SAP Barcelona 140/2018, 28 de Marzo de 2018
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Barcelona, seccion 11 (civil) |
| Fecha | 28 Marzo 2018 |
| Número de resolución | 140/2018 |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 373/2017
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Mollet del Vallès
Actuacions de procediment verbal núm. 240/2015
Sentència núm. 140/2018
Il lm. Sr.
Josep Maria Bachs Estany
Barcelona, 28 de març de 2018
HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel lació núm. 373/2017, interposat pel procurador Sr. Daví i Navarro, en nom i representació de Mutua Madrileña del Taxi, Sociedad Mutua de Seguros a Prima Fija, part demandant, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 5 de Mollet del Vallès a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 240/2015, ha estat dictada la següent Sentència.
-
Antecedents de Fet:
La part dispositiva de la Sentència apel lada és la següent: "FALLO.- Que, desestimando íntegramente la demanda presentada por el procurador D. Ramón Daví Navarro, en nombre y representación de la entidad aseguradora Mutua Madrileña del Taxi, Sociedad Mutua de Seguros a Prima Fija, asistida por el letrado D. Josep Maria Carbonell Ros, con nº de colegiado 16.248, frente a D. Germán, representado por el procurador
D. José Luis Castañón Puell y asistido por la letrada Dª María Teresa Cortina Cabrera, con nº de colegiada
1.152, en el ejercicio de una acción de repetición, debo absolver y absuelvo a D. Germán de la pretensión ejercitada contra él, con expresa imposición de las costas procesales a la parte demandante".
Ha comparegut la part recurrent a través del procurador Sr. Daví i Navarro.
Ha comparegut la part oponent a través del procurador Sr. Castañón i Puell.
Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 14 de març d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST per l' Il lm. Sr. Magistrat En Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel la la representació de la part demandant la sentència d'instància (f. 106 i ss.) pels següents motius:
1er) la sentència aplica la prescripció sense tenir en compte l'àmplia jurisprudència del TS sobre interrupció extrajudicial mitjançant conciliació prèvia i per procediment penal previ.
2on) El demandat fou imputat per conducció sota efectes de l'alcohol instruït davant el Jutjat d'Instrucció 5 de Sabadell. Dintre d'aquest procediment aquesta part estava personada com a responsable civil directa i en aquest context és on es va indemnitzar el perjudicat tercer en data 1-3-2012. Com que no es podia reclamar sense una condemna prèvia vam haver d'esperar a la sentència del cas. Que es va dictar el 2-4-2014 (de conformitat), se li va fer reclamació prèvia el 23-7-2012 i posteriorment l 29-4-2013 (notificació correcta, havent-se-li deixat avís). Finalment es va interposar demanda de conciliació el 4-9-2014. On va comparèixer el 9-4- 2014 celebrant-se sense avinença.
Com que la sentència es va emetre el 2-4-2014 es va presentar la demanda abans de l'any, el 31-3-2015 de forma telemàtica.
La prescripció està interrompuda pels dos telegrames correctament enviats. I rebuts.
3er) errònia valoració de la prova: la jurisprudència té una consideració restrictiva de la prescripció ( sent. TC 25-11-1986, sents. TS 28-11-1998, 13-5-1983, 10-5- 1983, 17-12-1979; sents. AP Alacant -9a-de 19-10-2010, Tenerife -3a- de 28-4-2006); està interrompuda per les dues reclamacions extrajudicials fetes, 23-7-2012 i 29-4-2013, per telegrama lliurat i deixat amb avís. Entén que no és una declaració receptícia i, per tant, cal comptar-ho des de la tramesa. Que es podia interrompre de qualsevol forma ho afirma la jurisprudència (sents. TS 16-3-1961, 22-9-1984, 12-6-1990 i 21-11-1997 ), que també ha dit que el que compta és la manifestació de la voluntas conservandi iuris ( sents. 7-1-1881, 30-9-1986, 20-10-1988, 14-10-1991 i sents. TS 30-9-1993, 16-1-2003 i de de 2-3-2007 ) i que basta la prova de la tramesa.
4rt) considera que el procediment penal aquí sí ha jugat com a dies a quo del transcurs de la prescripció, tota vegada que sense la sentència penal ferma no es podia accionar ni reclamar. Si aquesta part hagués interposat la demanda civil abans de dita sentència se li hauria paralitzat el procediment per prejudicialitat penal ( art. 40 LEC ), de manera que només des de la sentència penal corre el termini de prescripció perquè mai abans podia haver estat exercitada l'acció (asent. TS 27-9-2005 )
Per tant, no concorre prescripció.
5è) Estem davant d'una clàusula delimitadora de l'objecte de l'assegurança i no pas davant d'una clàusula limitativa de drets de l' art. 3 LCS . En tot cas la pòlissa està signada en tota la seva integritat.
6è9 es donen els requisits de l'acció de l' art. 10 RD-Leg. 8/2004 i 43 LCS, 76 LCS i 1902 CC .
Postula la revocació, l'estimació íntegra de la demanda i la imposició de costes al demandat.
Postula la revocació i la es/desestimació íntegra de la demanda.
S'oposa al recurs la representació de la part demandada (f. 120 i ss.) pels següents motius:
1er) No hi ha cap error de valoració de prova: ens vol fer creure que hi hagué una interrupció de la prescripció basant-se en principis generals que no s'apliquen al cas. L' art. 10 RD-Leg. 8/2004 diu clarament que l'acció prescriu a l'any d'haver estat fet el pagament al perjudicat. L'únic document que podria tenir eficàcia interruptora ja ha estat considerat pel Jutjat; és el telegrama de 23-7-2014 lliurat el 24 (a un familiar, i no pas al destinatari; i no s'hi feia cap reclamació); el de data 29-4-2013 no té cap eficàcia interruptora perquè no fou lliurat. I la demanda de conciliació de 21-10-2013 ja és posterior a consumar-se l'any (el 24-7-2013).
2on) la sentència del procés penal de 2-4-2014 ja és també posterior al termini de prescripció. Però encara que es comptés des d'aquesta sentència, el termini s'acabava el 2-4-2015 i la demanda es va presentar el 20-5-2015 .
3er) Només es van signar per l'assegurat les pàgines 2 i 6 de la pòlissa. Les excepcions a la cobertura estan en altres pàgines. No s'ha complert les exigències de l' art. 3 LCS .
4rt) No ha tingut l'assegurat cap intervenció ni ha consentit la transacció assolida entre actora i perjudicat. Ni ha tingut accés a la pericial.
Postula la confirmació amb costes.
La anàlisi de l' actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
L'actora reclama (data de primer registre 13-4-2015, segell de repartiment al deganat 14-4-2015, segell d'entrada al Jutjat 21-4-2015) en repetició la suma de 4.578,81 € abonada després de transacció (el 1-3-2012) per lesions i danys (78 dies impeditius + 9 dies no impeditius, documentació assistencial als f. 52 i ss.) causats a tercer pel demandat, assegurat a l'actora, amb motiu d'un accident de trànsit ocorregut el 31-7-2011 causat per aquest en circular sota la influència de begudes alcohòliques (0,86 mg/L d'aire aspirat segons l'atestat dels Mossos en primera prova i 0,80 mg/L. en segona prova, f. 43).
Acompanya pòlissa (f. 32 i ss. signada a la pàgina 2 condicions particulars i 6 acceptant les clàusules limitatives expressament, f. 37), l'atestat policial (f. 38 i ss.), la sentència del procediment penal per alcoholèmia, de 2-4-2014 (f. 49 i ss.), els telegrames d'interrupció de la prescripció de dates 24-7-2012 i 29-4-2013 (f. 58 i ss. -on, al primer, simplement es diu "comunicamos postura MMT seguros conforme al contenido de los arts. 16, 30.7, 32.1 a), 36 a), 36 e ), 38 REF 11044553-SUSASE" i al segon s'afegeix que de no rebre contestació en trenta dies interposaran accions legals oportunes-) i papereta (f. 62 i ss.) i acta de conciliació de 9-4-2014 (f. 64) sense avinença.
-
Al judici celebrat el dia 19 d'octubre de 2016 (DVD), la part actora s'afirma i ratifica i demana una sentència
conforme a la demanda.
La demandada manifesta oposar-se invocant prescripció anual per haver estat presentada la demanda més d'un any després de l'accident ( art. 10 text refós de la LRCSCVM, aprovada per RD-Leg. 8/2004 de 29 d'octubre). Subsidiàriament s'oposa per manca d'acció i dret atès que les exclusions de cobertura de la pòlissa no van ser signades expressament pel demandat i que l'acord transaccional entre perjudicat i actora no fou consentit expressament tampoc per l'ara demandat.
La prova s'ha reduït a la documental per reproduïda i aportada i a la testifical del Sr. Luis Andrés . Les qüestions objecte de debat són estrictament jurídiques.
La sentència d'instància, de data 29-11-2016 (f. 96 i ss.), en base a la documental, desestima la pretensió actora.
Entén que atès que l'accident va ocórrer el 23-7-2011, que l' art. 10 del text refós de la LRCSCVM és lex spoecialis en relació a l'art. 121-21 d) del CCC, i que el termini d'un any s'ha de comptar des del pagament de la indemnització (1-3-2012, doc. 7 demanda), resulta que el termini fou interromput pel telegrama de 24-7- 2012 tramès a l'assegurat, però no pel de 29-4-2013 que no va arribar a ser lliurat (doc. 8 i 9 demanda), a data de la demanda de conciliació ja havia transcorregut el termini anual de prescripció (que s'acabava el 24-7-2013)
Entén també que la causa penal del procediment abreujat 304/2013 que va acabar per sentència de 2-4-2014 no ha interromput cap termini ja que en aquell procediment no s'exercitava l'acció civil, sinó que fou allí on es va decidir la conducció sota alcoholèmia.
Absol i imposa costes a l'actora.
La primera qüestió a analitzar és el termini de prescripció per a aquesta acció de repetició dels arts. 10 RD-Leg. 8/2004 i 34 LCS de l'asseguradora que ha indemnitzat el tercer perjudicat contra l'assegurat o prenedor de l'assegurança causant de l'accident sota influència de begudes alcohòliques.
No és per...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba