SAP Girona 273/2017, 22 de Junio de 2017
| Ponente | JAIME MASFARRE COLL |
| ECLI | ES:APGI:2017:877 |
| Número de Recurso | 310/2017 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 273/2017 |
| Fecha de Resolución | 22 de Junio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel.lació civil: nº 310/2017
JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 5 GIRONA (ANT.CI-5)
Actuacions núm. 69/2016
Classe: procediment ordinari
SENTÈNCIA 273 / 2017.
Il lms. Srs.:
PRESIDENT
Sr. JOAQUIM MIQUEL FERNÁNDEZ FONT
MAGISTRATS
Sra. MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, vint-i-dos de juny de dos mil disset.
VIST, davant aquesta Sala el Rotlle d'apel.lació núm. 310/2017, en el que ha sigut part apel.lant i apel lada Luis Alberto, representat pel Procurador LLUIS MARTINEZ FERRER i pel Lletrat JOAN BOU MIAS i UNGARO PROPERTIES, SL I Abilio, representat pel Procurador EVA MARIA CAMPANON PINTIADO i pel Lletrat LUIS MIGUEL GONZALEZ GONZALEZ.
ANTECEDENTS DE FET
El present procés es va iniciar mitjançant la demanda presentada en nom de Luis Alberto contra UNGARO PROPERTIES, SL i Abilio .
La sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva: "Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por D. Luis Alberto debo declara la nulidad por usurario del préstamo con garantía hipotecaria suscrito entre D. Luis Alberto y D. Abilio en fecha de 3 de mayo de 2012, condenando al
D. Abilio a devolver a D. Luis Alberto la cantidad de 13.459, 48 €, que excede del capital prestado ( 40.000 €), más el interés de la misma al tipo del interés legal del dinero desde la fecha del emplazamiento, así como absuelvo a Ungaro Properties S.L de las pretensiones deducidas contra la misma en el presente procedimiento, sin imposición de las costas.".
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha pertocat el coneixement del present recurs a la Secció Segona.
En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquest classe de recurs, havent efectuat les parts les al.legacions que poden veure's en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per la deliberació i votació del recurs el dia 21 de juny de 2017.
Conforme el que disposen les indicades normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs a l'Il.lm. Sr. JAUME MASFARRÉ COLL.
FONAMENTS DE DRET
La part demandada impugna la qualificació de préstec usurari que la Jutgessa d'instància atribueix al contracte subscrit entre els ara litigants. La Sala, però, la comparteix plenament i, de fet, ens remetem als arguments d'instància en allò que sigui necessari per evitar reiteracions innecessàries.
L'interès remuneratori (TAE 20, 53%) excedeix, en molt, de l'interès normal del diner l'any 2012, segons ja s'explicita a la instància amb referència a les estadístiques del Banc d'Espanya. El mateix cal dir d'un interès de demora del 24%. Sobre la possible aplicació també de la Llei d'Azcàrate als interessos de demora cal recordar el que dèiem en la nostra sentència de data 22/2/2010, amb cita de la STS 7/5/2002 : " El que no es discuteix, ja que es fa constar en el propi document esmentat, és que l'interès de demora fixat pel cas d'impagament és del 20% anual. En la mesura en què l'escriptura és del mes de desembre de 2007, aquell interès (atès l'interès legal vigent en aquell moment) és abusiu. El fet que al lega la part ara apel lada, de ser un interès que es fixa normalment en les transaccions bancàries no modifica la qüestió, ja que aquesta Audiència ja s'ha pronunciat en igual sentit en aquests supòsits (per aplicació del que es disposa en els articles 82.1 i 85.6 del RDL 1/2007, de 16 de novembre ). En el cas que ens ocupa aquesta norma no és directament aplicable, ja que està prevista per les relacions entre empresaris i consumidors, sense que aquí cap de les parts al legui el caràcter d'empresari del prestamista. Ara bé, sí que pot aplicar-se el que es disposa a la denominada Llei d'Azcárate de l'any 1908, tota vegada que aquell interès és notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas (cap al legació fa el prestamista per justificar un interès tan elevat). Per altra banda, i dit de més a més, qui té que recórrer a un particular per obtenir un préstec no es troba, certament, en una situació que li permeti negociar les seves condicions, raó per la qual és completament plausible l'al legació de la recurrent pel que fa al fet de no haver tingut més...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba