STSJ Cataluña 5090/2017, 26 de Julio de 2017
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:8409 |
| Número de Recurso | 3730/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 5090/2017 |
| Fecha de Resolución | 26 de Julio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08187 - 44 - 4 - 2016 - 8012468
EL
Recurs de Suplicació: 3730/2017
IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL
IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS
IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
Barcelona, 26 de juliol de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5090/2017
En el recurs de suplicació interposat per Hernan a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 3 de març de 2017, dictada en el procediment núm. 183/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Industria Grafica Cayfosa, S.A. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En data 6 d'abril de 2016, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de març de 2017, que contenia la decisió següent:
ESTIMO parcialmente la demanda promovida por Don Hernan contra INDUSTRIA GRÁFICA CAYFOSA, S.A. y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL con los siguientes pronunciamientos:
1. DECLARO PROCEDENTE el despido del actor, de fecha 3/03/2016, y CONVALIDO la extinción del contrato de trabajo a esa fecha, sin derecho a indemnización ni a salarios de tramitación.
2. CONDENO a la mercantil demandada a abonar al trabajador la suma de 1.345'63 euros (liquidación), que habrá de ser incrementada en sus intereses mlegales al 10% anual, en concepto de mora.
3. ABSUELVO al FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, sin perjuicio de sus responsabilidades legales para el supuesto de insolvencia empresarial
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" PRIMERO. Don Hernan (actor) ha venido prestando servicios por cuenta de CAYFOSA, con antigüedad de 1/06/2006, categoría profesional de oficial especialista encuadernación industrial y salario bruto mensual de
1.768'40 euros, incluida la parte proporcional de pagas extras.
El actor ostenta la condición de representante legal de los trabajadores (miembro del Comité de empresa).
Es de aplicación el Convenio colectivo estatal de artes gráficas, manipulados de papel, manipulados de cartón, editoriales e industrias auxiliares, publicado en el BOE de 15 julio de 2015, núm. 168, [pág. 58847, Núm. Págs. 52].
Según el artículo 10.2.4 " Se calificarán como faltas muy graves las siguientes:
(...)
-
La transgresión de la buena fe contractual, el fraude, la deslealtad, el abuso de confianza, la concurrencia desleal y aquellas otras conductas que atenten fehacientemente contra el principio de fidelidad a la empresa. (...)
-
El hurto, robo y malversación que afecte a la empresa, a sus intereses o a los compañeros trabajadores; igualmente, cualquier otra clase de hechos que pueda ocasionar en aquella desconfianza fundada respecto de su autor. "
Y según el artículo 10.3.2 " Las sanciones que procederá imponer en cada caso, según las faltas cometidas, serán las siguientes: (...)
Por faltas muy graves: Suspensión de empleo y sueldo de dieciséis a noventa días. Inhabilitación temporal, por plazo de hasta cuatro años, para pasar a niveles profesionales superiores. Despido. "
En fecha 25 de febrero de 2016, la empresa notificó al trabajador un escrito de esa misma fecha, que se tiene por reproducido en su integridad, comunicándole el inicio de un expediente contradictorio, motivado por hechos que podrían ser constitutivos de falta muy grave, tipificada en el artículo 10.2.4, apartados 5 y 7 del Convenio, así como en el apartado d) del artículo 54.2 ET, y las sanciones previstas en el artículo 10.3.2 del Convenio.
En fecha 29/03/2016, el actor y el Comité de empresa presentaron escrito de alegaciones manifestando que no son ciertos los hechos relatad, solicitando a la empresa los medios de prueba mencionados en el hecho tercero del escrito.
En fecha 3 de marzo de 2016, la empresa notificó al trabajador un escrito de esa misma fecha, que se tiene por reproducido en su integridad, comunicándole la resolución del expediente contradictorio, motivado por hechos que considera podrían y constitutivos de falta muy grave, tipificada en el artículo 10.2.4, apartados 5 y 7 del Convenio, así como en el apartado d) del artículo 54.2 ET, y la sanción de despido, prevista en el artículo 10.3.2 del Convenio.
El actor tiene pendiente de percibir de la empresa demandada la suma de 1.345'63 euros, en concepto de liquidación.
El demandante presentó el 29 de abril de 2016 papeleta de conciliación por acomiadament i quantitat ante el órgano correspondiente del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y en fecha 20 de mayo de 2016 tuvo lugar acto de conciliación ante el referido órgano, con el resultado de "SENSE AVINENÇA" ."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la sentència que desestima la demanda i declara procedent d'acomiadament del demandant, presenta recurs de suplicació la part actora, que ha estat impugnat per l'adversa. Amb caràcter previ a resoldre, s'ha de fer constar que el demandant va aportar un nou document davant aquesta Sala, que, previ trasllat a les parts per fer al legacions, ha estat rebutjat per interlocutòria de data 19-07-2017, que és ferma. El recurs sosté la demanda principal de declaració de nul.litat de l'acomiadament per vulneració de drets fonamentals, això com la subsidiària, de declaració d'improcedència, amb la conseqüència de condemna a la readmissió
del demandant en el lloc de treball i pagament dels salaris de tramitació, atès que tenia la condició de membre del Comitè d'Empresa en el moment de ser acomiadat.
El recurs es presenta amb un primer motiu, per la via de l' art. 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social (LRJS ), pel qual interessa la modificació del fet provat primer, concretament respecte a l'antiguitat i el salari del demandant.
L'antiguitat que interessa que consti és de 1 de juny de 2005, data que es dedueix del contracte de treball, que consta aportat als folis 92 i 93, així com els rebuts de salaris que consten en els folis 94-95. A més consta que aquesta és la data que va ser reconeguda per la societat demandada en l'acte del judici, tal com admet també l'escrit d'impugnació, de manera que s'ha de corregir el que es pot considerar un error material i manifest del jutjador i queda fixada aquesta data d'antiguitat en el fet provat primer.
A una altra conclusió s'arriba en l'examen del salari proposat. En primer lloc, constar que la pretensió de què consti com a 1.961, 25 euros al mes amb prorrata de pagues extres, és superior a la que es postulava en la demanda, que era de 1.871, 3 euros, amb inclusió de prorrata de pagues extres. A banda d'això, els documents que detalla de contrast, nòmines dels folis 177 a 191, reflecteixen que el demandant ha cobrat una retribució irregular al llarg del darrer any, anterior a la data d'acomiadament. Però, examinades les nòmines referides, s'observa que contenen conceptes que no tenen naturalesa salarial ( art. 26 ET ) sinó indemnitzatòria, tals com "desplazamientos" o "comidas" i no poden ser inclosos en el còmput del salari regulador a efectes de la indemnització per acomiadament. I no detalla el recurs quina és la forma de càlcul de del salari que pretén incorporar, més enllà que la suma anual de les nòmines, dividida pel nombre de mesos. Per tant, no s'adverteix un error del jutjador, es desestima la pretensió i es manté el salari que consta en la sentència, que és el que va admetre l'empresa en l'acte del judici, per valor de 1.768, 40 euros mensuals, amb inclusió de prorrata de pagues extres.
El segon motiu del recurs, per la via de l' art. 193 c) de la LRJS, es presenta per censura jurídica i al lega la infracció de l' art. 96.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, relativa a la inversió de la càrrega de la prova, dels art. 28 i 24 CE, així com l'Estatut dels treballadors i 108 de la LRJS, amb els efectes de l' art.
55.6 de l'ET i 113 de la mateixa LRJS. Subsidiàriament, al lega la violació, per aplicació indeguda, de l' art. 54-2 de l'Estatut dels Treballadors, en relació amb l '...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 27 de Septiembre de 2018
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 26 de julio de 2017, en el recurso de suplicación número 3730/2017, interpuesto por D. Eleuterio, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social n.º 2 de los de Sabadell de fecha 3 de marzo de 2017, e......