AAP Barcelona 143/2017, 8 de Mayo de 2017

PonenteMARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
ECLIES:APB:2017:4302A
Número de Recurso449/2016
ProcedimientoRecurso de Apelación
Número de Resolución143/2017
Fecha de Resolución 8 de Mayo de 2017
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª

Sección nº 01 de la Audiencia Provincial de Barcelona. Civil

Paseo Lluís Companys, 14-16 - Barcelona - C.P.: 08018

TEL.: 934866050

FAX: 934866034

EMAIL:aps1.barcelona@xij.gencat.cat

N.I.G.: 0812442119970094058

Recurso de apelación 449/2016 -A

Materia: Incidente

Órgano de origen:Sección Civil. Juzgado de Primera Instancia e Instrucción nº 3 de Mollet del Vallés

Procedimiento de origen:Incidente de oposición a la ejecución por motivos de fondo 70/2013

Parte recurrente/Solicitante: Juan Ignacio

Procurador/a: Mª Nieves Hernandez De Urquia

Abogado/a: Jesús Santos Aparicio

Parte recurrida: MAPFRE EMPRESAS, S.A., MAPFRE ESPAÑA, CIA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A., MAPFRE VIDA, S.A., MAPFRE FAMILIAR, S.A.

Procurador/a: Carlos Pons De Gironella

Abogado/a: Fernando Grandes Carci

INTERLOCUTÒRIA NÚM. 143/2017

Barcelona, 8 de maig de 2017

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lm.a. Sra. Mª Dolors PORTELLA LLUCH, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra, i Il lm.a. Sra. Mª Teresa MARTIN DE LA SIERRA GARCIA FOGEDA, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació núm. 449/16, interposat contra la interlocutòria dictada en data 1 de febrer de 2016 en el procediment núm. 70/13, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Mollet del Vallès . Han estat recurrent el Sr. Juan Ignacio i apel lats MAPFRE EMPRESAS, S.A, MAPFRE VIDA, S.A. y MAPFRE FAMILIAR, S.A.( actualment MAPFRE ESPAÑA CIA. DE SEGUROS Y REASEGUROS, S.A.) . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.

M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.

ANTECEDENTS DE FET

PRIMER

La part dispositiva de la interlocutòria objecte d'apel lació és la següent: "ESTIMO íntegramente la oposición formulada por la representación procesal de la parte ejecutada, no procediendo la continuación de la ejecución por haberse cumplido en sus propios términos la sentencia constitutiva del título ejecutivo, y condeno al pago de las costas causadas en el presente incidente de oposición a la ejecución a la parte ejecutante."

SEGON

Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons costa en les actuacions.

La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Plantejament del litigi

  1. El Sr. Juan Ignacio formula demanda d'execució contra la compañía asseguradora GRUPO MAFRE, MAPFRE SEGUROS GENERALES, MAPFRE SEGUROS GENERALES, MAPFRE MUTUALIDAD DE SEGUROS Y REASEGUROS a PRIMA FIJA y MAPFRE AGROPECUARIA MUTUALIDAD DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA a qui reclama 136.298,86€ de principal pel 55% de les comissions corresponents als anys 2003 a 2011 segons el detall que consta en el seu escrit i van ser condemnades per sentència de la Secció 1a d'aquesta Audiència de 2 de novembre de 2001 .

  2. Les demandades s'oposen a l'execució despatxada. Sostenen que la sentència que es pretén executar és merament declarativa i no es condemna a quantitat líquida ni estableix paràmetres per calcular-la per la qual cosa no es pot instar aquest procediment d'execució. Subsidiàriament oposa prescripció de les quantitats que reclama relatius als anys 2003 al 2008 i caducitat pel transcurs de 5 anys. I finalment, al lega que ha anat pagant al demandant les comissions conforme va determinar la sentència l'execució de la qual es pretén atès que algunes pòlisses no han tingut continuïtat i per tant, oposa pagament.

  3. L'executant entén que no es poden estimar les excepcions de prescripció i caducitat perquè són diverses les reclamacions que ha hagut d'efectuar i que les demandades no han complert íntegrament la seva obligació.

  4. El Jutjat descarta que es procediment d'execució instat no sigui adequat però entén que hauria caducat conforme l' article 518LEC perquè, sent la sentència de l'any 2001, no s'ha instat l'execució fins el 28 de desembre del 2012. Afegeix que, en qualsevol cas, hauria prescrit l'acció respecte les quantitats anteriors al 2008. Refereix finalment, que el que resulta de les proves pericials és la inexistència de saldo a favor de l'executant.

  5. Contra aquesta resolució recorre el Sr. Juan Ignacio . Entén que s'han aplicat incorrectament els articles 518 LEC i 121-21 del CCCat perquè els terminis de caducitat i prescripció no es poden computar des de la sentència sinó des del dia que neix el dret de la prestació que se li reconeix i que han estat diverses les reclamacions que ha anat formulant durant aquest temps. I finalment al lega que les pericials no són determinants perquè no s'ha constatat la realitat de totes les anul lacions de pòlisses ni si aquestes anul lacions han tingut lloc conforme a la normativa vigent.

  6. Les executades mantenen que la resolució que es recorre ha de ser confirmada perquè ha aplicat correctament els articles 548 LEC i 121-21 CCCat i de la mateixa manera ha valorat la prova practicada.

SEGON

Caducitat de l'acció executiva

El dret a l'execució de les sentències forma part del dret a la tutela judicial efectiva que recull l' article 24 CE tal i com en diverses resolucions ha assenyalat el Tribunal Constitucional( per totes STC 18/12/2000 ). Això no significa, però que el legislador no pugui establir límits al ple accés a l'execució sempre que siguin raonables i proporcionals a les finalitats constitucionalment previstes.

Doncs bé, la llei 1/2000 com a novetat en relació a la legislació processal anterior, ha fixat un termini de caducitat per instar l'execució. Així l' article 518LEC disposa que l'acció executiva fundada en sentència, resolució judicial que aprovi transacció judicial o un acord aconseguit en el procés o en resolució arbitral caducarà si no s'interposa la corresponent demanda executiva en els cinc anys següents a la fermesa de la sentència o resolució.

D'aquesta manera, el legislador pretén evitar una situació indefinida d'inestabilitat, incentivar la diligència de l'executant en l'exercici dels seus drets i sancionar la seva inactivitat més enllà dels cinc anys.

La literalitat d'aquest precepte ha portat al Jutjat a considerar caducada l'acció executiva exercida pel Sr. Juan Ignacio atès que la sentència que es pretén executar és de 2 de novembre de 2001 i la demanda d'execució no s'ha presentat fins el mes de desembre del 2012.

Es tracta aquest, però, d'un d'aquells supòsits en els que tant la doctrina com els tribunals han posant en evidència la irraonabilitat del precepte, és a dir quan la resolució que es pretén executar conté una condemna de no fer, de futur o a prestació periòdica com succeiria en el present cas. En aquests supòsits, una...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR