STSJ Cataluña 962/2017, 20 de Diciembre de 2017
| Ponente | JUAN ANTONIO TOSCANO ORTEGA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:12428 |
| Número de Recurso | 133/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 962/2017 |
| Fecha de Resolución | 20 de Diciembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA
SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO
SECCIÓN PRIMERA
Rollo de apelación nº 133/2016
Partes : AJUNTAMENT DE LLEIDA C/ INSTITUT CATALÀ DEL SÒL (INCASOL)
S E N T E N C I A Nº 962
Ilmos. Sres.
PRESIDENTE:
D. EMILIO BERLANGA RIBELLES
MAGISTRADOS:
Dª NÚRIA BASSOLS MUNTADA
D. RAMON GOMIS MASQUÉ
D.ª EMILIA GIMENEZ YUSTE
D. FRANCISCO JOSÉ GONZALEZ RUIZ
D. JUAN ANTONIO TOSCANO ORTEGA
D. JOSÉ LUIS GÓMEZ RUIZ
En la ciudad de Barcelona, a veinte de diciembre de dos mil diecisiete
VISTO POR LA SALA DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA DE CATALUÑA (SECCIÓN PRIMERA ), constituida para la resolución de este recurso, ha pronunciado en el nombre del Rey, la siguiente sentencia en el rollo de apelación nº 133/2016, interpuesto por AJUNTAMENT DE LLEIDA, representado el Procurador D. JOAQUIN RUIZ BILBAO, contra SENTENCIA 5/9/16 RCAD 348/15 JCAD 1 LLEIDA -PLUSVALIA. Habiendo comparecido como parte apelada INSTITUT CATALÀ DEL SÒL (INCASOL) representado por el Procurador ANGEL MONTERO BRUSELL .
Ha sido Ponente el Ilmo. Sr. Magistrado D. JUAN ANTONIO TOSCANO ORTEGA, quien expresa el parecer de la SALA.
.
La sentencia apelada contiene el fallo del siguiente tenor: " Que estimant el present recurs contenciós administratiu interposat per l'INCASOL contra l'activitat administrativa que es descriu en l'antecedent
primer d'aquesta Sentència, s'ha d'anul lar i s'anul la, per no entendre's ajustada a dret. Tot això es pronuncia amb expressa imposició de costes per a la part demandada fins al límit quàntic de 300 euros ".
Contra dicha resolución judicial se interpone recurso de apelación por la parte demandada, siendo admitido por el Juzgado a quo con remisión de lo actuado a este Tribunal ad quem previo emplazamiento de las partes procesales, personándose éstas ante este órgano judicial en tiempo y forma.
Desarrollada la apelación, y tras los oportunos trámites procesales que prescribe la Ley 29/1998, reguladora de esta jurisdicción, en su respectivos artículos, en concordancia con los de la Ley 1/2000, de Enjuiciamiento Civil, se señala para votación y fallo el día 13 de diciembre de diciembre de 2017, lo que tiene lugar en la fecha indicada.
En la sustanciación del procedimiento se han observado y cumplido todas las prescripciones legales.
.
Se impugna en la presente alzada por Ajuntament de Lleida, la sentencia número 381/2016, de 5 de septiembre, dictada por el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo de Lleida y su provincia en el marco del recurso contencioso-administrativo número 348/2015, seguido por los trámites del procedimiento ordinario entre Institut Català del Sòl y Ajuntament de Lleida, por la que " Que estimant el present recurs contenciós administratiu interposat per l'INCASOL contra l'activitat administrativa que es descriu en l'antecedent primer d'aquesta Sentència, s'ha d'anul lar i s'anul la, per no entendre's ajustada a dret. Tot això es pronuncia amb expressa imposició de costes per a la part demandada fins al límit quàntic de 300 euros ". La sentencia apelada delimita el objeto del recurso en el Antecedente de Hecho Primero, expone las pretensiones y los motivos del recurso en el Fundamento de Derecho Primero y examina la cuestión de fondo centrada en el devengo del impuesto y la naturaleza de la condición, suspensiva o resolutoria, contenida en la compraventa en el Fundamento de Derecho Segundo, pasajes de la sentencia que seguidamente se reproducen (las mayúsculas, los subrayados y la negrita son de la resolución judicial).
"ANTECEDENTS DE FET.
El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 30 de juliol de 2015, contra desestimació presumpta del recurs de reposició interposat contra la liquidació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana situats al Passeig de Roda Gran 0054 de Lleida, per import de 75.248,04 euros.
FONAMENTS DE DRET.
DE L'ACCIÓ EXERCITADA.
Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 30 de juliol de 2015, contra desestimació presumpta del recurs de reposició interposat contra la liquidació de l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana situats al Passeig de Roda Gran 0054 de Lleida, per import de 75.248,04 euros.
Interessa la part actora l'anul lació de l'activitat administrativa impugnada.
En base de dita pretensió la part promovent del recurs al lega que la compra venta de l'immoble s'efectuà sota la premissa d'una condició suspensiva que impediria la liquidació de l'impost en atenció al que disposa l'article 109 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 (en endavant TRLHL).
Per contra, la part adversa entén que la condició no és suspensiva sinó resolutòria i que la transmissió de la propietat es produí amb la transmissió de la possessió de la finca, en aplicació de la teoria del títol i el mode.
DE LA NATURALESA DE LA CONDICIÓ ESTABLERTA I DE MERITAMENT DE L'IMPOST
L'article 109 del TRLHL disposa el següent:
1. El impuesto se devenga:
-
Cuando se transmita la propiedad del terreno, ya sea a título oneroso o gratuito, entre vivos o por causa de muerte, en la fecha de la transmisión.
-
Cuando se constituya o transmita cualquier derecho real de goce limitativo del dominio, en la fecha en que tenga lugar la constitución o transmisión.
(...)
4. En los actos o contratos en que medie alguna condición, su calificación se hará con arreglo a las prescripciones contenidas en el Código Civil. Si fuese suspensiva no se liquidará el impuesto hasta que ésta se cumpla. Si la condición fuese resolutoria, se exigirá el impuesto desde luego, a reserva, cuando la condición se cumpla, de hacer la oportuna devolución según la regla del apartado anterior
Per la seva banda la part actora defensa que estem davant d'una condició suspensiva en garantia del pagament ajornat. Certament del contracte de compraventa es pot llegir el següent (foli 24 de l'expedient administratiu):
" CONDICIÓ SUSPENSIVA EN GARANTIA DE PAGAMENT AJORNAT.
Aquesta compravenda es realitza sota condició suspensiva en garantia del pagament del preu ajornat i els interessos convinguts ;de manera que romandrà sense efectes per falta de pagament en els terminis convinguts i en aquest cas, el venedor retindrà en concepte d'indemnització les quantitats que han estat pagades.
Perquè es verifiqui aquesta ineficàcia contractual (...)
En conseqüència aquesta compravenda no es perfecciona fins al total pagament del preu ajornat i els seus corresponents interessos convinguts "
Per altra banda, en la clàusula quinzena sembla ratificar-se la voluntat de les parts d'emparar-se en el previst en l'article 109 del TRLHL pel que fa els efectes previstos per als contractes subjectes a condició suspensiva.
En definitiva, tant de la rúbrica com de la clàusula quarta, que nítidament fa referència al tipus de condició que ens ocupa, com del contingut de la mateixa, que condiciona la perfecció de la compravenda fins al total "pagament del preu ajornat i els seus corresponents interessos convinguts".
Resulta clar que no estem davant d'una condició resolutòria sinó davant d'un mecanisme de garantia de pagament del preu convingut que esdevé la natural i secular alternativa a l'anterior, conegut com a pacte de reserva de domini. Els termes del contracte són clars i es prodiguen en aquesta direcció, existint diversos elements que abonen aquesta interpretació, tals com la rúbrica de la clàusula quarta, el seu contingut -que implica la suspensió de la perfecció del contracte en tot allò que faci referència a la compraventa i, per tant, a la transmissió del domini- i, per acabar-ho d'adobar, la clàusula quinzena que expressa clarament la voluntat de les parts. Tampoc pot passar inadvertit per a l'intèrpret la distinció que les parts van voler plasmar en el contracte entre les condicions suspensives i resolutòries i que té el seu reflex en la disposició sistemàtica de les clàusules. O el terme " romandrà sense efectes " que s'empra en la meritada clàusula quarta, enlloc d'altres expressions que indiquen el cessament dels efectes a partir de l'impagament (no s'ha d'oblidar que romandre significa no sortir d'un estat determinat).
Convé adduir que els pactes de reserva de domini es peculiaritzen per suspendre un dels efectes més rellevants del contracte de compraventa, com ho és la transmissió del domini fins a la íntegra satisfacció del preu convingut. Aquesta figura jurídica s'ha de distingit de les condicions resolutòries en cas d'impagament, per mitjà de les quals el comprador adquireix immediatament la propietat del bé esdevenint el nou dominus . També és important tenir en compte que aquest pactes només suspenen la efectiva transmissió del domini però, en canvi, permeten la materializació de la resta dels efectes que es deriven del contracte, com ho és la transmissió de la possessió del bé, -entre d'altres-, per tal que el contracte esdevingui funcional.
La figura contractual del pacte de reserva de domini s'ha admès per la doctrina jurisprudencial més assentada durant pràcticament un segle a l'empara de l'autonomia de la voluntat contractual que s'expressa en l'article 1255 del Codi Civil. I, al no oposar-se a cap norma imperativa, prohibitiva o a l'ordre públic, es permet a les parts contractants ajornar la transmissió del domini fins el pagament del preu com a forma de garantia, sense perjudici que les parts puguin establir altres clàusules destinades a incrementar les garanties o els estímuls de compliment contractual. En aquesta direcció es pot destacar la STS de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba