STSJ Cataluña 2666/2017, 27 de Abril de 2017
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:3734 |
| Número de Recurso | 707/2017 |
| Procedimiento | Recurso de suplicación |
| Número de Resolución | 2666/2017 |
| Fecha de Resolución | 27 de Abril de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 43155 - 44 - 4 - 2016 - 0002035
F.S.
Recurs de Suplicació: 707/2017
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 27 d'abril de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2666/2017
En el recurs de suplicació interposat per Leandro a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 7 de desembre de 2016 dictada en el procediment núm. 307/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL i INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 7-7-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de desembre de 2016, que contenia la decisió següent:
DESESTIMO la demanda presentada a instancia de Leandro contra el Instituto Nacional de Seguridad Social y absuelvo a la demandada de los pedimentos contra ella formulados.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
El demandante Leandro nació el día NUM000 -1957 con número NUM001 de afiliación a la Seguridad Social en el Régimen General, siendo su profesión habitual la de peón agrícola.
(Expediente administrativo)
Iniciado expediente administrativo en solicitud de una declaración de Incapacidad Permanente derivada de enfermedad común, motivó que fuera examinada la parte actora por el ICAM que originó la propuesta de la misma comisión de evaluación de fecha 5-5-2016, fijándose el siguiente cuadro clínico residual: catarata senil ojo derecho. Opacidad cornial total ojo izquierdo con pérdida de agudeza visual, secundaria a traumatismo antiguo (1997).
(Expediente administrativo, informe de ICAM)
La Dirección Provincial del Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de fecha 20-5-2016 por la que denegó la prestación por incapacidad permanente por no ser las lesiones que padece, susceptibles de determinación objetiva o previsiblemente definitivas, debiendo continuar bajo tratamiento médico, en la situación jurídica que le corresponde, por el tiempo que sea necesario hasta la valoración definitiva de las lesiones.
(Expediente administrativo)
Interpuesta reclamación previa por la parte actora el 7-6-2016, fue desestimada por resolución del INSS de fecha 17-6-2016.
(Expediente administrativo)
Actualmente el estado residual de la parte actora es el siguiente: catarata senil ojo derecho. Opacidad cornial total ojo izquierdo con pérdida de agudeza visual, secundaria a traumatismo antiguo (1997).
(Expediente administrativo, informe de ICAM)
La base reguladora de la Incapacidad Permanente se establece en 316,34 euros, con efectos de fecha 19-4-2016
(Hecho no controvertido)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent en el grau de Gran Invalidesa, o subsidiàriament en incapacitat permanent absoluta, és per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, b ) i c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
El demandant postula la modificació del cinquè fet provat referit a les lesions i limitacions que pateix i proposa un text alternatiu que digui que presenta: " Cataracta senil UD. Agudesa visual 0,3. Opacitat cornial UE. amb pèrdua d'agudesa visual, secundària a traumatisme antic. AV. : llum."
Basa la modificació en el informe del ICAM i en informe clínic de 16 de novembre de 2016, concordant amb el de 29 de juny de 2016 de l'Hospital de Tortosa ( f. 15) que obra en l'expedient administratiu. Manté que la modificació és transcendent perquè en el moment de la celebració del judici el novembre de 2016, l'evolució de la patologia era definitiva, de tipus degeneratiu i amb evolució negativa. Es remet al control mèdic periòdic semestral al que fa referència el ICAM., que com era de preveure va diagnosticar agudesa visual UD. 0,4 i UE. llum amb completa pèrdua de visió degut a l'opacitat cornial. Combat la interpretació de la sentència conforme cal estar al resultat de l'operació de cataracta de l'UD., perquè la IQ. no pot garantir el resultat desitjable de visió monocular segons informes mèdics que cita. Conclou que amb l'estat actual d'agudesa visual de l'UD., i la falta de visió a l'UE. ja seria candidat a la incapacitat permanent absoluta, segons doctrina jurisprudencial, sense perjudici de l'evolució i empitjorament que el porti a una ceguesa real, que meritaria la Gran Invalidesa .
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala, ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ).
És així que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient prevista en l'article núm. 193 b) i núm. 196.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la Llei processal citada, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè comporta un desplaçament de la funció judicial ordenada per l'article núm. 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm. 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .
Aquesta Sala Social del TSJ. de Catalunya, de forma reiterada i constant, en aplicació de pacífica doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem de 12 de març, 3, 17 i 31 de maig, 21 i 25 de juny i 10 i l7 de desembre de 1.990, i 24 de gener de 1.991 entre moltes d'altres, davant dictàmens mèdics contradictoris, si no concorren especials circumstancies, s'ha d'estar a la valoració realitzada pel Magistrat o la Magistrada d' instància, ateses les facultats que li atorga l' article 97.2 de la Llei processal laboral ja citat, i l'article 348 de la Llei d'Enjudiciament Civil, i la part recurrent no pot pretendre seleccionar y extreure dels diferents informes mèdics aquelles apreciacions que li interessen per a construir un quadre clínic residual adaptat al seu criteri.
En aplicació de la doctrina jurisprudencial transcrita, caldrà partir de que allò que postula el demandant és la introducció en la relació fàctica de la valoració de l'agudesa visual objectivada en el moment de la vista oral. Les modificacions postulades al cinquè fet provat es basen en la prova mèdica que el magistrat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 6 de Febrero de 2018
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 27 de abril de 2017, en el recurso de suplicación número 707/2017 , interpuesto por D. Sergio , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 1 de los de Tortosa de fecha 7 de diciembre de 2016 , ......