SAP Barcelona 378/2017, 18 de Julio de 2017
| Ponente | MARTA RALLO AYEZCUREN |
| ECLI | ES:APB:2017:6114 |
| Número de Recurso | 1123/2015 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 378/2017 |
| Fecha de Resolución | 18 de Julio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 16ª |
Sección nº 16 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil
Paseo Lluís Companys, 14-16, pl. 3a - Barcelona - C.P.: 08018
TEL.: 934866200
FAX: 934867114
EMAIL: aps16.barcelona@xij.gencat.cat
N.I.G.: 0818742120148017305
Recurso de apelación 1123/2015 -A
Materia: Juicio Ordinario
Órgano de origen:Juzgado de Primera Instancia nº 1 de Sabadell
Procedimiento de origen:Procedimiento ordinario 135/2014
Parte recurrente/Solicitante: CATALUNYA BANC,S.A.
Procurador/a: Ignacio De Anzizu Pigem
Abogado/a: Ignasi Fernández de Senespleda
Parte recurrida: Sagrario, Fausto
Procurador/a: Jordi-Enric Ribas Ferre
Abogado/a: JOAN PLANS PALOMAR
SENTÈNCIA núm. 378/2017
Magistrats/magistrades:
JORDI SEGUÍ PUNTAS
INMACULADA ZAPATA CAMACHO
Marta Rallo Ayezcuren
Barcelona, a 18 de juliol de 2017
La Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona ha vist, en apel lació, les actuacions de judici ordinari número 135/2014, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 1 de Sabadell, a instàncies de la Sra. Sagrario i el Sr. Fausto, representats pel procurador Sr. Jorge-Enrique Ribas Ferré i defensats pel lletrat Sr. Juan Planas Palomar, contra CATALUNYA BANC, SA, representada pel procurador Sr. Ignacio de Anzizu Pigem i defensada pel lletrat Sr. Ignasi Fernández de Senespleda. CATALUNYA BANC, SA ha formulat recurs d'apel lació contra la Sentència dictada pel Jutjat el dia 10 de novembre de 2014.
ANTECEDENTS DE FET
La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:
" Estimo íntegramente la demanda presentada por D. Fausto y doña Sagrario, representados por la Procuradora Sra. Gros Díaz y asistidos por el Letrado Sr. Plans Palomar, contra Catalunya Caixa, representada por el Procuradora Sra. Ribas y asistida por el Letrado Sr. Fernández de Senespleda, anulando los contratos de depósito o administración de valores, suscripción de participaciones preferentes y de obligaciones de deuda subordinada celebrados con la demandada en fecha de 17 de Febrero de 2010, 27 de Julio de 2007, 31 de Julio de 2007 y 19 de Enero de 2009.
Como consecuencia de lo anterior condeno a Catalunya Caixa a estar y pasar por dicha declaración, y a devolver a los actores las cantidades invertidas por los mismos, 40.000 euros (a las que hay que deducir la cantidad obtenida al vender las acciones por las que se canjearon tales productos), junto con sus intereses desde el momento en el que se formalizaron los correspondientes contratos.
Por su lado los clientes tienen que devolver al mismo tiempo a la entidad bancaria la remuneración obtenida con el cumplimiento de los contratos anulados, junto con sus intereses legales desde su percepción.
Se condena en costas a la parte demandada. "
CATALUNYA BANC, SA, va apel lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Audiència el 18 de novembre de 2015 i es van repartir a aquesta Secció, després de citar les parts a termini. Un cop compareguts els litigants, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar l'11 de juliol de 2017 per a la deliberació i decisió.
Ponent: la magistrada Marta Rallo Ayezcuren.
FONAMENTS DE DRET
Sentència del Jutjat
La Sentència del Jutjat estima la pretensió principal de la demanda dels Srs. Sagrario i Fausto, contra Catalunya Banc, SA, i declara la nul litat, per error en el consentiment, dels contractes subscrits amb l'antecessora de la demandada, Caixa Catalunya, els anys 2007, 2009 i 2010, d'adquisició de deute subordinat i de participacions preferents.
El Sr. magistrat, després d'examinar detingudament els aspectes jurídics i fàctics del cas, conclou que l'entitat financera no va complir els deures legals d'informació al client, en especial, pel que fa a les característiques i els riscos dels productes contractats, i va provocar així en els actors -persones amb formació bàsica, mestressa de casa i conductor de grua jubilat, sense coneixements ni experiència en matèria financera- una representació equivocada d'allò que contractaven, error essencial i excusable que va viciar el consentiment dels clients.
La Sentència estableix que les parts es restituiran les prestacions respectives. Catalunya Banc tornarà als actors la suma invertida (40.000 euros), de la qual deduirà l'import percebut pels actors en la venda de les accions en què es van convertir els productes híbrids i els rendiments o dividends que els actors van obtenir dels productes, amb els interessos legals d'aquests rendiments. El banc abonarà els interessos legals de la suma a tornar i pagarà les costes del judici.
El recurs d'apel lació de Catalunya Banc
La part demandada apel la contra la Sentència del Jutjat. Les al legacions del recurs porten els títols següents:
La consumació del contracte i el termini de caducitat.
La informació facilitada per l'entitat i la relació amb el suposat vici del consentiment.
La prova del vici del consentiment i la càrrega probatòria.
La confirmació dels contractes anul lables.
Els interessos legals.
La condemna en costes.
Els contractes objecte del judici
No es discuteix que els contractes objecte del judici són els examinats i declarats nuls en la Sentència del Jutjat, aportats com a documents 2 i següents de la demanda:
Contracte d'adquisició d'obligacions de deute subordinat 7a emissió. Ordre de 25 de juliol de 2007 (3.000 euros).
Contracte d'adquisició d'obligacions de deute subordinat, 7a emissió. Ordre de 27 de juliol de 2007 (6.000 euros).
Contracte d'adquisició d'obligacions de deute subordinat, 6a emissió. Ordre de 19 de gener de 2009 (21.000 euros).
Contracte d'adquisició de participacions preferents sèrie B, Caixa Catalunya Preferential Issued Limited, de 17 de febrer de 2010 (10.000 euros).
Els contractes es van signar en l'oficina de Caixa Catalunya 0336 Sabadell-Carretera de Barcelona.
L'any 2013, la part actora va bescanviar les participacions preferents i les obligacions de deute subordinat per accions de Catalunya Banc, SA, que després va vendre al Fondo de Garantía de Depósitos (FGD). Els demandants van patir una pèrdua, respecte del capital invertit, de 13.397 euros.
La consumació del contracte i el termini de caducitat
La part apel lant al lega, en primer lloc, que les obligacions de deute subordinat i les participacions preferents són títols valors i que la consumació dels respectius contractes d'adquisició es produeix amb el simple acord de voluntats, l'entrega dels títols i el pagament del preu i aleshores comença el termini per computar la caducitat de l'acció de nul litat relativa. Segons l'apel lant, l 'acció hauria caducat, conforme a l' article 1301 del Codi civil espanyol (CC), que estableix un termini de quatre anys des de la consumació del contracte. La demanda d'aquest judici va presentar-se el 23 de gener de 2014.
Les normes del Llibre I del Codi civil de Catalunya (CCC) tenen caràcter transversal i afecten les pretensions derivades del dret estatal vigent i aplicable a Catalunya. La llei catalana no regula l'acció d'anul labilitat per vicis del consentiment, de l' article 1301 CC, aplicable a Catalunya perquè és compatible amb les normes i principis del Dret civil català. L' article 1301 CC regeix, efectivament, quant al termini de caducitat i també quant al termini inicial.
En la Sentència de 2 d'octubre de 2014, vam considerar que la qüestió no podia tractar-se prescindint de la finalitat de les normes reguladores de la caducitat/prescripció, com ho demostren els articles 121-23 i 122-5 del CCC, que situen el còmput inicial dels terminis de prescripció i caducitat en la data de naixement de l'acció o en aquella altra en la qual la persona titular coneix o pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l'acció, per la mateixa raó per la qual la convalidació tàcita d'un negoci anul lable requereix el coneixement previ pel titular de la causa de la nul litat, tal com estableix l' article 1311 del CC .
La Sentència del Tribunal Suprem ( STS) de 12 de gener de 2015 opera amb el criteri interpretatiu de la realitat social del temps en què les normes han de ser aplicades i l'esperit i la finalitat d'aquelles ( article 3 del CC ) i posa en relleu la diferència de complexitat entre les relacions contractuals en les quals, a finals del segle XIX, es podia produir amb més facilitat l'error en el consentiment i els contractes bancaris, financers i d'inversió actuals. Quan va ser redactat l' article 1301 del CC, la complexitat escassa que, en general, caracteritzava els contractes permetia que el contractant afectat pel vici del consentiment, amb un mínim de diligència, pogués conèixer l'error sofert en un moment més primerenc del desenvolupament de la relació contractual. Però en l'esperit i la finalitat de la norma es trobava el compliment del requisit tradicional de l' actio nata, conforme al qual el còmput del termini d'exercici de l'acció, tret que una disposició expressa estableixi el contrari, no pot començar a computar-se, si més no, fins que es té o es pot tenir un coneixement cabal i complet de la causa que justifica l'exercici de l'acció, criteri recollit actualment en els principis de dret europeu dels contractes.
El TS declara que, en relacions contractuals complexes com són sovint les derivades de contractes bancaris, financers o d'inversió, la consumació del contracte, a l'efecte de determinar el moment inicial del termini de l'exercici de l'acció d'anul lació per error o dol, no pot quedar fixada abans que el client hagi pogut tenir coneixement de l'existència de l'error o dol. El dia inicial del termini d'exercici de l'acció serà, per tant, el de suspensió de les liquidacions de beneficis o de meritació d'interessos, el d'aplicació de mesures de gestió d'instruments híbrids acordades pel FROB, o, en general, un altre esdeveniment similar que permeti la comprensió real de les característiques i riscs del producte complex adquirit mitjançant un consentiment viciat per l'error.
Per tant, ha de rebutjar-se l'al legació de caducitat de l'acció.
Els deures...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba