STSJ Cataluña 4124/2017, 23 de Junio de 2017
| Ponente | DANIEL BARTOMEUS PLANA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:5687 |
| Número de Recurso | 1911/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 4124/2017 |
| Fecha de Resolución | 23 de Junio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8035250
CR
Recurs de Suplicació: 1911/2017
IL LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA
IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 23 de juny de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4124/2017
En el recurs de suplicació interposat per Fidela a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 11 de abril de 2016 dictada en el procediment Demandes núm. 774/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Servício Público de Empleo Estatal, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27 de agost de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Atur, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de abril de 2016, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda promovida por Fidela contra el Servicio Público de Empleo Estatal, absolviendo al susodicho demandado de las pretensiones objeto de la misma.
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
"1. La demandante tenía reconocido un subsidio de desempleo de 1.380 días de duración y por el periodo de 20 de marzo de 2014 al 19 de enero de 2018. En virtud de resolución del 29 de mayo de 2015 se revocó y se declaró la percepción indebida en la cantidad de 4.842,20 euros correspondientes al periodo de 20 de marzo de 2014 al 28 de febrero de 2015, al considerar que no reunía el requisito de carencia de rentas. Por resolución
del 19 de junio de 2015 se denegó su solicitud de reanudación del subsidio, solicitada el 26 de marzo de 2015, motivada en que, se dice textualmente en los hechos, "desde la finalización de la causa de suspensión del derecho al subsidio o desde que dejó de reunir el requisito de tener responsabilidades familiares, hasta la solicitud de reanudación del subsidio, momento en que acredita cumplir dicho requisito, han transcurrido más de doce meses". Interpuso reclamación previa, desestimada en resolución del 27 de julio de 2015, en la que se añadía que según declaración de renta del ejercicio 2013 y 2014 percibe rentas superiores al 75% del salario mínimo interprofesional.
-
Según los datos del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas del ejercicio 2014 acredita: retribuciones dinerarias, 6.019,64 (rendimiento neto, 5.861,37); rendimientos del capital mobiliario, 5.873,80; suma de pérdidas patrimoniales imputables a 2014, 23.606,38."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, la qual, no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Juntament amb el recurs, la part recurrent adjunta tres documents orientat a l'acreditació de manca de rendes.
L' article 233 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social estableix que no s'admetrà a les parts cap document ni al legacions de fets que no resultin de les actuacions. Nogensmenys el propi article 233 permet l'admissió de documents en aquest tràmit quant es tracta de sentències o altres resolucions judicials o administratives fermes o altres documents decisius per a la resolució del recurs que no s'hagin pogut aportar anteriorment per causes no imputables a la part o que continguin elements de judici necessaris per tal d'evitar la vulneració d'un dret fonamental, prèvia audiència de la part contrària.
La jurisprudència del Tribunal Suprem, en interpretar l'article 233 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, va establir, en sentència dictada en Ple de data 5.12.2007, que en els recursos extraordinaris de suplicació i cassació, els únics documents que podran ser admesos durant la seva tramitació seran els que tinguin la condició formal de sentències o resolucions judicials o administratives fermes i cap més i condiciona l'admissió al fet que: a) la sentències o resolucions hagin estat dictades o notificades en data posterior al moment en què es van dur a terme les conclusions en el judici laboral d'instància, b) que seran admissibles si, a més, pel seu objecte i contingut apareixen com a condicionants o decisives per resoldre la qüestió plantejada en la instància o en el recurs, i c) en el cas que no es tracti de documents de tal naturalesa o qualitat, hauran de ser rebutjats de pla, i seran retornats a la part que els va aportar, sense que puguin per tant ser tinguts en compte per a la posterior resolució que hagi de dictar la Sala. En aquest mateix sentit, sentència d'aquesta Sala del TSJ de Catalunya de 15.12.2015 (recurs 5141/2015 ).
Per la seva banda, la sentència del Tribunal Suprem de 21.12.2012, ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba