STSJ Islas Baleares 322/2017, 4 de Julio de 2017
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2017:546 |
| Número de Recurso | 431/2015 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 322/2017 |
| Fecha de Resolución | 4 de Julio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J.ILLES BALEARS SALA CON/AD
PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00322/2017
SENTÈNCIA núm. 322
Il.lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 4 de juliol de 2017
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 431 de 2015, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, la mercantil Servicios Logísticos de Combustibles de Aviación SL., representada per la procuradora dels Tribunals Sra. Serra Llull i assistit per l'advocat Sr. Fernández Larrea, i, d'altra, com a Administració demandada, la General de l'Estat, representada i assistida pel seu advocat.
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 30 d'octubre de 2015 pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears, actuant de forma unipersonal mitjançant la seva presidenta, que va desestimar la reclamació econòmica administrativa articulada per la mercantil Servicios Logísticos de Combustibles de Aviación SL. contra anterior del cap de la Dependència Regional de Duanes i Imposts Especials, confirmatòria de la sanció imposada per utilització indeguda de gasoli bonificat a un vehicle marca Iveco número de bastidor NUM000 .
La quantia es fixà en 5.400 €.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il.lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs el 23 de desembre de 2015, en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional, se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al.legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora. Proposta i admesa que fou en forma, es practicà amb el resultat que és de veure en les actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 20 de juny de 2017.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 30 d'octubre de 2015 pel Tribunal Econòmic Administratiu Regional en Illes Balears, actuant de forma unipersonal mitjançant la seva presidenta, que va desestimar, a l'expedient 1133/2015, la reclamació econòmica administrativa articulada per la mercantil Servicios Logísticos de Combustibles de Aviación SL. contra anterior del cap de la Dependència Regional de Duanes i Imposts Especials, confirmatòria de la sanció imposada per utilització indeguda de gasoli bonificat a un vehicle marca Iveco número de bastidor NUM000 .
El vehicle al.ludit era emprat pel repostatge d'aeronaus amb autorització exclusiva per circular per l'interior dels recintes aeroportuaris. Vehicle que porta instal.lat, com a subconjunt, una plataforma d'elevació per a l'accés a la connexió de mànegues de subministrament de carburant a les aeronaus.
La infracció, de la qual es va derivar la sanció, va consistir, segons l'Administració actuant, en la no observança de la prohibició de l'ús del gasoli bonificat com a carburant prevista a l' article 54.2.b de la Llei 38/1992, d'imposts especials. Article posat en relació amb el següent 55.1 de la referida norma.
La quantia inicial de la sanció seria de 7.200 € que minvaria a 5.400 € per l'abonament immediat - dins el termini legalment previst - i voluntari sense articular recurs.
Derivat tot del control dut a terme pel Servei de Vigilància duanera el dia 10 d'octubre de 2011 i de les mostres preses al referit vehicle, anàlisi del qual li fou notificat a la mercantil recurrent el dia 28 de març de 2012. Resultat, i continuem, que va determinar la incoació de l'expedient sancionador i comunicació del tràmit d'audiència el dia 19 de desembre de 2014. La sanció imposada, a la fi, fou notificada el dia 10 de juny de 2015, contra la qual va reaccionar la recurrent al.legant la caducitat de l'expedient; l'adequació de l'actuació del contribuent a lo disposat en la normativa aplicable i l'exempció de responsabilitat.
A hores d'ara, la qual cosa no desconeixen els litigants, el Tribunal, a partir de la sentència núm. 207 dictada el 30 de maig de 2017 a les actuacions 336 de 2015, en tesi reiterada després a les sentències números 238, 239, 240, 241, 242, 257, 258, de 13 de juny, 271, 272, 273 i 274 de 19 de juny, 291, 292, 293, 294 i 295 de 29 de juny, totes d'enguany, ha resolt la problemàtica suscitada al voltant, precisament, del debat en la forma i manera que ve plantejat. Ho reiterem, si més no, però, i en el que afecta a la possible caducitat, on les dates són una mica diferents, i que s'han d'entendre ara referides a les que consten a les presents actuacions 431 de 2015:
"El artículo 209 de la Ley 58/2003, relativo a la iniciación del procedimiento ancionador, establece lo siguiente:
1. El procedimiento sancionador en materia tributaria se iniciará siempre de oficio mediante la notificación del acuerdo del órgano competente.
2 . Los procedimientos sancionadores que se incoen como consecuencia de un procedimiento iniciado mediante declaración o de un procedimiento de verificación de datos, comprobación o inspección no podrán iniciarse respecto a la persona o entidad que hubiera sido objeto del procedimiento una vez transcurrido el plazo de tres meses desde que se hubiese notificado o se entendiese notificada la correspondiente liquidación o resolución
Los procedimientos sancionadores que se incoen para la imposición de las sanciones a que se refiere el art. 186 de esta Ley deberán iniciarse en el plazo de tres meses desde que se hubiese notificado o se entendiese notificada la sanción pecuniaria a que se refiere dicho precepto
El artículo 121 del Reglamento de los Impuestos Especiales, aprobado por el Real Decreto 1165/1995, de 7 julio, dispone, en lo que ahora puede interesar, que:
En la instrucción del procedimiento sancionador serán de aplicación las normas contenidas en los artículos 209 y siguientes de la Ley General Tributaria, [...]
Pues bien, como ya hemos visto, la demandante entiende que la remisión del artículo 121 del Reglamento de los Impuestos Especiales al artículo 209 de la Ley 58/2003 viene a suponer que el procedimiento sancionador del caso, iniciado el 5 de diciembre de 2014, no podía ya iniciarse por haberse debido iniciar únicamente hasta el 16 de mayo de 2012.
Esa suerte de caducidad con efectos extintivos de la responsabilidad, en realidad, no se da en este caso porque el artículo 209.2 de la Ley 58/2003 anuda el plazo de tres meses que establece a la notificación de la liquidación o resolución recaída en algún procedimiento tributario, sea de los iniciados mediante declaración o sea de los procedimientos de verificación de datos, comprobación o inspección.
Ahora bien, en el caso, ante todo, falta resolución o liquidación cualquiera, justamente porque no lo es el resultado del análisis de las muestras tomadas el 10 de octubre de 2011, que es precisamente sobre el que la demandante genera un supuesto dies a quo en la fecha en la que comunicó -16 de febrero de 2012- que renunciaba a la realización de un segundo análisis; y, faltando esa resolución o liquidación, en modo alguno cabe hablar de que las actuaciones tendentes a comprobar el uso de gasóleo como carburante de automoción quedasen encuadradas en cualquiera de los procedimientos tributarios a que se refiere el artículo 209.2 de la Ley 58/2003 .
El 10 de octubre de 2011 la Unidad Operativa de Palma de Mallorca del Servicio de Vigilancia Aduanera descubrió una posible infracción, extendió Diligencia al respecto y, confirmado el hecho base de la infracción tras renunciar la afectada a la realización de un segundo análisis, esa posible infracción prescribía en el plazo de cuatro años.
En efecto, el artículo 189.2 de la Ley 58/2003 establece que:
"El plazo de prescripción para imponer sanciones tributarias será de cuatro años y comenzará a contarse desde el momento en que se cometieron las correspondientes infracciones."
Por lo tanto, entendiéndose cometida la infracción a partir del 16 de febrero de 2012, como si se entendiera cometida o cuando se extrajeron las muestras el 10 de octubre de 2011 o cuando previsiblemente se repostó el camión del caso, en definitiva, tampoco la ahora demandante había ganado la prescripción cuando el 5 de diciembre de 2014 se inició el procedimiento sancionador.
Así las cosas, despejada la incógnita sobre la posible concurrencia de la caducidad extintiva por falta de inicio en plazo del procedimiento sancionador, hay que señalar igualmente que tampoco se da en el caso una segunda modalidad de caducidad, también extintiva, en concreto la provocada por el exceso de duración del procedimiento sancionador ya iniciado.
A esa segunda modalidad de caducidad extintiva se refiere el artículo 211 de la Ley...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba