SAP Barcelona 401/2017, 14 de Julio de 2017
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2017:6047 |
| Número de Recurso | 759/2015 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 401/2017 |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 759/2015
Jutjat de Primera Instància núm. 10 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 1471/2013
Sentència núm. 401/2017
Il lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Antonio Gómez Canal
Antonio Martínez Cendán
Barcelona, 14 de juliol de 2017
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 759/2015 les actuacions de recurs d'apel lació interposat per la procuradora Sra. Bordell i Sarró, en representació dels Srs. Santiaga, Pedro Miguel, Cornelio i Isaac, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: "FALLO.- Que estimando en parte la demanda interpuesta por Dª Santiaga, D. Isaac i D. Cornelio i D. Pedro Miguel contra Clínica Sagrada familia SA, D. Ángel y Zurich Insurance PLC, debo condenar y condeno solidariamente a D. Ángel y Zurich Insurance PLC a satisfacer a los demandantes la suma de doscientos mil euros absolviendo de todo pronunciamiento en contra a Clínica Sagrada Familia. La aseguradora condenada satisfará los intereses del artículo 20 LCS de esa suma desde el 3 de julio de 2012. Cada parte satisfará las costas devengadas a su instancia, a excepción de las devengadas por CSF que serán satisfechas por la actora".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través de la procuradora Sra. Bordell i Sarró.
Ha comparegut en aquesta alçada la única part codemandada oponent, Clínica Sagrada Família SA a través del procurador Sr. Martínez i Sánchez.
No s'oposa la codemandada Zurich Insurance PLC, Sucursal en España.
No s'oposa el codemandat Sr. Ángel
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 12 de juliol de 2017, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel la la part demandant la Sentència d'instància (f. 542 i ss.) pels següents motius:
1er) Només s'apel la contra l'absolució de Clínica Sagrada Família i la correlativa imposició de les seves costes als actors.
2on) Errònia valoració de la prova: la relació entre la difunta i la Clínica fou contractual . No està conforme la recurrent en l'afirmació de la sentència de que sigui un fet incontrovertit o indiscutible que mai va existir relació contractual assegurada-Clínica. Segueix sent un fet controvertit. De cap manera resulta provat que no hi havia tal relació. No hi ha motivació al respecte de per què no es considera la perjudicada lligada amb la clínica per un contracte de Clínica o d'Hospitalització indirecte, encara que per compte de la Mútua que ofereix aquests serveis entre els del seu quadre. Màxim des del moment que la sentència construeix la culpa del Dr. Ángel en base a una seqüència de fets assistencials en els que necessàriament participa la Clínica (servei d'infermeria, facultatius de servei d'urgències).
S'invoquen a favor de l'existència d'aquesta relació contractual mediata i complexa la sent. TS de 12-3-2004, la de 4-10-2004 i la de 10-6-2004 (citant la de 30-12- 1999) o d'una "relació contractual de fet". A banda d'atribuirli una falta administrativa molt greu (desaparició de la pràctica totalitat de l'historial mèdic) a la clínica se li ve a atribuir també alguna culpa, quant menys al servei d'infermeria quan es diu literalment a la sentència que no va saber detectar signes o símptomes de l'imminent SRIS fins que aquest procés ja fou irreversible.
3er) Infracció, subsidiàriament a la tesi de la relació contractual, de la doctrina de la unitat de culpa: cal advertir que la sent. TS de 19-12-2008 invocada per la part contrària (quan es diu que la única relació contractual ha estat amb la Mútua) no deroga la doctrina de la juxtaposició de responsabilitat -contractual i extracontractualamb tractament processal unitari de la pretensió, inclosos els terminis de prescripció ( sent. TS 10-6-2004 FJ Quart).
4rt) Infracció, subsidiàriament encara, per si estiguéssim davant d'una relació extracontractual, dels arts. 1969 CC i 121-23.1 CCC: cal preguntar-se si el termini de prescripció ha de comptar-se a partir del sinistre en si mateix, de l'alta hospitalària o del complet dany ; ressalta la recurrent que ni el 1969 Cc ni el 121-23.1 CCC no parteixen de la data de defunció, sinó des del dia que es va poder exercitar l'acció.
I aquí es va intentar des del moment de la mort l'obtenció de la documentació corresponent per poder estudiar si s'entaulava una acció o no i se'ls va negar dita documentació, fins al punt que s'ha hagut d'anar a diligències preliminars.
Que es van iniciar el juliol de 2012 (cinc anys després) i que a dia d'avui encara no s'ha lliurat complet l'historial (provisió de 27-6-2013 declarant incomplert el requeriment).
Aquesta és la data a partir de la qual es pot exercitar l'acció, ja que quant menys a partir d'aleshores es disposa d'una part de l'historial. Estem davant d'una situació d'ocultació. Si s'hagués accionat abans s'hauria dit que era una exercici temerari de l'acció.
Aleshores es van poder valorar buits com per demandar la Clínica de possibles mancances de mitjans.
Altrament, haver interposat la demanda de diligències preliminars ha de tenir un valor interruptor de la prescripció innegable (sents. TS de 12-11-2007, 30-9-1993, 26-12-1995). Cal, per tant, revocar el pronunciament de prescripció de la sentència d'instància.
5è) Infracció de l' art. 1101 CC i 147 LGDCU : la CSF és responsable segons la recurrent, destacant que la sentència li atribueix culpa en la no conservació de la història clínica, provocant opacitat probatòria quant a allò que li corresponia provar -exquisida prestació de mitjans- a partir del reingrés de 28-3-2007 fins la mort el 2-7-2007 de la pacient.
La sentència val a dir que aprecia omissions culposes directament atribuïbles al personal d'infermeria i serveis mèdics de guàrdia -assistencials i paramèdics-, amb frases com ara que "res se sap de si el drenatge fou o no productiu, no hi ha fulls de seguiment ni cap dada clínica, no consta si va tenir febre, com s'alimentava, el seu estat general, si presentava o no dolors" i "a 1 de juny no hi ha cap dada de cap seguiment", que òbviament apunten o inclouen el servei d'infermeria.
El procés sèptic no és silent, cursa amb febre alta, dolors, afectacions cardíaques, pèrdua progressiva de consciència, etc.) resulta extremament desproporcionat que no advertissin res fins que esclata el shock sèptic la matinada del 2-7-2007 quan ja l'estadi d'evolució era irreversible.
La mateixa sentència ens diu que és totalment desproporcionat aquest seguit de fets i que la part demandada (inclosa la CSF) no hagi explicat de cap manera què ha passat.
Es remet la recurrent a la demanda quant a la responsabilitat de CSF que centra en disfuncions sanitàries (ineficàcia de l'equip mèdic i d'infermeria assistent i/o descoordinació en els controls post-quirúrgics de les dues intervencions) i culpa virtual per dany desproporcionat, l'anomenada "culpa anònima" (sents. TS 10-7-2002 i 17-5-2002) en la qual s'eximeix l'actor de la càrrega de la prova del moment exacte en que s'ha produït disfunció quan està clar que a dita disfunció hi ha concorregut els dependents del centre (infermeria/guàrdia) com aquí succeeix; responsabilitat que tant pot ser canalitzada per l' art. 1101 CC com dels arts. 147 i 148 LGDCU aplicant la doctrina de la unitat de la culpa civil i per tant el termini de prescripció comú més llarg (10 anys).
6è) Subsidiàriament, finalment, demana la recurrent quant menys la no imposició de costes per seriosos dubtes de Dret quant a la naturalesa de la intervenció contractual o extracontractual de la CSF en aquest cas ; i quant a seriosos dubtes de fet que planen en el cas quant a la responsabilitat de la codemandada absolta.
Postula la revocació parcial i l'extensió de la condemna solidària a l'absolta CSF o alternativament la no imposició de costes.
S'oposa la part codemandada Clínica Sagrada Família SA (f. 577 i ss.) pels següents motius:
1er) quant a la prescripció: Manté l'excepció, car s'al ludeix a la teoria de la unitat de culpa per defensar la idea de que hom podia exercitar una acció contractual i extracontractual alhora amb el termini comú d'aquella, però cal recordar que aquesta doctrina s'admet pel TS de forma supletòria, només quan és difós o confús establir si estem en el marc del contracte o de la relació extracontractual.
Però a sents. com les de 13-3-2008 i 7-10-2010 s'ha deixat clar que no s'admet tal unitat de la culpa quan hi ha elements de la pretensió que permeten determinar la naturalesa de l'acció amb caràcter indiscutible i quan l'aplicació d'un o altre règim produeix efectes rellevants. Que és el que passa aquí, que pot o no estar prescrita segons es configuri l'acció com contractual o extracontractual.
La sentència encerta en qualificar l'acció com de responsabilitat contractual front del cirurgià i la seva asseguradora i extracontractual front de CSF perquè no hi ha hagut relació contractual directa entre el perjudicat i aquesta.
Aquest és el supòsit que va tractar la sent. TS de 19-12-2008 (ponent E. Roca), que es remet a la de 4-12-2007, 8-11-2007 (és un cas on la recurrent precisament no havia demandat la Mútua -i on va negar l'extensió de la responsabilitat als facultatius prestadors d'assistència (quina relació contractual era amb la Clínica i amb l'asseguradora)-) i el de casos posteriors, com la sent. de data 17-7-2012 -que no exclou que la Clínica es pugui veure responsabilitzada per com ha gestionat el servei d'hospitalització i de mitjans tècnics i personal auxiliar, responsabilitat contractual si el pacient ha contractat directament amb el centre o extracontractual si no (si hi ha una asseguradora al mig)-.
A més, els propis...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba