STSJ Cataluña 87/2017, 3 de Febrero de 2017
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:5014 |
| Número de Recurso | 213/2014 |
| Procedimiento | Recurso ordinario (Ley 1998) |
| Número de Resolución | 87/2017 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 213/2014
SENTÈNCIA Núm. 87/2017
Il lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. Jose Manuel de Soler Bigas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Eduard Paricio Rallo
Barcelona, 3 de febrer de 2017
La Sala contenciós administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, secció cinquena, ha pronunciat la següent sentència en el recurs contenciós administratiu núm. 213/2014, interposat pel Sr. Pedro
, representat per la procuradora Sra. Ana Maria Roca Vila i dirigit pel lletrat Sr. Francesc Manuel Camps Dorado
, contra la S ubdelegación del Gobierno en Barcelona, representada per l' Abogado del Estado .
Ha estat ponent el magistrat Il lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 11 d'abril de 2014 la representació del Sr. Pedro va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs adreçat contra la resolució de la Subdelegación del Gobierno en Barcelona de data 18 de març de 2014
En data 26 de maig de 2014 l'actor va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que anul li la resolució impugnada que va revocar la llicència d'armes tipus E de què disposava l'actor. Hom fonamenta el recurs en el fet que la revocació de la llicència es va fonamentar en una denúncia efectuada per la seva ex-esposa el 28 d'octubre de 2013, denúncia que es va fonamentar en fets falsos, com va quedar acreditat a la sentència que el va absoldre atesa la manca de credibilitat de la denúncia. L'actor afegeix que l'any 2007 ja havia estat objecte d'una denuncia per la mateixa persona, essent així que també va ser absolt, i que aquest mateix Tribunal va declarar el seu dret a recuperar la llicència d'armes que també llavors havia estat revocada.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al legats, va demanar la desestimació d'aquest recurs i la confirmació de la resolució impugnada.
Mitjançant resolució de data 27 de novembre de 2014 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per l'actora amb el resultat que consta als actes. Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
L'actor planteja en aquest recurs l'anul lació de la resolució impugnada, resolució que va revocar la llicencia d'armes que tenia reconeguda fons aleshores.
Certament el nostre ordenament no reconeix als ciutadans un dret subjectiu a la tinença i ús d'armes. En aquest sentit, l' article 7.1.b/ de la Llei orgànica 1/1992, de protecció de la seguretat ciutadana, estableix de forma expressa el caràcter restrictiu de l'expedició de llicències o permisos per la tinença i ús d'armes de foc. Un plantejament del que cal partir i que no queda qüestionat pel dret a caçar al què es refereix l' article 3 de la Llei 1/1970, doncs, segons que es desprèn de l'apartat 4 del mateix precepte, l'efectivitat de aquest dret requereix la prèvia obtenció del corresponent permís quan es pretengui utilitzar armes o altres mitjans que necessiten autorització especial.
En aquest context, l'expedició de l'autorització es regeix per allò disposat a l' article 98.1 del Reglament d'armes aprovat pel Reial Decret 137/1993 . Disposa aquest precepte que en cap cas podran tenir ni usar armes, ni ser titulars de les llicències o autoritzacions corresponents, les persones les quals condicions psíquiques o físiques els impedeixin la seva utilització, i especialment aquelles persones per a les quals la possessió i l'ús d'armes representin un risc propi o aliè. En aquest sentit, l'article 97.5 del mateix reglament sotmet la vigència de les autoritzacions concedides al manteniment dels requeriments exigibles per al seu atorgament, amb la possibilitat que l'Administració revoqui l'autorització en cas contrari.
Per tant, es tracta de valorar la concurrència de dades que permetin deduir la manca de condicions físiques o psíquiques i, particularment, la possibilitat que la possessió d'armes comporti un risc propi o aliè.
Tècnicament estem davant uns conceptes jurídics indeterminats, això és, davant uns paràmetres que han de ser valorats i integrats en cada cas d'acord amb les circumstàncies del sol licitant que hom disposi, singularment la informació sobre la conducta i antecedents de l'interessat que cal recavar durant la instrucció del procediment d'acord amb allò previst a l'article 97 del reglament d'armes.
Com s'ha dit, cal valorar específicament en quina mesura hi ha indicis que puguin ser significatius d'un risc, valorant la situació atenent al principi de cautela. Un principi aquest que encara que te un origen vinculat al dret mediambiental europeu- article 191.2 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea -, ha pres carta de naturalesa en el nostre ordenament quan es tracta de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba