SAP Barcelona 298/2018, 22 de Mayo de 2018
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2018:4720 |
| Número de Recurso | 1048/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 298/2018 |
| Fecha de Resolución | 22 de Mayo de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866050
FAX: 934866034
EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0801942120148275153
Recurso de apelación 1048/2016 -B
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 49 de Barcelona
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 1268/2014
Parte recurrente/Solicitante: ASISA SALUD INTERPROVINCIAL, S.A.
Procurador/a: Marta Navarro Roset
Abogado/a:
Parte recurrida: Felicisimo
Procurador/a: Octavio Pesqueira Roca
Abogado/a: Miguel Serra I Camús
SENTENCIA Nº 298/2018
Barcelona, 22 de mayo de 2018.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO i Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra, la primera de les quals ha actuat com a president/a del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 1048/16, interposat contra la sentència dictada en data 18 de juliol de 2016 en el procediment núm. 1268/14, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 49 de Barcelona . Ha estat recurrent el ASISA SALUD INTERPROVINCIAL, S.A. i apel lat el Sr. Felicisimo . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "Que ESTIMANDO la demanda interpuesta por Felicisimo, contra ASISA SALUD INTERPROVINCIAL S.A., CONDENO a la demandada a pagar a la actora la suma de 15.116,88€ (quince mil ciento dieciséis con ochenta y ocho euros), con más los intereses del art. 20 LCS y las costas causadas."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi.
El Sr. Felicisimo formula una demanda contra Asisa Salud.
Explica que l'11 de gener de 2012 la seva mare, com a prenedora i ell com a assegurat, van concertar una assegurança d'assistència sanitària amb Asisa.
L'asseguradora en el mes d'abril de 2014 el va excloure unilateralment de la cobertura després que se li diagnostiqués una estenosis pielouretreral i se li recomanés sotmetre's a una pieloplàstia laparoscòpica de la que l'asseguradora no ha volgut fer-se'n càrrec. L'argument de l'asseguradora és que la dolència renal és prèvia i no es va fer constar en el qüestionari de salut.
En el present procediment reclama que es declari nul la la rescissió unilateral del contracte en relació a ell i es condemni l'assegurada a pagar els 15.116,88€ que ha costat el tractament al que s'ha sotmès.
Asisa s'hi oposa. Sosté, en síntesis, que és d'aplicació l' article 10 LCAsseg perquè, en respondre el qüestionari de salut, se li va ocultar que el Sr. Felicisimo havia tingut còlics renals i que s'havia sotmès a litiasis renal. Entén que s'ha d'apreciar dol en la seva actuació amb la finalitat d'ocultar-li els antecedents mèdics.
La sentència estima la demanda. Entén que no es pot apreciar dol o culpa greu en l'actuació de l'ara demandant. Altrament, l'asseguradora no pot impugnar el contracte per un reticència o inexactitud per haver transcorregut 1 any des de la seva perfecció.
Contra aquesta resolució recorre la demandada que insisteix en els seus arguments. Invoca falta de motivació i errònia valoració de la prova fent especial referència que des de feia anys el Sr. Felicisimo tenia còlics renals i que, segons s'ha sabut en el decurs del procediment, ja a l'any 2008 li va ser diagnosticada la estenosis pieloureteral que va motivar la intervenció quirúrgica que se li va practicar l'any 2014.
La part demandada s'oposa al recurs i sol licita que es confirmi la sentència dictada en la primera instància.
Obligació de motivació.
El dret a la tutela judicial efectiva ( article 24.1 CE ) inclou, entre els seus diversos continguts, el de què es dicti una resolució fundada en el dret ( STC 18 de març de 1997 ) deguda i suficientment motivada, com exigeix, d'altra banda, l' article 120.3 CE ( STC de 27 de febrer de 1996 i 28 de setembre de 1998 ). És per aquesta raó que el Tribunal Constitucional ha mantingut en diverses resolucions la ineludible exigència de la motivació i la transcendència judicial de la seva omissió ( STC de 18 de març de 1997 que cita les de 61/1983 y 13/1987 ), ja que aquell dret fonamental requereix, no només que es doni resposta a les pretensions de les parts, sinó a més que aquella resposta sigui suficientment motivada ( STC de 28 de setembre de 1998 ). La seva finalitat no és tant sols establir un límit a l'arbitrarietat judicial i evidenciar la submissió dels tribunals a l'ordenament jurídic, sinó exterioritzar el procés de formació del pronunciament judicial ( el ciudadano tiene derecho a conocer las razones por las que resulta absuelto o condenado -- STC de 13 de maig de 1987 ) i permetre així l'oportú control i revisió jurisdiccional per via dels recursos legalment establerts ( STC 14 de setembre de 1992 ).
En el present cas no es pot apreciar falta de motivació en la sentència. Cal recordar en aquest punt que la falta de motivació que no es pot confondre amb una motivació concisa ni aquesta obligació imposa una exhaustiva descripció del procés intel lectual ni una concreta intensitat en el raonament. Només cal que es plasmi amb suficiència el procés intel lectual que ha dut al Tribunal a un determinat pronunciament ( SSTC de 16 de novembre de 1992, 28 de setembre de 1998 ...).
La sentència de primera instància relació els fets que entén que han quedat acreditats amb les proves practicades i seguidament afegeix que " no consta que en el momento de suscribir el cuestionario de salud tuviera enfermedad de la que derivara la necesidad de la intervención que le fue practicada en el 2014 ".
La motivació pot ser concisa però no deixa d'exterioritzar els motius pels que descarta una actuació dolosa o greument imprudent per part del prenedor.
En qualsevol cas aquesta al legació de l'apel lant no ha de tenir cap transcendència perquè no sol licita la nul litat de la sentència (aquest tribunal no la podria declarar d'ofici - art.227.2.2 LEC ) sinó un nou anàlisi de la
prova per part d'aquest tribunal que igualment s'efectuaria encara que no hagués imputat falta de motivació en la sentència.
Deure del prenedor. Article 10 LCAssegt.
L 'article 10 LCAsseg imposa al prenedor el deure de declarar a l'asseguradora, d'acord amb el qüestionari que li presenti, totes les circumstàncies que pugui conèixer que puguin influir en la valoració del risc. Evidentment el compliment d'aquest deure ha de valorar-se en relació al qüestionari que se li ha presentat des d'un prisma subjectiu de la bona fe en relació a la finalitat del contracte i el grau de claredat i precisió d'aquell qüestionari. En aquests termes ho ha assenyalat la jurisprudència, entre d'altres a la STS de 4 de gener del 2008 .
Asisa sosté que la mare de l'ara demandant i prenedora de l'assegurança va actuar de forma dolosa o de forma greument imprudent perquè, a l'omplir el qüestionari, li va ocultar informació rellevant i que pot influir en la valoració del risc i per aquesta raó va excloure d ela cobertura al seu fill Felicisimo i s'ha negat a ferse càrrec de la intervenció quirúrgica que deriva de la dolència que se li va ocultar.
L' article 10 LCAsseg comprèn tant les declaracions dolosament inexactes o reticients, és a dir quan s'aprecia una...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba