STSJ Cataluña 5874/2017, 4 de Octubre de 2017

PonenteASCENSION SOLE PUIG
ECLIES:TSJCAT:2017:8954
Número de Recurso3919/2017
ProcedimientoRecurso de suplicación
Número de Resolución5874/2017
Fecha de Resolución 4 de Octubre de 2017
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 43148 - 44 - 4 - 2016 - 8002821

F.S.

Recurs de Suplicació: 3919/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 4 d'octubre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5874/2017

En el recurs de suplicació interposat per Ernesto a la sentència del Jutjat Social 3 Tarragona de data 19 de gener de 2017 dictada en el procediment núm. 65/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Bankia, S.A., ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 28-1-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamació quantitat, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de gener de 2017, que contenia la decisió següent:

Que DESESTIMANDO la demanda en reclamación de cantidad interpuesta por D. Ernesto, con D.N.I. nº NUM000, contra BANKIA, S.A., debo

absolver y absuelvo a la demandada de los pedimentos de la parte actora.

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO

La parte actora D. Ernesto, inicio prestación de servicios para empresa demandada BANKIA, S.A., el 2-12-2002, ostentando la categoría profesional de Grupo 1, Nivel III (PDP 8), percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras en septiembre de 2015 de 5.561,51 euros.

(docum. nº 14 de la parte actora, docum. nº 1 de la empresa demandada)

SEGUNDO

El demandante comunicó a la empresa demanda su cese voluntario en fecha 25-9-2015, con efectos del 9-10-2015.

(docum. nº 3 de la parte actora, hecho admitido por las partes)

TERCERO

Mediante correo de la empresa demandada de 25-9-2015, se comunica

al actor, que percibir la retribución variable es necesario estar dado de alta en la entidad a fecha 31 de diciembre.

CUARTO

La retribución fija mensual del actor en el momento de su baja en la empresa ascendía a 4.841,51 euros mensuales y 58.098,12 euros anuales.

(docum. nº 12 de la parte actora)

QUINTO

La empresa demandada y las secciones sindicales en fecha 28-11-2012,

acordaron, un sistema de retribución variable, en los siguientes términos:

"La retribución variable según los resultados en V1, V2 y V3 y, en su caso, Bonus

adicional del 20%, se liquidará de manera definitiva en el mes de marzo siguiente al

ejercicio valorado.

7.2.b Requisitos.

El importe a percibir de Retribución Variable es el resultado de aplicar la fórmula establecida en el apartado 6.1 del presente documento, en base a los objetivos alcanzado a 31 de diciembre de cada año, siendo necesario, la superación satisfactoria de una serie de objetivos.

El cobro de la retribución variable no se devengará automáticamente; el sistema contempla los siguientes requisitos y valores mínimos para su cobro:

En primer lugar, será necesario estar en situación de alta en el Entidad a fecha 31 de diciembre del ejercicio valorado para que opere el sistema, por ser ésta la fecha de su devengo. Únicamente, quedan exceptuados de este requisito los supuestos de fallecimiento, jubilación e incapacidad permanente, que cobrarán de manera proporcional en función de los días de alta, siempre que se cumplieran los requisitos

siguientes.

En segundo lugar, el cobro de la retribución variable dependerá, igualmente, de que se hayan alcanzado los siguientes porcentajes de cumplimiento en las variables V1, V2 y V3:

- El porcentaje de cumplimiento V1 ha de ser mayor o igual al 55%. En caso de que

no se alcanzara este porcentaje en V1, no se percibirá la cantidad correspondiente a

V1.

- El porcentaje de cumplimiento en V2 ha de ser mayor o igual al 60%. En caso de

que no se alcanzara este porcentaje en V2, no se percibirá la cantidad correspondiente a V2.

- El porcentaje de cumplimiento V3 ha de ser mayor o igual al 55%. En caso de que

no se alcanzara este porcentaje en V3, no se percibirá la cantidad correspondiente a

V3".

SEXTO

De estimarse la demanda, la parte proporcional del bonus o retribución variable correspondiente al ejercicio 2015, ascenderá a 13.758,74 euros.

(contestación a la demanda por la empresa demandada, al no cuantificarse ni

determinarse cálculo alguno)

SÉPTIMO

Se interpuso la preceptiva papeleta de conciliación ante el organismo competente en fecha 26-11-2015, teniendo lugar el 16-12-2015, con el resultado de intentado sin efecto.

Tercer

Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

Primer

L'objecte del recurs del treballador demandant contra la sentència que desestima la reclamació de quantitat pel concepte de retribució variable de l'empresa Bankia, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 193 c) de la Llei de 36/2022 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE de 11 d'octubre).

L'empresa demandada presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon

El recorrent denuncia la infracció per aplicació incorrecta dels art. 4.2 f ) i 26.3 del Estatut dels Treballadors i els articles núm. 6.2, 7.1 i 2, 114, 1115, 1255 i 1256, 1257, 1258 i 1281 i ss. del Codi Civil i doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem. Resumidament manté que, l'exigència del requisit d'estar d'alta a l'empresa a 31 de desembre de l'any que es merita la retribució variable per objectius, constitueix una interpretació abusiva del Acord de 26 de novembre de 2012. Interpretació empresarial que no s'ajusta a dret i resulta desproporcionada i en perjudici i vulneració del seu dret laboral a la percepció del import meritat. Argumenta que el Pacte que invoca l'ocupadora no abasta totes les centrals sindicals presents a l'empresa, sinó únicament les que hi consten reflectides, no estant el recorrent afiliat en cap central sindical, de forma que considera que no el vincula. Manté que en aquest cas en què no ha participat en la fixació d'objectius ni en la determinació dels paràmetres de valoració, el requisit d'alta a l'empresa al 31 de desembre de l'any del qual es valoren els objectius, vulnera l'article núm. 1.256 del Codi Civil, perquè fa dependre el perfeccionament de la percepció de la retribució variable únicament d'una de les parts, l'empresa. Es remet al fet de no haver informat l'ocupadora al demandant sobre la possibilitat de perdre la retribució variable corresponent a l'exercici 2015 fins el 25 de setembre, un cop ell va comunicar la seva decisió del cessament voluntari el mateix dia, tot i que els efectes explicitats eren del 9 d'octubre següent degut al període de preavís. Invoca criteri jurisprudencial de la Sala Social del TSJ de Castella-Lleó, (Valladolid) núm. 2217/2011, que transcriu en part. Combat la motivació judicial del magistrat de la instància que raona que, a partir de la seva comunicació a l'empresa de la decisió de resolució voluntària de la relació laboral i que aquesta el va advertir de la pèrdua de la retribució variable, durant el interval fins a l'efectivitat del cessament el 9 d'octubre de 2015 estava en la seva ma retractar-se del cessament voluntari, de forma que al no fer-ho, va acceptar aquesta conseqüència, que rebat. Manté que durant la prestació de serveis fins al moment del cessament efectiu de serveis va generar l'assoliment dels objectius, de forma que hi te dret i ha de percebre la retribució variable fins aquell moment de forma proporcional, a fi de no quedar perjudicat de forma desproporcionada i d'evitar l'enriquiment indegut, injustificat i injust de l'ocupadora, que estalvia el pagament retributiu del seu rendiment i esforç en el treball durant la prestació de serveis de l'any 2015 derivats de l'assoliment dels objectius establertes, coartant la llibertat del treballador amb vulneració de l'article núm. 35 de la Constitució Espanyola que inclou el seu dret a desistir voluntàriament del treball sense pèrdua dels drets salarials meritats fins aquell moment. Cita doctrina jurisprudencial de la Sala Social del TS.. Conclou en la procedència de la reclamació, el import proporcional al temps treballat i als objectius aconseguits no discuteix l'ocupadora, amb condemna de l'empresa, així com a les costes derivades de l'article núm.66 i 75.4 de la LRJS. postulades en la demanda.

Sent pacífica la relació fàctica i els fets conformes, la controvèrsia es redueix efectivament a qüestió de dret consistent en la interpretació de l'abast del Pacte de 26 de novembre de 2012 entre l'empresa i seccions sindicals, i en concret de l'article núm. 7 del Pacte, un cop determinada la seva naturalesa i força vinculant.

Quant al fons de la controvèrsia, ens remetem en concret als fets provats segon, tercer, cinquè i sisè de la sentència.

Tercer

Sobre la naturalesa de l'Acord de 28 de novembre de 2012 que qüestiona el recorrent i conclou que no li és vinculant, ens remetem a la Sentència núm. 415/2017 de la Sala Social del TSJ de Madrid de 26 de juny de 2017 ( rec. 7438/2017 ) en cas pràcticament idèntic de treballador de Bankia que reclama la retribució variable, en aquell cas de l'any 2014, per haver set acomiadat abans de finalitzar l'any. Atenent a la relació fàctica d'aquella sentència s'entra a valorar la naturalesa i força vinculant del Pacte col lectiu...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STS 934/2020, 22 de Octubre de 2020
    • España
    • Tribunal Supremo, sala cuarta, (Social)
    • 22 Octubre 2020
    ...dictada el 4 de octubre de 2017, por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, en recurso de suplicación nº 3919/2017, interpuesto contra la sentencia de fecha 19 de enero de 2017, dictada por el Juzgado de lo Social número Tres de Tarragona, en autos nº 65/2016, s......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR