SAP Barcelona 562/2017, 25 de Octubre de 2017
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2017:9978 |
| Número de Recurso | 396/2016 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 562/2017 |
| Fecha de Resolución | 25 de Octubre de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866150
Fax: 934867109
A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120158102664
Recurs d'apel lació 396/2016 11
Matèria: Judici verbal
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 09 de Barcelona
Procediment d'origen: Judici verbal (250.2) (VRB) 384/2015
Part recurrent / Sol licitant: BANKIA SAU
Procurador/a: Santiago Puig De La Bellacasa
Advocat/ada:
Part contra la qual s'interposa el recurs: Aureliano, Estanislao
Procurador/a: Uriel Pesqueira Puyol
Advocat/ada: MIGUEL GARCIA LEZCANO
SENTÈNCIA NÚM. 562/2017
Il lm. Sr.
Josep Maria Bachs Estany
Barcelona, 25 d'octubre de 2017
HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, constituïda per un sol magistrat en aplicació de l' art. 82.2, 1º LOPJ reformada per LO 1/2009 de 3 de novembre, les actuacions de recurs d' apel lació núm. 396/2016, interposat pel procurador Sr. Puig de la Bellacasa, en nom i representació de Bankia SA, part demandada, contra la sentència dictada el 5-2-2016 pel Jutjat de Primera Instància núm. 9 de Barcelona a les actuacions de procediment declaratiu verbal núm. 384/2015, ha estat dictada la següent Sentència.
-
Antecedents de Fet:
La part dispositiva de la Sentència apel lada és la següent: "FALLO.- Que estimo íntegramente la demanda interpuesta por D. Uriel Pesqueira Pujol, en nombre y representación de D. Aureliano y de Dª Estanislao, contra Bankia SA y, en su virtud, declaro la nulidad del negocio de suscripción de acciones otorgado por las partes y condeno a Bankia SA a restituir a D. Aureliano y a Dª Estanislao la cantidad de 4.000 € más los intereses legales devengados des de el 19 de julio de 2011, debiendo D. Aureliano y Dª Estanislao restituir los títulos que se encuentran en su poder. Condeno a Bankia SA al pago de las costas causadas".
Ha comparegut la part recurrent a través del procurador Sr. Puig de la Bellacasa.
Ha comparegut la part oponent a través del procurador Sr. Pesqueira i Pujol.
Es va assenyalar per a decisió del recurs l'audiència del dia 18 d'octubre d'enguany, havent tingut això lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST per l' Il lm. Sr. Magistrat En Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel la la representació de la part demandada la sentència d'instància (f. 65 i ss.) pels següents motius:
Consideracions prèvies:
1er) Anuncia que el recurs versarà sobre si s'ha infringit el fur imperatiu que, segons el recurrent, menaria l'afer als Jutjats de Sant Feliu de Llobregat en estar els demandants domiciliats a Cervelló; i sobre si l'actora va prestar o no vàlidament el seu consentiment per a l'adquisició de les accions amb ocasió de la seva sortida a Borsa o si hi hagué dol per part de Bankia que l'induís a error quant a la seva solvència.
2on) accions exercitades per l'actora: a demanda s'exerciten l'acció de nul litat i subsidiàriament la resolució del contracte. Sosté l'actora que va consentir la compra sota vici d'error induït per dol entorn de la solvència d l'entitat que sortia a Borsa, dol consistent en engany durant el procés de comercialització quant a la situació econòmica de l'entitat. Res a veure amb manca d'informació essencial sobre el producte i els seus riscos. Només sobre la manca de veracitat de la situació econòmica que constava al fulletó (aparent solvència quan en realitat estava en fallida tècnica), en base a fets que qualifica de notoris, tots ells posteriors a l'adquisició. No aporta l'actora cap prova de la veritable situació patrimonial i comptable de l'entitat abans d'adquirir. Això va dur al Jutjat a invertir indegudament la càrrega de la prova. L'oposició de Bankia es va basar en tot moment en aquesta manca de prova del dol i/o error concorrent. No hi ha prova d'assessorament o recomanació per a la subscripció. Fins avui cap Jutjat ha dictaminat que el contingut del fulletó sigui fals. Es va fer el test de conveniència i es va signar l'ordre de compra. L'existència del procés penal no és prova suficient, no ha conclòs encara si es van falsejar o no els comptes de 2010 i 2011. Ni hi ha base en el fet que un any després de sortir a Borsa el nou consell d'administració decidís refer els comptes de 2011.
3er) El fur imperatiu és el del domicili dels demandants, sant Feliu de Llobregat i no pas Barcelona.
4rt) No s'han discutit un seguit de fets: la constitució del BFA, la transmissió del negoci bancari a Bankia, els acords de sortir a Borsa de les juntes generals de cada entitat, i la sortida a borsa després de complir tots els requisits legals i reglamentaris mitjançant una OPS, tot supervisat per la CNMV. Que si la CNMV va dispensar a Bankia de la inclusió dels comptes auditats de les tres darreres anualitats de les caixes absorbides perquè no eren representatius de la seva realitat, en base a l'art. 12.2 c) del RD 1310 de 4 de novembre perquè va entendre la CNMV que els inversors disposaven de la informació necessària. Tampoc s'ha discutit que el fulletó ja avisava dels "riscos derivats de la manca d'història operativa i financera de Bankia com a grup integrat". I s'ha de tenir en compte que l'auditor de Bankia -Deloitte- va fer arribar a tots els bancs col locadors a 18-7-2011 una comfort letter recolzant així que la informació financera inclosa al fulletó coincidia amb la comptabilitat de l'entitat. La CNMV mai ha reprovat a Bankia haver falsejat dades o ocultat dades. Ni, per tant, haver transmès una informació incorrecta o deficient. Insisteix la recurrent en que hi ha dades clares de que la situació mundial, i de retruc la de Bankia, es va deteriorar de forma singularment acusada després de la sortida a Borsa (comptes anuals de 2011 reformulats el maig de 2012), per debilitat de la demanda i desapalancament públic i privat i empitjorament del medi laboral (baixes de l'ordre de 237.000 empleats en acabar l'exercici). Reconeix que els comptes de 2011 reelaborats el març de 2012 són diferents dels que van acompanyar la sortida a borsa, que només es referien al primer trimestre de 2011. Aquesta reformulació no afecta dit primer trimestre. Finalment, hi ha un procés penal al Jutjat Central d'Instrucció 4 de l'AN precisament per tal d'esbrinar els fets que són la base d'aquesta demanda.
5è) Paradoxalment, la sentència entén que els compradors es fan una mala representació sobre la solvència de l'entitat tot i constatar que no hi ha cap prova d'incertesa de la informació publicada al fulletó CNMV.
S'infringeix, per tant, la càrrega de la prova. S'imputa al banc les conseqüències de la manca d'acreditació de la veritable situació del moment. No era el banc sinó els actors els que havien d'acreditar la veritable situació del banc. No es pot presumir que la intervenció de l'entitat ni la gran quantitat de diner públic que ha rebut per al seu reflotament, siguin constitutius de fets notoris ni base de presumpció d'insolvència.
6è) Invoca com a fet de nova notícia la provisió del Jutjat 4 d'Instrucció central de 11-11-2015 unint a les actuacions penals l'informe del BE dient que contràriament al que sostenen els perits srs. Amador i Eliseo, no fou incorrecta la informació financera facilitada al fulletó de la sortida a Borsa, de manera que no es pot parlar d'ocultació sobre els deterioraments existents, de tot el que es dona trasllat als perits per a que manifestin si amplien, rectifiquen o modifiquen els informes emesos (f. 78 i ss.), prova admesa per Acte de 9-6-2016 quant als docs. dels f. 78,79 i ss., 82 (i 95 de la part demandant, demostrant la seva domiciliació a Barcelona).
-
centra els motius de recurs en
1) incorrecta aplicació de les regles de la càrrega de la prova, 2) infracció dels arts. 1266, 1269, 1270 CC,
3) incompliment de les exigències de motivació de l' art. 209.3 LEC i 24 Const. en haver recolzat la decisió en la transcripció de les resolucions recaigudes en altres processos que no són fermes, 4) prejudicialitat penal i 5) vulneració del fur obligatori.
1er) infracció del 217 LEC: és l'actora qui té de provar l'existència del dol i de retruc l'error. Bankia solament ha de provar que li va facilitar la informació clara, verídica i suficient. Cita a favor de la seva tesi les sents. AP Madrid (11a) de 25-3-2010, i del TS 9-3-2010. Ressalta que el fulletó ja advertia d'una possible intervenció del FROB
2on) manca de requisits per a l'error: no s'ha acreditat el dol ni l'error. No es pot basar en una inversió de la càrrega de la prova. Invoca les sets. Del TS de 22-1-1988 i 23-3-1996.
3er) infracció del 209.3 LEC. La mera transcripció d'altres resolucions no fermes no pot ser base de la motivació. Invoca sents. TS de 9 i 10-12-2003 i 27-10-2004 sobre les exigències mínimes de motivació.
4rt) procedia, en tot cas, la suspensió per prejudicialitat penal.
No desenvolupa el cinquè motiu.
Postula la revocació i la desestimació íntegra de la demanda.
S'oposa al recurs la representació de la part actora (f. 90 i ss.) pels següents motius:
1er) Es sorprèn del recurs després de les recents sentències en contra que la demandada ha rebut de part del TS de dates 3-2-2016 les dues, que el propi Jutjat refereix en la seva sentència, tot i ser posteriors a la vista. Aquestes sentències estimen de forma definitiva els arguments dels accionistes i desestimen definitivament també la prejudicialitat penal invocada.
2on) No hi ha cap infracció de l' art. 52.2 LEC sobre fur imperatiu. No s'ha usat de la declinatòria pertinent al seu moment ( art. 227 LEC ) i ara és tardana la nul litat pretesa en via de recurs d'apel lació. És clar que estan empadronats a Barcelona.
3er) Quant a la prejudicialitat penal, es remet a l'ingent nombre de sentències de les AAPP que la neguen i a les dues sents. del TS invocades més amunt. Qualificació penal a banda,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba