SAP Barcelona 606/2017, 28 de Noviembre de 2017
| Ponente | ESTEVE HOSTA SOLDEVILA |
| ECLI | ES:APB:2017:12376 |
| Número de Recurso | 108/2016 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 606/2017 |
| Fecha de Resolución | 28 de Noviembre de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA N. 606/2017
Secció Catorze
Rotllo núm. 108/2016
Il lustres senyors magistrats:
Agustín Vigo Morancho
Ramón Vidal Carou
Esteve Hosta Soldevila
Barcelona, 28 de novembre de 2017
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 108/2016 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 30/2015- JT pel Jutjat de Primera Instància nº 2 de Mataró a instancia de la Sra. Valle contra BANKIA, SA, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part demandada contra la Sentència dictada el 12 de novembre de 2015 per la magistrada de l'expressat Jutjat.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:
"Que estimando la demanda interpuesta por doña Valle, representada por el Procurador don Andreu Carbonell Boquet, contra Bankia S.A., representada por el Procurador don Francesc Mestres Coll, debo declarar y declaro la nulidad del contrato de compra de acciones de la actora con la demandada (antes Caixa Laietana), efectuada el 14 de julio de 2011 por vicio del consentimiento, así como de los contratos dependientes que sean consecuencia del anterior, restituyendo a la actora la suma de catorce mil euros (14.000 euros), más intereses legales desde la compra de acciones, más intereses legales de la referida cantidad incrementados en dos puntos desde la fecha de la presente resolución, devolviendo la actora a la demandada las acciones adquiridas. Todo ello, con expresa imposición a la parte demandada de las costas causadas en el procedimiento".
La part demandada hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part actora es va oposar al recurs i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 23 de novembre de 2017.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.
FONAMENTS DE DRET
S'accepten i assumeixen els de la Sentència d'instància, complementats pels que es desenvolupen a continuació.
Antecedents i objecte del recurs.
L'actora a la sortida a borsa de Bankia, SA, l'any 2011 va comprar en l'oficina Mataró - Cirera de Caixa Laietana accions del nou banc per un preu de 14.000 €. Com és notori, els títols van perdre ràpidament el seu valor, que va passar a ser quasi igual a zero.
L'actora va presentar demanda de judici ordinari contra Bankia en què va exercitar l'acció d'anul labilitat del negoci de la compra de les accions per error o dol en el consentiment al contractar; subsidiàriament, la resolució del contracte de compra i així com dels seus contractes dependents; i, més subsidiàriament, l'acció indemnitzatòria de danys i perjudicis de l' art. 1101 del CC ; en els tres casos amb els pronunciaments declaratius i condemnatoris pertinents.
En la contestació a la demanda Bankia va al legar prejudicialitat penal i, subsidiàriament, es va oposar al fons de les pretensions de la demanda.
Les actuacions d'instància van quedar vistes per a Sentència a l'audiència prèvia.
La Sentència d'instància va desestimar la prejudicialitat penal i pel que fa al fons de l'assumpte va estimar l'acció d'anul labilitat per error vici exercitada en primer lloc a la demanda i va efectuar els pronunciaments declaratius i condemnatoris corresponents que consten a la part dispositiva de la resolució que hem reproduït a l'antecedent de fet primer.
El recurs d'apel lació Bankia es basa en quatre motius: 1.- incorrecta aplicació de les regles sobre la càrrega de la prova; 2.- vulneració dels articles 1261, 1265 i 1266 del CC ; 3.- manca de suficient motivació de la Sentència al recolzar-se aquesta exclusivament en la transcripció d'una resolució del TJUE dictada en un altre procés; i
-
- subsidiàriament, la recurrent torna a sol licitar la suspensió del procediment per prejudicialitat penal.
Premisses de les quals parteix aquesta Sentència.
-
- La condició de minorista de l'actora.
El fet sisè de la demanda afirma que la Sra. Valle no és inversora amb coneixements profunds dels mercats financers ni experta en la matèria, caracteritzada per la seva aversió al risc.
La descripció que la demanda efectua de l'actora coincideix amb el perfil del client minorista recollit a l' art 78 bis de la Llei del mercat de valors (Llei 24/1988, en la seva redacció vigent a la data de la compra de les accions i també a la data de presentació de la demanda). Es tracta d'una qualitat que resulta de l'historial de la vida laboral de l'actora (documents 2 i 3 de la demanda) que a més no ha estat impugnada de contrari, amb la qual cosa la tenim per acreditada.
Recordem que conforme a l'art. 78 bis de la LMV, els clients minoristes són aquells als quals, al contrari que els professionals, no se'ls presumeix l'experiència, coneixements i qualificació necessària per a prendre les seves pròpies decisions d'inversió i valorar correctament els seus riscos. Per aquesta raó, el client minorista és objecte d'una especial protecció en la legislació del mercat de valors.
-
- L'actora va comprar les accions litigioses degut a l'assessorament d'un empleat de Bankia (aleshores Caixa Laietana).
Així resulta també del relat inclòs al fet tercer de la demanda, que tampoc no ha estat contradit de contrari.
Com ja hem senyalat en altres resolucions, estableix la STJUE de 30 de maig de 2013 (assumpte 604/2011) que la qüestió de si un servei d'inversió constitueix o no un assessorament en matèria d'inversió no depèn de la naturalesa de l'instrument financer en què consisteix, sinó de la forma en la qual aquest últim es ofert al client o possible client. En aquest sentit, l' art. 4.4 de la Directiva 2004/39/CE defineix el servei d'assessorament en matèria d'inversió com la prestació de recomanacions personalitzades a un client, sigui a petició d'aquest o per iniciativa de l'empresa d'inversió, amb respecte a una o més operacions relatives a instruments financers. L' art. 52 de la Directiva 2006/73/CE aclareix que per recomanació personal s'entendrà una recomanació realitzada a una persona en la seva qualitat d'inversor o possible inversor que es presenti com convenient per a ella o es basi en una consideració de les seves circumstàncies personals. En aquest mateix sentit, l'art. 63 bis g) de la LMV.
Puntualitza la STS 489/2015, de 16 de setembre, que perquè existeixi assessorament financer no és requisit imprescindible l'existència d'un contracte 'ad hoc' per a la prestació d'aital assessorament, sinó que n'hi ha prou que la iniciativa de la inversió sorgeixi de l'empresa d'inversió, que sigui aquesta la que ofereixi el producte al client, recomanant-li la seva adquisició.
En termes similars, la STS 677/2016, de 16 de novembre
Les SSTS núm. 23 i 24 de 2016, de 3 de febrer. Desestimació dels tres primers motius del recurs.
Un cop que hem establert les dues premisses del fonament de dret anterior, la condició de minorista de l'actora i l'assessorament financer de la demandada, entenem que la qüestió litigiosa de fons ja ha estat resolta per les dues Sentències anteriors, de les quals reproduïm a continuació els particulars més rellevants.
Recurso extraordinario por infracción procesal.-(...)
Segundo motivo :
Planteamiento :
-
- Se formula al amparo del art. 469.1.4 LEC, por vulneración del derecho a la tutela judicial efectiva ( art. 24 CE ), en relación con el art. 386 LEC, por la errónea presunción sobre la falta de veracidad de la información económico-financiera de Bankia contenida en el folleto de la OPS.
-
- En el desarrollo del motivo, se aduce resumidamente que no existe prueba directa en las actuaciones que acredite que la información contable ofrecida en el folleto no respondiera a la realidad; sino que el tribunal de apelación basa su conclusión en una presunción, sin exteriorizar el proceso lógico que le lleva a dicha conclusión.
Decisión de la Sala :
-
- En nuestro sistema procesal civil, como regla general, no es admisible la revisión de la prueba practicada en la instancia por la vía del recurso extraordinario por infracción procesal, como se desprende de la propia enumeración de motivos de recurso contenida en el artículo 469 de la Ley de Enjuiciamiento Civil . Sin perjuicio de lo cual, es posible cierto control sobre las conclusiones de hecho que sirven de base a la sentencia recurrida -la de apelación- de forma excepcional, al amparo del ordinal 4º del artículo 469.1 LEC, siempre que, conforme a la doctrina constitucional, no superen el test de la razonabilidad exigible para respetar el derecho a la tutela judicial efectiva consagrado en el art. 24 CE -en este sentido, SSTS 101/2011, de 4 de marzo, y 263/2012, de 25 de abril -.
En relación con el control de la apreciación de la prueba de presunciones por esta vía del recurso extraordinario por infracción procesal, tiene afirmado esta Sala, verbigracia en sentencias núm. 215/2013 bis, de 8 de abril, y 836/2005, de 10 de noviembre, que las infracciones relativas a la prueba de presunciones solo pueden producirse en los casos en que se ha propuesto esta forma de acreditación de hechos en la instancia o ha sido utilizada por el juzgador, o cuando éste ha omitido de forma ilógica la relación existente entre los hechos base que declara probados y las consecuencias obtenidas; pero no en aquellos casos, como el presente, en los cuales el tribunal se ha limitado a obtener las conclusiones de hecho que ha estimado más adecuadas con arreglo a los elementos probatorios que le han sido brindados en el proceso sin incurrir en una manifiesta incoherencia lógica ( sentencia núm. 647/2014, de 26 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba