STSJ Cataluña 5464/2017, 21 de Septiembre de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:7944 |
| Número de Recurso | 4186/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 5464/2017 |
| Fecha de Resolución | 21 de Septiembre de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
RIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 17079 - 44 - 4 - 2015 - 8029851
F.S.
Recurs de Suplicació: 4186/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 21 de setembre de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5464/2017
En el recurs de suplicació interposat per Edmundo a la sentència del Jutjat Social 3 Girona (UPSD social 3) de data 15 de desembre de 2016 dictada en el procediment núm. 535/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 17-7-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de desembre de 2016, que contenia la decisió següent:
Que desestimo la demanda interpuesta por D. Edmundo contra el Inss y absuelvo a la parte demandada de las peticiones de la demanda.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
ÚNICO. La parte demandante, solicitó una pensión de jubilación al Inss por escrito de 16 de abril de 2012. El Inss denegó la prestación por hallarse el demandante en descubierto en el pago de las cuotas correspondientes al Reta entre julio de 1997 a junio de 1998, febrero a mayo de 1999, enero y junio de 2000, mayo de 2001, febrero de 2004, julio y agosto de 2008 y entre octubre de 2008 a noviembre de 2011. Frente a la resolución denegatoria,
el demandante presentó reclamación administrativa previa, que no fue contestada. El demandante no presentó reclamación judicial frente a la ausencia de resolución por parte del Inss.
El 3 de diciembre de 2012 el Inss dictó resolución en la que reconocía que la baja del demandante en la Seguridad Social tuvo lugar el 31 de diciembre de 2007, dictando posteriormente la TGSS, a instancias del demandante, resolución de 13 de mayo de 2013 de devolución de mensualidades indebidamente cotizadas. El 13 de marzo de 2013 la TGSS dictó resolución de aplazamiento de la deuda con la Seguridad Social por importe de 4.789, 83 euros correspondiente al periodo entre julio de 1997 y febrero de 2004.
El demandante presentó nueva solicitud de pensión de jubilación el 14 de marzo de 2013, que fue reconocida por resolución del Inss de 18 de marzo de 2013 con una base reguladora de 512, 28 euros y fecha de efectos de 15 de marzo de 2013. Frente a dicha resolución la parte demandante presentó reclamación administrativa previa, para que se le tuvieran en cuenta 48 años de cotización, que se aumentara la pensión acordada por la resolución impugnada y que se retrotrajeran los efectos a 16 de abril de 2012. Dicha reclamación fue desestimada. La parte demandante presentó demanda judicial por escrito de 20 de junio de 2013, que dio lugar a los autos 593/2013 seguidos ante el Juzgado de lo Social nº 1 de Gerona. Dicho autos concluyeron con sentencia de 12 de septiembre de 2014 por la que se desestimó la demanda interpuesta por el demandante. Fue interpuesto por el actor recurso de suplicación frente a la sentencia que fue resuelto por sentencia de la Sala de lo Social del TSJ de Cataluña de 27 de mayo de 2015 por la que se desestimaba el recurso de suplicación y se declaraba la firmeza de la sentencia.
La parte demandante presentó solicitud de 4 de junio de 2015 por la que interesaba que se le reconociera el derecho a percibir el pago de los atrasos, que se tuviera en cuenta el periodo cotizado, que la fecha de jubilación fuera desde el 16 de abril de 2012 y el cobro de las cantidades correspondientes. El Inss contestó con escrito de 15 de junio de 2015 en el que se remite a lo ya resuelto por los Tribunales. Frente a dicha resolución, la parte demandante presentó reclamación judicial que dio lugar a los autos 510/15 seguidos ante este Juzgado y que concluyeron con sentencia de 2 de septiembre de 2015, por la que se desestimaba la demanda interpuesta por el demandante. La parte actora no interpuso recurso de suplicación frente a la sentencia, que devino firme.
(No controvertido, documental obrante en folios 6 a 16 y 35 a 46).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la sentència que estima l'excepció de cosa jutjada i absol el INSS de la pretensió del reconeixement de major període de cotització que el reconegut en la Resolució de 18 de març de 2013 amb la Base Reguladora de 512, 28 euros mensual i data d'efectes de 15 de març de 2013, que va ser confirmada pel Jutjat Social núm. 1 de Girona en Sentència de 12 de setembre de 2014, i confirmada aquella sentència per Sentència d'aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya de 27 de maig de 2015, és per reposar les actuacions al moment anterior a infringir normes del procediment que causen indefensió, per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència, en empara en l' article 193, a) b) i c) de la vigent Llei 36/2011 Regulador de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
El INSS. demandat presenta escrit d'impugnació del recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
en el primer objecte del recurs el demandant denuncia l'aplicació indeguda de l'article núm. 222.4 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Argumenta que en el cas present les conseqüències jurídiques que es postulen són totalment diferents. Invoca doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem. Conclou que, malgrat existir uns mateixos fets, les pretensions que interessa són ajustades a dret.
Interessa també la revisió dels fets provats d'acord amb les proves documentals, sense que proposi cap redacció alternativa del concret fet provat de la sentència que considera erroni, ni referir cap document específic de la prova practicada que demostri l'error judicial en la seva apreciació. Es remet als errors de l'Administració que va haver de corregir davant el INSS i la TGSS., que actuaven com organismes independents i sense cap coordinació, amb el perjudici conseqüent per a ell en la prestació de jubilació contributiva finalment reconeguda a destemps per aquells errors.
Denuncia també la infracció de l'article núm. 17 de la LGSS que transcriu, i s'estén en els errors de les Resolucions inicials del INSS que denegaven la prestació degut a la equivocació sobre les cotitzacions en descobert en el RETA. del demandant, que no es van corregir fins a la Resolució de la TGSS. de març de 2013.
Seguidament va presentar nova sol licitud de prestació de jubilació que se li va reconèixer en els termes que consten en la resolució del INSS de 15 de març de 2013, sense tenir en compte els anys realment cotitzats, i al seu entendre, que influïen en el percentatge superior de la Base Reguladora. I sense tenir en compte que corregit l'error sobre el deute de quotes, se li havien de reconèixer els retards de quasi un any en el reconeixement de la prestació de jubilació. Conclou que el INSS ha d'abonar aquest retard provocat pel seu propi error en el còmput de la cotització real efectiva del recorrent en el RETA., que únicament ha set corregit en part.
En primer lloc cal resoldre l'excepció de cosa jutjada aplicada en la instància que combat el recurs, perquè en cas de confirmació comporta no poder entrar sobre el fons de la pretensió.
Efectivament d'acord amb la relació fàctica i fets conformes, l'error en el període de cotitzacions en el RETA. per part del INSS. i la TGSS. que al lega, es va constatar a partir de la primera sol licitud de la prestació el dia 16 d'abril de 2012, amb la Resolució del INSS que li denegava la prestació perquè afirmava que es trobava amb quotes en descobert en el RETA. en els períodes que consten en el primer paràgraf del únic fet provat de la sentència. La reclamació administrativa prèvia no va ser contestada per l'INSS., i el demandant no va formular reclamació judicial perquè estava esbrinant l'error de descoberts constatat, atès que fins que no s'aclarís no variaria la decisió administrativa encara que podés encetar la via judicial.
El INSS. va dictar Resolució en data de 3 de desembre de 2012 per la qual reconeixia que la baixa en el RETA del recorrent havia tingut lloc degudament i justificada el 31 de desembre de 2007, i no amb posterioritat com havia manifestat en l'anterior Resolució de 2012. En conseqüència el demandant va reclamar la devolució de les quotes indegudament abonades que la TGSS. va establir en Resolució posterior de 13 de maig de 2013., i se li van retornar les quotes que havia pagat de mes pel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba