STSJ Cataluña 4331/2017, 3 de Julio de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:5817 |
| Número de Recurso | 2176/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 4331/2017 |
| Fecha de Resolución | 3 de Julio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08279 - 44 - 4 - 2015 - 8027410
RM
Recurs de Suplicació: 2176/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 3 de juliol de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4331/2017
En el recurs de suplicació interposat per Culligan España, S.A.U. a la sentència del Jutjat Social 1 Terrassa de data 3 de novembre de 2016 dictada en el procediment núm. 497/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Armando, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 3 de novembre de 2016, que contenia la decisió següent:
Que debo estimar y estimo parcialmente la demanda interpuesta por D. Armando contra CULLIGAN ESPAÑA, S.A., condenando a la demandada a que abone, en concepto de daños y perjuicios derivados de enfermedad profesional, el importe total de 157.671,15 €, más los intereses moratorios (art. 1.108 CCivil) desde la interpelación extrajudicial a la empresa demandada (4.6.2015) hasta la fecha de la presente resolución
(3.11.2016).
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" 1º.- El demandante, nacido el NUM000 .1945, trabajó por cuenta y bajo la dependencia de la empresa demandada desde el 1.10.1965 hasta el 3.10.1995, con actividad de soldador y categoría profesional de oficial de 3ª metalúrgico, utilizando zinc, cobre, plata, cadmio, bronce, plomo, estaño y acero inoxidable, entre otros (además de emplear cloro y otros productos químicos para desengrasar las piezas), en el taller de la demandada, en el que prestaban servicios 10 empleados más, ninguno de ellos soldador como el demandante (no controvertido). El actor, para el trabajo de soldador, precisaba del uso de decapantes (pastas para el decapado que empleaba) y, como EPI, de mascarilla, con la que no contaba (pericial del sr. Gregorio -folio nº 74-, testifical del sr. Millán, folios nº 80, 82 reverso, 91, 99 reverso, 100 y 127).
-
- En fecha 24.11.2003, al actor le fue reconocido el grado de IP absoluta, derivada de EC, por el INSS, con el siguiente diagnóstico: EPOC, enfisema pulmonar de severa intensidad, con capacidad de difusión de CO disminuida severamente, insuficiencia pancreática exocrina y endocrina, controlado con encimas pancreáticas e insulina (no controvertido). Las secuelas de la insuficiencia pancreática (pancreatitis tratada con duodenopancreatectomía total) son la diabetes I insulinodependiente y la insuficiencia pancreática exocrina; mientras el grado EPOC es Gold IV, requiriendo de oxigenoterapia domiciliaria, con disnea de mínimo esfuerzo -FEV1 FVC 44,83%, con DLCO 25%- y secuelas de enfisema y fibrosis pulmonar (pericial del Dr. Carlos Antonio -folios nº 69 y 70-, folios nº 104 y 163 -médico RHB respiratoria Vall d'Hebrón-).
-
- El 4.6.2013, el JS nº 12 de Barcelona declaró que el actor está afecto de enfermedad profesional (contingencia de la IPA), siendo la misma confirmada por STSJ Cataluña, Sala Social, de 10.6.2014 (folios nº 80 a 88 y 126 a 136).
-
.- La ITSS ha propuesto recargo de prestaciones al INSS (30%), con motivo de la no utilización de mascarillas de protección exigidas por el art. 138.6 OM 9-3-1971, siendo dictada por el INSS resolución en fecha 27.7.2016 que impone el recargo en el importe señalado (folios nº 54 reverso y 96 a 101).
-
.- El demandante había sido fumador importante hasta 1997-1998, aproximadamente, en que dejó el tabaco (no controvertido). 6º. - El 4.6.2015, la parte demandante presentó papeleta de conciliación ante la SCI contra la empresa demandada, que se dio por intentado sin avenencia en fecha 25.6.2015 (folio núm. 7)."
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà en part la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es condemnés l'empresa a abonar-li una indemnització de 272.499,95€ pels danys i perjudicis derivats de malaltia professional, s'interposa per la demandada recurs de suplicació.
L'extensa sentència d'instància va reconèixer a l'actor, que ha estat declarat en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta derivada de la contingència de malaltia professional, tal com va decidir la sentència del Jutjat Social nº 12 de Barcelona, confirmada per la Sala, una indemnització de 157.671,15€, pels conceptes següents: per les seqüeles que pateix 48 punts que sumen 62.095,20€ i pels danys morals derivats de la declaració d'Incapacitat Permanent Absoluta, tenint en compte l'edat de l'actor, la quantitat de 95.575,95€, més els interessos per mora des del moment en que l'actor va reclamar extrajudicialment a la demandada, el dia
4.6.2015, fins la data de la seva resolució.
En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció social, el recurrent sol.licita es retornin les actuacions a l'estat en que es trobaven en el moment de la infracció de normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió, per infracció dels articles 218.1 de la LEC, art. 85.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i art. 24.1 de la Constitució Espanyola i argumenta, en síntesi, que l'actor en la seva demanda al.legava que patia una insuficiència respiratòria restrictiva tipus III, per la qual sol.licitava una indemnització que s'estableix entre 30 i 60 punts i això no obstant, en el moment del judici va demanar la indemnització corresponent a una insuficiència respiratòria restrictiva tipus IV, que és més greu i que s'estableix entre 60 i 90 punts i això malgrat que aquesta circumstància ja la coneixia abans de la presentació de la present demanda, tal com es pot comprovar de l'informe mèdic de l'hospital de la Vall d'Hebron de 15.1.2004, per tant, a l'acte del judici no era possible una alteració posterior de la demanda, perquè s'infringia l' art. 85.1 de la LRJS i aquest fet l'ha situat en una clara indefensió, citant a l'efecte la STS de 13.10.2016 .
L' article 193 a) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.
En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».
També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals. En el mateix sentit s'ha manifestat el Tribunal Constitucional en les sentències 43/1989, 101/1991, 6/1992 i 105/1995, entre d'altres argumentant que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, ... la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible» (Interlocutòria de 15 de gener 1996 ) y que «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa.
En el present supòsit es denuncia que ha existit una modificació substancial de la demanda. Pel que fa als requisits d'aquesta, estan recollits en l' article 80 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, entre els quals l'apartat d) especifica que ha de constar de la "súplica correspondiente, en los términos adecuados al contenido de la pretensión ejercitada".
Així mateix, l'article 85 de la mateixa llei, relatiu a la celebració del judici, disposa en el seu apartat primer, tercer paràgraf, que el demandant ratificarà o ampliarà la seva demanda, però que en cap cas podrà fer-hi cap variació substancial.
Doncs bé, en el present supòsit, el motiu ha de ser desestimat amb tota contundència, perquè en cap cas s'ha produït la infracció al.legada per la recurrent. Això és així perquè en la demanda ja constava que l'actor patia una insuficiència respiratòria de severa intensitat, tal com es reconeixia per la Seguretat Social i aquest és el grau que es manté en el judici als efectes de quantificar el perjudici causat al demandant. Així doncs, en cap cas es va causar una situació d'indefensió a la recurrent, amb...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 3092/2018, 22 de Mayo de 2018
...empresa demandada (4.6.2015) hasta la fecha de la sentencia (3.11.2016 ). Dicha resolución fue íntegramente confirmada por STSJ Cataluña 3.7.2017, rec. 2176/2017 (folios nº 577 a 581, 617 a 623 y 636 a Contra dicha sentencia anunció recurso de suplicación la parte codemandada (CULLIGAN ESPA......