SAP Tarragona 229/2018, 12 de Junio de 2018
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Tarragona, seccion 3 (civil) |
| Fecha | 12 Junio 2018 |
| Número de resolución | 229/2018 |
Sección nº 3 de la Audiencia Provincial de Tarragona. Civil
Avenida Presid. Lluís Companys, 10 - Tarragona - C.P.: 43005
TEL.: 977920103
FAX: 977920113
EMAIL:aps3.tarragona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 4306442120158097680
Recurso de apelación 533/2017 -C
Materia: Juicio ordinario otros supuestos
Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 1 de Gandesa
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 283/2015
Parte recurrente/Solicitante: María Purificación, Alvaro
Procurador/a: Jordi Garrido Mata, Jordi Garrido Mata
Abogado/a: FRANCESC SABATÉ VIDAL
Parte recurrida: Eliseo, Flor
Procurador/a: Jose Farre Lerin
Abogado/a: Marcos Muñoz Franco
SENTENCIA Nº 229/2018
MAGISTRATS IL LMS. SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
Manuel Galan Sanchez (Ponent)
Tarragona, a 12 de juny de 2.018.
Vist per aquesta Secció Tercera de la Audiència Provincial el RECURS D'APEL LACIÓ interposat pels Srs. María Purificación i Alvaro representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Garrido Mata i defensats pel Lletrat Sr. Sabaté Vidal, contra la Sentència de 18 d'abril de 2.017 dictada pel Jutjat de Primera Instància de Gandesa, judici ordinari núm. 283/2015, al qual figura com a part demandant els Srs. Eliseo i Flor representats pel Procurador dels Tribunals Sr. Farré Lerín i assistits pel Lletrat Sr. Muñoz Franco, i com a part demandada els apel lants.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució recorreguda conté la següent Decisió:
"Que estimando parcialmente la demanda formulada por el Procurador Sr. Domingo Robres, en nombre y representación de D. Eliseo y Dª Flor contra Dª. María Purificación y D. Alvaro, DEBO CONDENAR Y CONDENO a los demandados a abonar a la parte actora la cantidad de seis mil ciento ochenta y cuatro euros con nueve céntimos (6.184'09 euros), y al pago de los intereses legales desde el fallecimiento del causante
(7.05.2005), debiendo cada parte abonar las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad."
Contra la esmentada resolució es va interposar recurs d'apel lació per la representació processal dels Srs. María Purificación i Alvaro d'acord a les al legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació processal de la part demandant es va presentar escrit d'oposició al recurs.
FONAMENTS JURÍDICS
Pronunciaments impugnats.
Interposen els Srs. María Purificación i Alvaro el present recurs d'apel lació contra la sentència d'instància que estima parcialment la demanda formulada per l'adversa exercitant una acció de reclamació de legítima. Discrepen els recurrents del pronunciament que realitza la resolució impugnada referent a que els mateixos són hereus pel fet d'haver contestat una demanda anterior en la qual el pare (Sr. Carlos Ramón ) dels actuals actors sol licitava la declaració de nul litat de la clàusula testamentària de la mare Sra. Lidia conforme a la qual desheretava al demandant per causa d'indignitat (procediment ordinari 523/09 del Jutjat de Primera Instància de Gandesa, finalitzat per sentència de 13-09-2010 que estimava parcialment la demanda i declarava nul la dita clàusula -folis 15 a 29; resolució revocada per sentència de 07-11-2011 de la Secció 1ª de l'Audiència Provincial de Tarragona, a l'estimar el recurs d'apel lació i desestimar la demanda formulada pel Sr. Carlos Ramón -folis 30 a 32). De conformitat amb això, reiteren la seva falta de legitimació passiva atès que no tindrien la consideració d'hereus al no haver acceptat ni expressa ni tàcitament l'herència. Igualment al leguen que "bajo el título de la acción de reclamación de legítima, no puede ejercerse de forma subyacente, camuflada en el argumentario, una acción de reducción de donaciones inoficiosas" (foli 575).
Anàlisi de si els Srs. María Purificación i Alvaro van acceptar tàcitament l'herència de la seva mare Dña. Lidia .
Front el pronunciament de la sentència impugnada al sentit de que l'herència va ser tàcitament acceptada pels recurrents amb la seva actuació com a demandats a l'anterior procediment ordinari 523/09 pel qual el seu germà Carlos Ramón exercitava una acció de declaració de nul litat de la clàusula testamentària posada per la seva mare causant i que el desheretava per indignitat, sostenen els Srs. María Purificación i Alvaro que mai van acceptar l'herència de la seva mare, ni expressa ni tàcitament, manifestant que "Contestando la demanda se trataba de evitar que la propia existencia de determinados bienes, o sus valoraciones, pudieran considerarse hechos aceptados o probados y no pudieran ser objeto de enjuiciamiento ulterior. Y con tal objeto se optó por contestar y explicar la realidad de todo ello" (foli 573 revers).
No es planteja qüestió referent a que, morint la causant Sra. Lidia (avia dels actors i mare dels demandats) en data 07-05-2005 (foli 11), és d'aplicació la Llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en Catalunya. I tampoc es qüestiona per cap de les parts que desheredat per indignitat un legitimari, els seus descendent tenen dret de representació del mateix; així ho declarava l' article 357.2 de la Llei 40/1991 ( "... los hijos o los descendientes del desheredado, o el declarado indigno, que sea hijo del causante, son legitimarios por derecho de representación" ), i així ho declara també el vigent article 451-3.2 de la Llei 10/2008 del LLibre Quart del Codi Civil de Catalunya relatiu a les Successions en seu de legítima dels descendents i dret de representació ( "2. Los hijos premuertos, los desheredados justamente, los declarados indignos y los ausentes son representados por sus respectivos descendientes por estirpes" ).
D'altra banda i pel que fa a l'acceptació tàcita de l'herència, l' article 17 de la Llei 40/1991 disposa que " La aceptación de la herencia podrá ser expresa o tácita", afegint l'article 19.1 que "Se entenderá tácitamente aceptada la herencia cuando el llamado realiza cualquier acto que no podría realizar si no fuera a título de heredero" (al mateix sentit articles 461-3 i 461-5 del CCC). La qüestió és, per tant, determinar quan es pot considerar acceptada tàcitament l'herència, i si la actuació dels recurrents al previ procediment ordinari 523/09 es pot considerar com una acceptació tàcita.
La STSJ de Catalunya del 10-10-2013 (ROJ: STSJ CAT 11581/2013 - ECLI:ES:TSJCAT:2013:11581) declara:
"2. La doctrina de esta Sala sobre la aceptación tácita de la herencia y sus formas se halla básicamente recogida en las SSTSJC núm. 3/1996 (29 ene .), 5/1996 (15 feb .), 3/1999 (4 feb .), 23/2001 (19 jul .), 10/2003 (24 abr .) y 5/2011 (31 ene .), y ha sido enunciada en relación con el art. 999 C.C ., la primera de ellas, y con los arts. 8 y 19 CS, las cinco restantes. .......
Pues bien, conforme al art. 19.1 CS, la aceptación tácita de la herencia se produce cuando el llamado a la misma lleva a cabo cualquier acto que no podría haber realizado si no es a título de heredero, lo que excluye los "actes possessoris, de conservació, vigilància i administració de l'herència" ni la promoción de interdictos en defensa de los bienes del caudal relicto, " tret que amb ells es prengui el títol o la qualitat d'hereu" (art. 8.1 CS), y en el bien entendido que, una vez producida dicha aceptación, se considera que la misma es irrevocable conforme al principio semel heres, semper heres, por lo que la posterior renuncia formal será ineficaz (art. 26.1 CS).
En palabras utilizadas en nuestra STSJC 23/2001 siguiendo a la doctrina catalana (FD2):
"...se parte, pues, de una visión objetiva de ciertos actos que implican legalmente aceptación, aquellos que sólo puede realizar el heredero; pero -debe añadirse- se dejan otros al socaire de su univocidad, actos que exceden de los de mera conservación, vigilancia y administración (art. 8 del Codi del successions). Puede decirse también que, salvo los legalmente tasados, aquellos actos de los que puede inferirse una voluntad de aceptar siempre habrán de ser propios, inequívocos y concluyentes, de manera que no pueda dudarse de que el actor los realiza asumiendo la condición de heredero."
Y reproduciendo las empleadas en la STSJC 10/2003 (FD7), por acto de conservación deberá entenderse aquel " acte adreçat al manteniment de la situació jurídica que de fet existia en el moment de l'obertura de la successió (per exemple, interrompre la prescripció)"; por acto de vigilancia, "l'acte que té per finalitat afirmar la consistència del patrimoni hereditari i assegurar la permanència dels elements singulars que l'integren"; y por acto de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba