el rebuig que va efectuar en el tràmit resolent les al legacions prèvies presentades per la pròpia Administració demandada. Tal vegada, per això mateix, fou perquè no ho interessava de forma expressa a la pètita. Doncs bé, com ens diuen els actors, ara per ara, ens trobem a la contestació amb un refrit mancat de cap ingredient o amaniment nou.
Sigui...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba