SAP Barcelona 158/2018, 2 de Abril de 2018
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2018:2773 |
| Número de Recurso | 611/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 158/2018 |
| Fecha de Resolución | 2 de Abril de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 611/2016
Jutjat de Primera Instància núm. 52 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 514/2015
Sentència núm.158/2018
Il lms. Srs
Josep Maria Bachs Estan
Marta Font i Marquina
María del mar Alonso Martíne
Barcelona, 2 d'abril de 201
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 611/2016 les actuacions de recurs d'apel lació interposat pel procurador Sr. Acín i Biota, en representació d'Agency Grup 55 Sol SL, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència
-
Antecedents de fet
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: "FALLO.-Estimo la demanda presentada por el procurador Sra. Ana Trapero Quemada, en nombre y representación de Dª Lidia a y de
D. Pelayo o, frente a Agency Group 55 Sol SA y, en su virtud, declaro la nulidad del contrato privado de compraventa del derecho de aprovechamiento por turnos de bienes inmuebles por turnos en sistema flotante, suscrito por los actores con Agency Group 55 Sol SL el día 21 de julio de 2005, BB-26661 por importe de
17.600 euros, con todos sus anexos. En consecuencia, debo condenar y condeno a Agency Group 55 Sol SL al reintegro de las cantidades abonadas por éstos con motivo del contrato de compraventa que ascienden a
21.985,80 euros, así como al pago de los intereses legales hasta su efectivo pago. Se condena también a la demandada al pago de las costas del presente procedimiento"
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Acín i Biota
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través de la procuradora Sra. Trapero i Quemada.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 14 de febrer de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció
-
Fonaments Jurídics
Apel la la part demandada la Sentència d'instància (f. 289 i ss.) pels següents motius:
1er) Incongruència de la sentència:
1) a l'antecedent 2on recull que l'11-11-2015 els demandants van desistir de l'acció front de la codemandada Catalunya Banc SA per acord extrajudicial. I al FJ Cinquè imposa les costes per venciment a la part demandada solidàriament. Aquesta part mai va rebre trasllat de l'acord extrajudicial amb la codemandada Catalunya Banc SA. No hem sabut dels seus termes fins assolir la còpia a l'audiència prèvia. No és aquest un error previst a l' art. 214 LEC que es pugui resoldre per la via de rectificació d'errors manifestos i aritmètics. No és un error material. Ni una omissió dels arts. 267 LOPJ i 215 LEC sinó una veritable incongruència amb infracció dels arts. 216 i 218 LEC . No es pot tenir com a pretensió de l'actora la condemna solidària dels demandats en costes quan s'ha desistit de l'acció respecte d'una part.
2) Altrament, a la decisió es condemna aquesta part a abonar 21.985,80 €, suma que comprèn imports relatius al préstec bancari, aliens a aquesta part . El preu de compra fou de 17.600 euros. La decisió no hauria d'anar més enllà. A més, aquesta part no va percebre més de 13.490 €. De manera que no se'ns hauria de condemnar a més . Tots els conceptes del doc. 27 ja han estat inclosos a l'Acte homologant de l'acord amb Catalunya Banc SA. I les bonificacions establertes al certificat de col laborador VIP van totes referides a conceptes que en no haver estat pagats per l'actora tampoc poden ara afegir-se a la part dispositiva de la sentència
2on) En aquest cas no hi ha nul litat: el contracte que es va signar el juliol es podia resoldre en termini de tres mesos i deu dies de l' art. 10.2 Llei 42/1998 . No es va fer . El contracte té objecte (l'objecte flotant és poder gaudir les vacances dintre dels set complexos enclosos o bé intercanviar el torn a la bossa). Que sigui determinable no vol dir que no existeixi. Hi ha milers de contractes com aquest que són perfectament operatius. Alhora que anul len diuen que volen vendre ¿és de bona fe intentar traslladar el vici a tercers
3er) la sentència nega la caducitat de l'acció d'anul labilitat. Aquesta part va plantejar que no es donava cap causa per si s'apreciava d'ofici. Però l'anul labilitat no ha estat invocada. Plantejar la demanda deu anys després és un manifest abús de dret.
4rt) Quant a requisits informatius establerts a l' art. 9.1.6è de la Llei 42/1998, la sentència diu que tal i com s'han fet constar el contracte és nul radicalment. En no incloure al text del document principal els arts. 10, 11 i 12 de dita llei. Però segons la LGDCU art. 10 es pot fer constar en annexos previ advertiment (pacte 13è). Aquí està a l'annex IV. Totes les clàusules de l'oferta poden anar també en Annex ( DA Primera de la Llei 7/1998 de Condicions Generals de la Contractació ) sempre que es servin els requisits de transparència i concreció, claredat i senzillesa de redactat que certament aquí es donen. No hi ha nul litat per infracció de l' art. 1.7 Llei 42/1998 . Van tenir tota la informació a les mans. Amb una diligència mínima haurien pogut saber tots els drets contractuals que els assistien.
No és molt encertat sostenir com es fa al FJ Segon que el dies a quo del termini de caducitat comença a cada venciment de quota de manteniment. Qualsevol vici anul latori només pot concórrer al moment de la signatura. Allí es va comprar un torn de vacances i allí s'hauria perfeccionat i consumat; res a veure amb el manteniment ni amb les prestacions pactades amb l'empresa de serveis.
5è) Quant als suposats incompliments d'aquesta part relatius al contingut mínim del contracte que poguessin donar lloc a la nul litat de l' art. 1.7, cal dir en primer lloc que aquest article només entra en joc quan hom pretén aplicar una altra llei de cobertura (anàleg al 6.4 CC ); aquesta fou la posició discrepant del magistrat Ferrándiz Gabriel en la sent. TS de 15-1-2015 on va entendre que l'aplicable és l'art. 10.2 quan hi ha mancances de l' art. 9 (resolució en tres mesos) i, com entenia la majoria, si era un cas de nul litat per manca d'objecte, no s'havia d'anar a l'1.7 sinó a d'altres normes (les generals del CC ). El mateix parer va tenir la sent. secc. 16a de 18-11-2009 . Temporada flexible fa referència a un torn no fix (pactes 1er i 4rt) . L'objecte del contracte és allò que les parts pactin i a efectes de l'art. 9, que hagi de constar el caire personal o real del dret, és clar que es va pactar un dret personal dels de l'art. 1.6, lloguer de temporada que dona dret a ús i gaudi de l'immoble reservat . I no és exigible la descripció exhaustiva de l'allotjament (sent. AP Madrid 24-11-201, sent. 12-3-2008, sent. AP Barcelona 4a- de 21-12-2007
Els defectes informatius dels arts. 8 i 9 expressats a la demanda no tenen virtualitat per a una nul litat absoluta. Podrien haver donat lloc a nul litat relativa però no ha exercitat aquesta acció l'actora. I d'haver-ho estat estaria caducada l'acció
Al FJ Tercer al final es diu que l'empresa de serveis va incórrer en una manca deliberada de veracitat quant a la informació facilitada als adquirents. Però el cas és que l'empresa de serveis no va fer els contractes. No
sabem si es refereix, a més, a falsedat, que ni existeix ni s'ha descrit, o a ocultació d'informació que està a la resta de documents. A més les conseqüències serien l'anul labilitat (art. 10.2) i mai la nul litat absoluta
Postula la revocació, la desestimació de la demanda i l'absolució.
S'oposa la part actora (f. 301 i ss.) pels següents motius:
1er) no hi ha cap mena d'incongruència: l'ara recurrent ha estat condemnada en costes . La decisió només es refereix a ella. Aquesta és conseqüència de l'estimació íntegra de la demanda contra l'única demandada, després del desistiment contra Catalunya Banc SA. Se la condemna a abonar totes les sumes pagades com a conseqüència del préstec tal i com es va demanar a la demanda i a l'audiència prèvia. El pacte amb Catalunya Banc només vincula els que en foren part; la quantitat abonada és la que es reclama i desglossa a l'apartat c) del petitum . L'ara recurrent no ha desplegat prova que permeti entendre que s'ha rebut una quantitat inferior. No es pot alterar l'objecte del debat a l'audiència prèvia amb el pretext de fixar els fets debatuts .
2on) El cas que ens ocupa és perfectament clar i respon a un patró molt estès; l'ara demandada ha intervingut en multitud de contractes amb un depurat sistema d'omissió d'informació tant legal com contractual, manca de veracitat de la informació donada, tot contingut en un entramat contractual incomprensible, que feia impossible que els clients sabessin exactament què contractaven.
No es va complir el compromís de revenda de 45 dies de l'estipulació 4 del certificat VIP malgrat que aquesta part tenia tots els requisits. No és una obligació de tercer, sinó de la pròpia demandada. Si el contracte no té objecte determinat, s'ignora la seva naturalesa o el contingut del contracte es decanta de la legalitat i de la possibilitat d'inscripció del dret d'ús i del règim que es diu adquirit, si no se sap la durada del dret ni de les obligacions adquirides, la conseqüència no pot ser altra que la nul litat contractual . Se'ns diu que el contracte preveia la possibilitat d'intercanviar torns. No és cert. No es regula dita possibilitat ni com funcionen els intercanvis de torns . Es remet a la demanda on ja es titllava de dolosa la redacció contractual
S'han usat múltiples argúcies per tal de captar els clients (certificat VIP, regals i ofertes i/o bonificacions) que es diu que només es mantindran el dia de la reunió per tal que signin, es venç tota resistència amb el finançament especial ja assolit a través del document 1 a) i s'assegura que desvincular-se del contracte és senzill i és factible...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba