SAP Lleida 9/2018, 9 de Enero de 2018
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2018:18 |
| Número de Recurso | 622/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 9/2018 |
| Fecha de Resolución | 9 de Enero de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 2 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2504042120158029728
Recurs d'apel lació 622/2016 D
Matèria: Judici ordinari altres supòsits
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Balaguer (UPSD)
Procediment d'origen: Procediment ordinari 73/2015
Part recurrent / Sol licitant: Teofilo
Procurador/a: Xavier Pijuan Sanchez
Advocat/ada: Judith Martínez Almendros
Part contra la qual s'interposa el recurs: CLUB TENNIS BALAGUER
Procurador/a: Elisabet Guarné Tañà
Advocat/ada: EDUARD RIBES TERRADO
SENTÈNCIA NÚM. 9/2018
President:
Albert Guilanyà i Foix
Magistrats:
Albert Montell Garcia
Ana Cristina Sainz Pereda
Lleida, 9 de gener de 2018
FETS
El 15 de setembre de 2016 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 73/2015, procedents del Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de Balaguer (UPSD), a fi de resoldre el recurs
d'apel lació interposat pel/per la procurador/a Xavier Pijuan Sanchez en representació de Teofilo, contra Sentència - 06/06/2016, en què consta com a part apel lada el/la procurador/a Elisabet Guarné Tañà, en representació de CLUB TENNIS BALAGUER.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
" DESESTIMO INTEGRAMENTE la demanda presentada por el Procurador de los Tribunales D. XAVIER PIJUAN SANCHEZ, en nombre y representación de D. Teofilo contra CLUB TENNIS BALAGUER, representado por la Procuradora Dña. ELISABET GUARNE TAÑA y en consecuencia confirmo los distintos acuerdos alcanzados en la Asamblea General de 9 de diciembre de 2014.
Condeno al demandante al pago de las costas procesales.
Notifíquese esta resolución a las partes. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos, i es va designar com a ponent el magistrat Albert Montell Garcia .
Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 09/01/2018.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
FONAMENTS DE DRET
El demandant Sr. Teofilo al lega com primer motiu del seu recurs que la sentència de primer grau incideix en vici d'incongruència omissiva, atès que no es pronuncia sobre les seves pretensions plantejades a la demanda consistents en què sigui declarada nul la l'assemblea general extraordinària del Club Tennis Balaguer, de 9-12-14 i també que siguin declarats nuls els acords que s'hi van adoptar, tot deixant-los sense efecte. Considera que el Sr. Jutge de primera instància s'ha limitat a resoldre la pretensió subsidiària de declaració de nul litat de l'acord contingut a l'epígraf 3.3 de l'acta d'aquella assemblea, pel qual es declarava el demandant "persona non grata de forma indefinida". La conseqüència jurídica que considera correspon a aquest vici processal és la declaració de nul litat amb retroacció de les actuacions a primera instància per a que sigui dictada nova sentència.
Aquest primer motiu de recurs no pot prosperar. El recorrent transcriu el començament del Fonament de Dret Tercer per justificar que s'ha produït la incongruència omissiva que denuncia, però ho fa parcialment. A la mateixa, després d'indicar que el demandant pretén la declaració de nul litat de l'assemblea general extraordinària de 9-12-14 i de tots els acords que s'hi van adoptar, afegeix que del contingut de l'escrit de demanda en resulta que "la verdadera reivindicación que pretende hacer valer el actor es que se vulneró su derecho de información en relación a uno de los acuerdos", que es el que declara a l'actor persona no grata de forma indefinida. Després d'afegir la motivació del demandant (que d'haver-ho sabut no s'hauria donat de baixa del club), afegeix el següent: "En trámite de conclusiones se confirmó esta cuestión, pues la Letrada de la parte actora sostuvo que la convocatoria de su representado fue correcta que lo que reclamaban era la falta de correspondencia entre el orden del día comunicado a los socios y los acuerdos que finalmente se tomaron. De esta manera, el concreto acuerdo frente al que se acciona es el correspondiente a declararle persona non grata". En conseqüència, no es tracta que hagi una omissió de pronunciament, si no que el que hi ha és una concreció de l'objecte de la controvèrsia, que pel raonament transcrit, el Sr. Jutge d'instància considera que queda limitat a un únic acord adoptat a la junta de socis de 9-12-14. I es que, efectivament, a l'acabament de la vista del judici, en fase de conclusions, la Sra. Lletrada del demandant va dir que: este juicio va, y empezaré por el final, que en una asamblea se nombra a una persona "persona no grata" y que no figura en el orden del día. También va de que una persona recibe una convocatoria a una asamblea donde no dice que se va a nombrar a una persona "persona no grata". Yo no impugno la convocatoria. Es que la convocatoria está bien. El problema es la asamblea que no se ajusta a la convocatoria. La asamblea tomó unos acuerdos fuera de la convocatoria [....]". Cosa diferent és que sigui o no correcta la conclusió a la qual arriba el Sr. Jutge d'instància en funció dels arguments que exposa i d'on troba suport a l'hora de centrar i limitar l'objecte de la controvèrsia, però això no vol pas dir que incideixi en vici d'incongruència. Dit d'una altra manera, sí que es produeix l'omissió de pronunciament però de forma raonada per considerar que la part demandant, de les tres pretensions de la seva demanda, finalment només en manté una d'elles, que és la que es limita a resoldre.
Cas de considerar que al raonar de la forma exposada i resoldre com s'ha dit, s'incideix en vici d'incongruència omissiva, la conseqüència jurídica que se'n deriva no és la declaració de nul litat d'actuacions amb retroacció de les mateixes per a que fos subsanada en instància tot dictant una nova sentència. El cert és que aquest defecte processal podia haver estat subsanat en primera instància tota vegada que l'ara apel lant
podia haver-ho demanat en primera instància fent ús de la sol licitud de complementació de sentència previst a l' art. 215 de la LEC, cosa que no va fer. En aquest tipus de supòsits ja ha dit la Secció Segona d'aquesta Audiència Provincial, entre altres, en sentència de 12-2-13, que: "Ara bé, té raó l'apel lada quan fa notar que la demandada ara apel lant no va intentar la subsanació d'aquest defecte processal utilitzant el mecanisme que li proporciona l' art. 215.2 de la LEC, per la qual cosa, no és possible entrar a examinar aquest defecte processal per impedir-ho l' art. 459 de la LEC, que obliga a que tota infracció processal que s'afirmi comesa en primera instància, s'hagi denunciat en primera instància la seva comissió, sempre que sigui possible, i, per tant, s'hagi intentat la seva subsanació. Així ho té declarat el TS, tant pel que fa al recurs extraordinari d'infracció processal com pel que fa al recurs d'apel lació i, per exemple, ja diu a la seva sentència de 28-6-10, reiterada a la de 20-10-10, que: "El artículo 215.2 LEC otorga a las partes una vía para instar la subsanación de la incongruencia de la sentencia, por omisión de pronunciamiento, ante el mismo juez o tribunal que la dictó. Su utilización es requisito para denunciar la incongruencia de la sentencia en los recursos de apelación, conforme al artículo 459 LEC, y extraordinario por infracción procesal, conforme al artículo 469.2 LEC, de forma que la falta de ejercicio de la petición de complemento impide a las partes plantear en el recurso devolutivo la incongruencia omisiva ( SSTS de 12 de noviembre de 2008, RC n.º 113/2003 y 16 de diciembre de 2008, RC n.º 2635/2003 ). El presupuesto que condiciona la aplicación de esta norma es la omisión manifiesta de pronunciamiento, en la sentencia, sobre pretensiones oportunamente deducidas y sustanciadas en el proceso, lo que implica que para decidir la operatividad del precepto, más que acudir a formulaciones abstractas o genéricas, ha de estarse a los términos en que quedó fijado el objeto del proceso". En el mateix sentit s'ha pronunciat la STS de 18-2-13 que diu: "Esta Sala sobre esta última cuestión, debe declarar que el art. 215 de la LEC en relación con el art. 469.2 LEC, impone la necesidad de que en la instancia se denuncien las infracciones procesales, antes de recurrir en apelación, pero el art. 215 LEC que invoca la sentencia recurrida permite el complemento de sentencia, en los casos en que se hubiese omitido un pronunciamiento", i la de STS 12-2-13 afegeix: "No obstante, ante la incongruencia por omisión, la parte recurrente tenía la posibilidad de denunciar en la segunda instancia esta infracción mediante el ejercicio de la petición de complemento de la sentencia que prevé el artículo 215.2 de la Ley de Enjuiciamiento Civil y que hubiera permitido su subsanación. Al no haber acudido a este procedimiento, la denuncia de esta infracción es inadmisible y, en el trance de dictar sentencia en que nos encontramos, debe ser desestimada ( SSTS de 16 de diciembre de 2008, RC n.º 2635/2003, así como las núm. 712/2010, de 11 noviembre, y 891/2011, de 29 noviembre)". En el mateix sentit, STS de 5-6-13 .
Resoldre d'aquesta forma no suposa deixar en indefensió al recorrent, tal i com raona la STS de 22-4-13, que diu: "En el motivo se denuncia que la sentencia recurrida ha omitido pronunciarse sobre una alegación, efectuada con carácter subsidiario en la contestación a la demanda, por la que la recurrente sostenía la existencia de comodato, pero la recurrente no ha solicitado la petición de complemento de la sentencia que prevé el artículo 215 .2 LEC, que hubiera permitido la subsanación de esa omisión ( SSTS...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba