STSJ Cataluña 1667/2018, 13 de Marzo de 2018
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2018:2141 |
| Número de Recurso | 234/2018 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 1667/2018 |
| Fecha de Resolución | 13 de Marzo de 2018 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08121 - 44 - 4 - 2016 - 8046088
EL
Recurs de Suplicació: 234/2018
IL LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 13 de març de 2018
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1667/2018
En el recurs de suplicació interposat per Felicidad a la sentència del Jutjat Social 1 Mataró de data 21 de setembre de 2017, dictada en el procediment núm. 763/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 16 de desembre de 2016, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de setembre de 2017, que contenia la decisió següent:
DESESTIMANDO la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dña. Felicidad frente al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, declaro no haber lugar a la pensión de viudedad solicitada, y absuelvo a los demandados de las pretensiones deducidas en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO.- La demandante solicitó pensión de viudedad, siéndole denegada por Resolución del INSS de fecha
20.09.2016 alegando el citado organismo los siguientes motivos: " no haberse constituido formalmente como pareja de hecho con el fallecido al menos dos años antes del fallecimiento;, por no acreditar documentalmente
no tener ni solicitante ni causante de la prestación vínculo matrimonial con otra persona durante el periodo de convivencia con su pareja de hecho, al no haber aportado los certificados literales de matrimonio, no acreditar documentalmente ser sus ingresos durante el año natural anterior al fallecimiento de su pareja de hecho inferiores al 25% de la suma de los obtenidos por usted y el causante fallecido en ese mismo periodo, no teniendo ambos hijos comunes con derecho a orfandad ."
No conforme con la citada resolución la actora interpuso la correspondiente reclamación administrativa previa
16.11.2016.
Consta en la causa, certificación emitida por la Secretaria del Juzgado de Paz de Premia de Mar de fecha 28 de marzo de 1991, donde acredita que D. Marino y la Sra. Felicidad conviven juntos des del mes de agosto de 1990.
El Sr. Marino y la Sra. Felicidad tienen un hijo común, D. Sebastián nacido en fecha NUM000 .1992.
El Sr. Marino y la Sra. Felicidad estaban casados antes de iniciar la convivencia en común, sin que hayan acreditado la disolución del vínculo matrimonial.
Consta en las actuaciones, certificado histórico del padrón, donde se acredita que el Sr. Marino y la Sra. Felicidad han ido variando de domicilio siendo el mismo para ambos, siendo desde julio 2010 el sito en C DIRECCION000 NUM001, y en noviembre 2014 C DIRECCION001 NUM002 Pis NUM003 Plta. NUM004
, lugar donde vive actualmente la Sra. Felicidad con su hijo.
El Sr. Marino falleció el 29 de julio de 2016.
En caso de estimación de la pretensión la base reguladora ascendería a 311,43 euros y la fecha de efectos el 29 de julio de 2016.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda i denega a la demandant la pensió de viduïtat, presenta recurs de suplicació la part actora, que no ha estat impugnat.
Amb caràcter previ s'ha de fer constar que la mort del causant consta en data 29 de juliol de 2016, per la qual cosa és aplicable al cas el Text Refós de la Llei general de la Seguretat Social, R.D. Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre (BOE 31-10-2015), que no varia substancialment però la normativa aplicada i al que s'ha de remetre la sentència de la Sala per imperatiu legal, continguda en els articles 220 a 223 de la citada Llei.
El primer motiu del recurs, per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, Llei 36/2011, interessa la modificació del fet provat tercer, en el sentit que es digui que s'ha acreditat la dissolució del vincle matrimonial del causant i que la demandant i el difunt eren parella de fet des de feia més de 20 anys, segons certificació del Jutjat de Pau.
Als dits efectes es sol licita la modificació del fet provat quart de la sentència, proposant un relat alternatiu de les malalties que pateix la demandant, petició que es relaciona directament amb els informe mèdics que consten en els folis números 4 a 18 de la part demandant.
S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:
-
l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
-
que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
-
que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;
-
que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
-
que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.
Doncs bé, si bé s'acredita amb els documents aportats, la convivència entre la demandant i el causant, que es recull en el fet provat quart de la sentència, no es pot considerar un error de la magistrada de instància la referència a què el Sr. Marino i la Sra. Felicidad estaven casats abans de la convivència en comú, sense que s'hagi acreditat la dissolució dels respectius matrimonis, en el moment de la defunció del causant, ja que així consta en totes les certificacions registrals aportades a la causa (entre elles la de defunció, llibre de família, etc.). Per tant, no es compleixen els requisits que indica l'article 193 b de la citada llei processal i es desestima el primer motiu del recurs.
El segon motiu del recurs, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, al lega la infracció de l' article 174-3 de la LGSS, indicant que s'ha aportat prova de la convivència anàloga a la matrimonial.
El precepte aplicable, article 174 de la LGSS, va entrar en vigor per la Llei 40/2007, que va reformar determinades pensions de la Seguretat Social, incorporant el dret a percebre la pensió de viduïtat, en determinats supòsits, indicant que:
3. Complerts els requisits d'alta i cotització que estableix l'apartat 1 d'aquest article, té dret així mateix a la pensió de viduïtat qui estigui unit al causant en el moment de la seva mort, formant una parella de fet, i acrediti que els seus ingressos durant l'any natural anterior no van arribar al 50 per cent de la suma dels propis i dels del causant obtinguts en el mateix període. Aquest percentatge és del 25 per cent en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba