STSJ Cataluña 3095/2017, 15 de Mayo de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:4376 |
| Número de Recurso | 787/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 3095/2017 |
| Fecha de Resolución | 15 de Mayo de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43148 - 44 - 4 - 2015 - 8029779
RM
Recurs de Suplicació: 787/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 15 de maig de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3095/2017
En el recurs de suplicació interposat per Íñigo a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 7 d'octubre de 2016 dictada en el procediment núm. 634/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial (Tarragona), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 d'octubre de 2016, que contenia la decisió següent:
Que desestimando la demanda formulada por D. Íñigo frente a FONDO DE GARANTÍA SALARIAL, por reclamación de cantidad, debo absolver y absuelvo al demandado de las peticiones en su contra formuladas, confirmando la resolución impugnada.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"1º. - El actor D. Íñigo, con NIE nº NUM000, prestó servicios en la empresa Integra Obra Civil y Edificaciones Urbana, S.L., con una antigüedad de 12.12.2011 y un salario de 1.477,91.- € mensuales con prorrata de pagas extras.
-
- El actor fue despedido el día 15.5.2012, dictándose sentencia por el Juzgado de lo Social de Reus el día 7.2.2013 por la que se declaraba la improcedencia del despido y ejecutada aquella, por autos de
24.4.2013 y 24.9.2013 se declaraba la extinción de la relación laboral y se condenaba a la empresa a abonar la indemnización 2.401,59.- € y los salarios de tramitación en cuantía de 16.670,24.- €.
-
- Tras declararse la insolvencia de la empresa, solicitó las prestaciones al Fondo de Garantía Salarial dictándose resolución en fecha 23.6.2015 por la que se le reconocía la indemnización de 2.059,56.- €, así como los salarios de tramitación en cuantía de 5.815,20.- €, siendo el salario regulador de 48,48.- € diarios.
-
.- El actor formuló demanda en reclamación de cantidad por salarios impagados, dictándose sentencia en fecha 4.2.2014 por el Juzgado de lo Social de Reus por la que se condenaba a la empresa a abonarle la cantidad de 7.373,80.- € más el 10% por mora en el pago.
-
- Solicitada en fecha 6.11.2014 la prestación al Fondo de Garantía Salarial se dictó resolución el día 1.6.2015 por la que no le reconocía cantidad alguna, siendo el motivo de la denegación que en anterior expediente ha percibido ya el límite máximo de cantidades en concepto de salarios devengados y no percibidos y/o salarios de tramitación que establece el art. 331. el E.T ."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es condemnés l'organisme demandat al pagament dels salaris que l'empresa no li havia abonat, atès que havia estat declarada en situació d'insolvència, s'interposa per aquella Recurs de Suplicació. L'entitat demandada ha impugnat el recurs citat.
La qüestió controvertida en el present litigi és quina conseqüència ha de comportar que l'Administració demandada no hagi resolt la reclamació de l'actor en el termini de tres mesos, tal com estableix la llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques, tenint en compte que en aquest cas el silenci té caràcter positiu, tal com expressament reconeixen les dues parts.
El magistrat d'instància va desestimar la demanda, malgrat reconèixer que l'organisme demandat no va dictar la resolució dins del termini abans esmentat, i que el silenci administratiu en aquest cas és positiu, citant la Sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de data 16.3.15 (R. 964/2013 ), però argumentant que l'efecte del silenci positiu no pot tenir lloc en un supòsit, com el present, en que la pretensió excedia els límits legals a càrrec del demandant que estableix la llei.
El Recurs consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS on es denuncia la vulneració, per aplicació errònia, de l' article 24.1 de la Llei 39/2015, en relació amb l' art. 28.7 del RD 505/85 i de l'art. 33 de l'Estatut dels Treballadors i al.lega, en síntesi, que el demandant no va resoldre la seva pretensió en el termini de tres mesos que estableix la llei, per la qual cosa és d'aplicació la figura del silenci administratiu positiu, tal com reconeix el demandant en els documents que s'han d'omplir per a reclamar el pagament de les quantitats al seu càrrec, per la qual cosa la seva pretensió s'havia d'estimar, tal com va decidir el Tribunal Suprem en la sentència de data 16.3.2015 i multitud de sentències d'aquesta Sala i d'altres Tribunals Superiors de Justícia, que transcriu en part.
Per la seva part, l'entitat demandada, en el seu escrit d'impugnació del recurs, argumenta el següent:
-
Que perquè sigui d'aplicació la STS de data 16.3.2015, citada en la sentència impugnada, el contingut del que es demana cal que sigui real i possible i que no és possible jurídicament reconèixer la quantitat sol.licitada si és superior als límits que té fixats el Fons de Garantia Salarial, per la qual cosa, el silenci administratiu positiu opera aplicant les normes que el regulen, i en conseqüència, no es poden aplicar jurídicament les quantitats preteses pel transcurs dels noranta dies de termini que té l'Organisme de Garantia per a resoldre els expedients.
-
Que no es possible entendre concedits drets per silenci administratiu al particular afectat, que no els hagués pogut obtenir per no pertànyer a la seva esfera patrimonial o jurídica, perquè aquest silenci mai no pot operar "contra legem", d'acord amb el que estableix l' art. 43.2 de la Llei 30/1992 . c) Que en el cas present l'actor ja havia cobrat la quantitat màxima a que tenia dret en concepte de salaris deixats de percebre, en un anterior procediment, per la qual cosa no se li podia reconèixer una quantitat que excedia dels límits legals.
És cert que aquesta qüestió ha estat estudiada pel Tribunal Suprem en la sentència de data 16.3.2015 (R. 802/14 ), en la qual es confirma la S. del TSJ de Madrid de data 9.1.14 (R. 964/13) i també la doctrina de les anteriors sentències d'aquesta Sala de dates 9.4.2013 ( R. 4057/12 ), i la nº 641/2013 de data 28 de gener de
2013, entre moltes d'altres. Ara bé, també ho és que la qüestió no era pacífica quan es tractava de litigis en que la pretensió de l'actor superava els límits legals...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 524/2018, 16 de Mayo de 2018
...la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, de 15 de mayo de 2017, en el recurso de suplicación nº 787/2017 , interpuesto frente a la sentencia dictada el 7 de octubre de 2016 por el Juzgado de lo Social nº 1 de Tarragona , en los autos nº 634/2015, s......