STSJ Cataluña 5645/2017, 26 de Septiembre de 2017
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:9329 |
| Número de Recurso | 3804/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 5645/2017 |
| Fecha de Resolución | 26 de Septiembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8042403
EL
Recurs de Suplicació: 3804/2017
IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 26 de setembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5645/2017
En el recurs de suplicació interposat per Darío a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 16 de febrer de 2017, dictada en el procediment núm. 919/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de febrer de 2017, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda de Darío frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre invalidez permanente total cualificada, derivada de enfermedad común, debo absolver y absuelvo a dicho demandado de las peticiones en su contra deducidas.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" Primero . La parte actora, nacida el NUM000 -57, está en situación de asimilada a la del alta, por paro subsidiado, con demanda de empleo, en el Régimen General de la Seguridad Social, como consecuencia de trabajos prestados como oficial metalúrgico.
Solicitó la prestación de invalidez permanente en 12-6-15. Por resolución del INSS de fecha 29-7-15 se resolvió no haber lugar a declararla en grado alguno de invalidez.
Se agotó la vía administrativa ante el indicado organismo que por resolución de fecha 15-10 -15 confirmó el pronunciamiento inicial.
En fecha 13-7-15 se emitió informe por el ICAM, teniéndose su contenido por reproducido por obrar en autos.
La base reguladora asciende para la invalidez permanente total cualificada, derivada de enfermedad común, a 1.405,90€/mes.
Las lesiones que padece la parte actora son:
Antecedentes de traumatismo ocular en OI. Desprendimiento de retina ojo izquierdo. IQ en tres ocasiones. Vitrectomía con pérdida de AGV. Avcc: OD: 1 y OI: Cuenta dedos a dos metros.
Lumbalgia y gonalgia por lumboartrosis y gonartrosis, clínica álgica, sin limitación funcional a la exploración física de raquis y rodillas. Deambulación conservada.
Trastorno ansioso depresivo en control por médico de cabecera.
HTA.
Diabetes Mellitus tipo II.
Hipoacusia.
Hernia inguinal reparada con prótesis."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda de declaració de grau d'incapacitat permanent total, postula la defensa de la part actora, com a primer motiu de recurs, la revisió fàctica a l'empara del què preveu l'apartat b) de l' art. 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, L36/2011, de 10 d'octubre.
Als dits efectes es sol licita la modificació del fet provat sisè de la sentència, petició que es relaciona directament amb els documents que consten en els folis números 116-118, 119, 120-128, 129, 130, 131, 132, 133, 134, 135-136, 137, 138-139, informes mèdics, i s'aporta un relat alternatiu de les patologies del demandant.
S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:
-
l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;
-
que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;
-
que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisora;
-
que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i
-
que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.
D'altra banda, és criteri sostingut pacíficament i des d'antic per aquesta Sala (entre moltes d'altres, SS números 4985/1994, de 26 de setembre ; 5654/1994 de 24 d'octubre ; 6495/1994 de 30 de novembre ; 102/1995, de 16 de gener, 1397/1995, de 28 de febrer ;, 1701/1995 i 2009/1995, d'11 i 22 de mar ç; 3284/1995 i 3330/1995 de 23 i 24 de maig ; 3633/1995 i 3915/1995 de 9 i 23 de juny ; 4890/1995 de 19 de setembre ; i 6023/1995, 2300/1995 y 6454/1995, de 7, 20 i 28 de novembre, 1028/1996, 1325/1996 i 8147/1996, de 19 de febrer, 1 de mar ç i 9 de desembre ; 3397/1997, 4317/1997, 4393/1997 i 4828/1997, de 9 de maig, 12 i 14 de juny i 4 de juliol ; i 6002/1998, 14 de setembre i 7068/1998, de 16 d'octubre) tot aplicant la constant jurisprudència del
Tribunal Suprem (també entre d'altres, Sentències de la Sala del Social del Tribunal Suprem de 12 de mar ç, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i 17 de desembre de 1990 i 24 de gener de 1991 ), que davant dictàmens mèdics contradictoris, llevat la concurrència de circumstàncies especials, s'ha d'atendre la valoració realitzada pel magistrat d'instància en virtut de les competències i atribucions que li atribueix l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, l'article 218.2 de la Llei d'Enjudiciament Civil i l' art. 120.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial .
Doncs bé, consta que la magistrada del jutjat social ha valorat els documents mèdics que ha aportat la part demandant, de la forma que consta en el fonament de dret primer, i les lesions que ha fet constar en el relat fàctic són les que bàsicament es dedueixen el conjunts dels documents coincidents amb el dictamen de l'ICAM i la pericial de l'INSS, sense que hagi donar més credibilitat als documents de la part demandant, doncs considera més objectius els dictàmens de la demandada. Al marge del criteri de valoració, s'adverteix també que la redacció més extensa que proposa la part recurrent de les patologies de l'actor no donaria lloc a canviar la valoració jurídica i per tant no seria transcendent, atès que la limitació més greu i determinant és la visió monocular, que consta ja acreditada. En conseqüència, s'ha de desestimar el primer motiu del recurs.
Postula la demandant, com a segon motiu de recurs, emparat en la via de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba