SAP Barcelona 563/2017, 28 de Junio de 2017
| Ponente | JULI SOLAZ PONSIRENAS |
| ECLI | ES:APB:2017:7949 |
| Número de Recurso | 109/2017 |
| Procedimiento | Apelación penal |
| Número de Resolución | 563/2017 |
| Fecha de Resolución | 28 de Junio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel lació penal núm. 109/2017 - B
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 2 TERRASSA
Procediment Abreujat núm. 381/2013
Data sentència recorreguda: 21/12/2016
SENTÈNCIA NÚM. 563/17
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Patricia Martínez Madero
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel lació núm. 109/2017, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 2 TERRASSA en data 21/12/2016, en procediment Abreujat núm. 381/2013. Han estat parts com apel.lant Gerardo asistit pel seu advocat Marcel Molina i Conte i representat pel procurador Raul Rodriguez Nieto i com part apel.lat BBVA asistit pel advocat Enrique Cancelo Castro i representat pel procurador Jaume Izquierdo Colomer, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz Ponsirenas.
Barcelona, vint-i-vuit de juny de dos mil disset.
Antecedents de fet
El dia 21 de desembre de 2016 el Jutjat del Penal núm. 2 de Terrassa dictà sentència amb la decisió següent: " Que Debo Absolver y Absuelvo a Eva y a Gerardo, de la Acción Penal entablada contra éstos, con declaración de oficio de las costas del presente proceso " .
A la citada sentència es declaren provats els fets següents: " Probado y así se declara que se dirigía acusación contra Eva, mayor de edad y sin antecedentes penales, por tres DELITOS DE DENUNCIA FALSA del art. 456.1 CP, un DELITO DE COACCIONES del art. 172.1 CP, un DELITO CONTINUADO DE INJURIAS graves con publicidad de los arts. 208 y 209 CP en relación con el art. 74 CP, y un DELITO CONTINUADO DE CALUMNIAS con publicidad de los arts. 205 y 206 CP, en relación con el art. 74 CP, y contra Gerardo por un DELITO DE COACCIONES del art. 172.1 CP, un DELITO CONTINUADO DE INJURIAS graves con publicidad de los arts. 208 y 209 CP en relación con el art. 74 CP, y un DELITO CONTINUADO DE CALUMNIAS con publicidad de los arts. 205 y 206 CP .
Estos hechos no son constitutivos de las infracciones penales por las que se sostiene acusación ".
Formulat recurs d'apel lació per la representació processal de Gerardo, el Jutjat el va admetre a tràmit, li donà curs i finalment va remetre les actuacions originades a aquest Tribunal per a la decisió. El Ministeri Fiscal i la representació processal de l'entitat querellant han sol licitat la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència impugnada.
D'aquesta sentència, que expressa l'opinió d'aquest Tribunal, ha estat ponent Juli Solaz i Ponsirenas.
Fets provats
S'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda.
Fonaments de dret
L'apel lant impugna la sentència dictada en primera instància adduint un únic motiu, infracció de l' article 240.3 de la Llei d'enjudiciament criminal, per entendre que, en el cas que ens ocupa, s'haurien d'haver imposat les costes processals a la part querellant per temeritat i mala fe.
El recurs no pot ser estimat per raons de tipus formal i de fons. Així, en primer lloc, visionada la gravació del judici oral, es constata que el lletrat de l'ara recurrent, no va modificar en relació al punt ara discutit, el seu escrit de conclusions provisionals, folis 555, 556 i 557, en el qual, no es demanava expressament la imposició de les costes processals a la part acusadora i, per tant, la introducció d'aquesta petició en la fase d'informe, era completament extemporània, atès que, tal i com es disposa en l' article 737 de la Llei d'enjudiciament criminal, els informes de les parts s'han de limitar a les conclusions definitives que haguessin formulat i, en conseqüència, per aquesta via, no es poden introduir noves peticions, com s'ha fet en aquest cas, de tal manera que si s'admetés aquesta possibilitat, les altres parts es trobarien en una situació de completa indefensió, al no haver pogut defensar-se d'unes peticions completament noves i no expressades en les conclusions provisionals o definitives. Dit això, és clar i existeix una reiterada jurisprudència de la Sala Segona del Tribunal Suprem, en el sentit que no es poden imposar les costes a l'acusació particular si no ha existit una petició prèvia de part, formulada en el tràmit processal oportú. En el cas que ens ocupa, és molt clar que aquesta petició s'ha de fet en el tràmit d'informe i de forma completament extemporània. En segon lloc, en qualsevol cas, la pretensió del recurrent també ha de ser desestimada per raons de fons, ja que, la sala comparteix el criteri del jutjat d'instància, en el sentit que no s'ha acreditat mala fe en el comportament processal de la part querellant; i, per arribar a aquesta conclusió hem de tenir en compte la doctrina jurisprudencial de la Sala Segona del Tribunal Suprem, el qual, s'ha pronunciat sobre aquest extrem, entre d'altres, en la seva sentència núm.367/2012, de 3 de maig, en la qual, es fa constar el següent: En este sentido es cierto que el art. 240.3 LECrim y último párrafo establece que las costas procesales pueden ser...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba