SAP Barcelona 55/2018, 7 de Febrero de 2018
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2018:352 |
| Número de Recurso | 412/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 55/2018 |
| Fecha de Resolución | 7 de Febrero de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866150
Fax: 934867109
A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120158035698
Recurs d'apel lació 412/2016 11
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 56 de Barcelona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 207/2015
Part recurrent / Sol licitant: CATALANA OCCIDENTE
Procurador/a: Ana Maria Gomez Lanzas Calvo
Advocat/ada: Javier Olano Lafita
Part contra la qual s'interposa el recurs: Lidia, Patricio
Procurador/a: Mª Teresa Vidal Farre
Advocat/ada: Marta Rufilanchas Guirado
SENTÈNCIA NÚM. 55/2018
Il lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Marta Font i Marquina
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 7 de febrer de 2018
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 412/2016 les actuacions de recurs d'apel lació interposat per la procuradora Sra. Gómez-Lanzas i Calvo, en representació de Catalana Occidente SA, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: "FALLO.- 1. Estimando la demanda formulada por D. Patricio, condeno a Catalana Occidente al pago de la cantidad de ocho mil setecientos cuarenta y cinco euros con cuarenta y un céntimos (8.745,41 euros), los intereses previstos en la LCS y las costas del juicio . 2. Estimando en parte la demanda formulada por Dª Lidia condeno a Catalana Occidente al pago de la cantidad de veintiséis mil cuarenta y cuatro euros con noventa y cinco céntimos
(26.044,95 euros) y los intereses previstos de la LCS. Contra la presente resolución cabe interponer recurso de apelación en el plazo de veinte días ante este Juzgado".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Gómez-Lanzas i Calvo.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través de la procuradora Sra. Vidal i Farré.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 24 de gener de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel la la part demandada la Sentència d'instància (f. 217 i ss.) pels següents motius:
1er) S'apel la solament per les costes imposades en la condemna a favor del Sr. Patricio . Tot i admetre que s'han fet dues condemnes per separat, entén que el plet ha estat de 48.399,77 € i les condemnes ascendeixen a un total de 34.790,36 €. És una estimació parcial i no total. Que hi haguessin dos demandants no vol dir que hi hagin hagut dues demandes acumulades. La quantia del plet que fixa l'actor és pel total.
2on) Fins i tot el criteri 13è de les normes orientatives de l'ICAB estableixen que en cas d'acumulació pertoca sumar quanties.
Postula la revocació i la no imposició de costes.
S'oposa la part actora (f. 223 i ss.) pels següents motius:
1er) Aquesta part va demanar dues condemnes, una de 8.745,41 € i una altre de 39.654,36 € i només s'ha imposat costes respecte de la primera. Fou una acumulació subjectiva d'accions. Les pretensions eren clarament diferenciades.
2on) Entén que la jurisprudència és clara quant a assenyalar costes diferents a pretensions diferents (invoca la sent. AP Múrcia 20-10-2011, Madrid 30-6-2009 i Madrid -20a- 23-5-2008 així com Jaén 20-7-2010 ). S'han imposat només en el cas del Sr. Patricio (estimació total)
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
Els dos actors van presentar una demanda sota una mateixa representació i defensa com a perjudicats en un mateix accident, ocorregut el 17-6-2014, sobre les 14:50 h. a Barcelona, a la cruïlla entre Travessera de dalt i c/ Escorial, el Sr. Patricio en tant que conductor de la motocicleta Yamaha T Max ....-WVC i la Sra. Lidia
en tant que ocupant, per lesions i seqüeles, així com per danys materials, que van ser col lidits pel turisme Volkswagen Golf ....RGX assegurat per la demandada.
La pètita fou de condemna de la demandada a indemnitzar al Sr. Patricio en la suma de 8.745,41 € i a la Sra. Lidia en la quantitat de 39.654,36 €; en ambdós casos més interessos de l' art. 20 LCS i costes.
Es va fixar la quantia del plet en 48.399,77 €.
-
En contestar la demanda no es va objectar l'accident, però sí es va qüestionar l'abast de lesions i seqüeles. En el cas del Sr. Patricio la pròpia asseguradora afegí 22 dies no impeditius més als reclamats, va negar la procedència del factor de correcció sobre els dies de baixa, acceptant-ho sobre seqüeles, va invocar pluspetició quant a les seqüeles estètiques, es va mostrar conforme amb els dies impeditius de la Sra. Lidia però no amb els no impeditius, mantenint idèntica tesi sobre el factor de correcció i invocant pluspetició sobre les seqüeles funcionals i les estètiques. Produint un assentiment parcial quant a 13.055,10 € i demanant no imposició d'interessos moratoris des de la consignació efectuada en contestar.
La Sentència d'instància, de data 18 de març de 2016 (f. 201 i ss.) estima íntegrament la demanda del Sr. Patricio (8.745,41 euros) i en part la demanda de la Sra. Lidia (que demanava 39.654,26 € i a qui se li concedeixen 26.044,95 €).
Parteix de que la part demandada accepta la responsabilitat del seu assegurat però discrepa quant a la determinació de lesions i seqüeles. Quant al Sr. Patricio el Dr. Lázaro establia al seu informe 21 dies de sanitat mentre que el Dr. Octavio n'assenyalava 20 dies impeditius i 22 no impeditius, incrementant fins i tot el pretès per l'actor, de manera que fixa la sanitat segons el criteri del Dr. Octavio (1.859,66 € per lesions). Quant a seqüeles discrepen també els dos perits i mentre Lázaro ho valora en 7 punts el Dr. Octavio ho fa en 2. Atenent que només l'informe Lázaro aporta fotografies acreditatives del perjudici estètic, considera raonable la seva puntuació (6.269,41 €).
Quant al factor de correcció aplica el sol licitat del 14% sobre la incapacitat temporal (8.545,46)
Entén imposables els interessos de l' art. 20 LCS .
Entén, quant a la Sra. Lidia, que cal partir de la conformitat entorn de els dies impeditius van ser 49 (2.862,09 €) i quant als 120 no impeditius, que la demandada no accepta, entén provat l'estrès posttraumàtic, alta el 2-12-2014, de manera que havent-se produït l'estabilitat lesional el 4-8-2014 aplica els 120 dies no impeditius
(3.771,60) més 10% de factor de correcció, total 7.297,05 €
Quant al perjudici estètic, prefereix la valoració del Dr. Lázaro (9 punts) per les fotos, enlloc de la de Octavio (4 punts); quant a àlgies posttraumàtiques, prefereix el dictamen de Octavio (agreujament d'artrosi prèvia al sinistre, 2 punts) enlloc del dictamen de Lázaro (àlgia derivada de l'accident) però sí acull la seva puntuació per espatlla dolorosa (3 punts). Total, 15 punts, més 10% de factor de correcció, 18.233,16 €
Entén que la reclamació de danys materials s'ha d'estimar íntegra perquè en res s'hi ha oposat la part demandada.
Conseqüentment, condemna la demandada a abonar a Patricio 8.745,41 € més interessos i costes i a Lamiel
26.044,95 € més interessos.
Amb costes, per tant, en el primer cas i, per omissió, sense costes en el segon .
El recurs de catalana Occidente entén que no es pot aplicar costes a l'estimació total d'una pretensió i no fer-ho quan s'estima en part una altra quan les dues es formulen conjuntament per dos codemandants diferents però sota una mateixa representació. Ve a entendre que a efectes de costes la part és única i la quantia la suma de les dues pretensions amb fonament en la regla 13a de les normes orientatives de l'ICAB i que les costes s'han d'imposar o no en funció de si les pretensions de la part triomfen totalment o no.
Mentre que la part demandada ressalta que en aquest cas hi ha una acumulació subjectiva d'accions com si s'haguessin presentat dues demandes separades i haguessin estat acumulades.
No es pot acollir la tesi de la part recurrent.
Per bé que no hi ha una norma expressa que literalment defensi la tesi de la part recorreguda, aquesta té més elements de fonamentació que la tesi del recurs.
Estem en un cas on dos demandants, sota una mateixa representació i defensa, cadascun d'ells demana una xifra diferent contra un mateix demandat. Dos perjudicats. Dues accions. Conjuntament exercitades. En un cas és totalment estimada la demanda i en l'altre només en part.
Sovint ens pot haver passat per alt perquè no acostuma a haver-hi demandes col lectives, i probablement en molts d'aquests casos hàgim acabat aplicant el criteri de no imposició en haver-hi múltiples pretensions estimades en part. De fet la immensa majoria de casos són de parts constituïdes per un sol titular de l'acció exercitada.
Aquest Tribunal només pot aplicar al cas un precedent propi relativament semblant perquè sincerament no n'hem trobat cap més.
Es tracta del cas del rotlle 569/2014 on, respecte de la qüestió relativa a les costes de dos procediments acumulats sobre acords comunitaris (tractant-se de demandes separades d'actors diferents sense cap relació entre sí que impugnaven acords diversos de la mateixa CP, el Jutjat va acumular-ho tot en un sol procediment), vam dir:
"(...) Setè. Postula la part recurrent que no se li imposin les costes de la primera instància dels dos litigis acumulats. Perquè la sentència ha estimat la demanda de nul litat dels acords de setembre. Encara que hagi estat aquesta part qui ha demanat l'acumulació de les dues demandes en aquest sol procediment. Atès que els ara recurrents no van ser part d'aquella demanda.
S'ha d'acollir.
Certament estem davant d'una acumulació impròpia i el Jutjat hauria pogut resoldre amb plena Justícia simplement assenyalant els dos judici consecutivament i resolent-ho en dues...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba