STSJ Islas Baleares 231/2017, 6 de Junio de 2017
| Ponente | GABRIEL FIOL GOMILA |
| ECLI | ES:TSJBAL:2017:417 |
| Número de Recurso | 241/2013 |
| Procedimiento | CONTENCIOSO |
| Número de Resolución | 231/2017 |
| Fecha de Resolución | 6 de Junio de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
T.S.J. ILLES BALEARS SALA CON/AD PALMA DE MALLORCA
SENTENCIA: 00231/2017
SENTÈNCIA núm. 231
Il.lès. Srs.
PRESIDENT:
Gabriel Fiol Gomila.
MAGISTRATS:
Pablo Delfont Maza.
Carmen Frigola Castillón.
Palma, a 6 de juny de 2017
VISTES per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears les actuacions número 241 de 2013, dimanants del recurs contenciós administratiu seguit entre parts, d'una, com a demandant, l'Agrupació empresarial d'hotels i apartaments turístics d'Alcúdia, representada pel procurador dels Tribunals Sr. Colom Ferrà i assistit per l'advocat Sr. Alonso Aguiló, i, d'altra, com a Administració demandada, la de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, representada i assistida pel seu advocat. En la qualitat de part codemandada han intervingut l'Ajuntament d'Alcúdia (Mallorca), representat pel procurador Sr. Nicolau Rullan i dirigida pel lletrat Sr. Dot Ramis, i l'entitat Aguas Canalizadas de Alcúdia, postulada per la procuradora Sra. Juan Femenias i assistida del lletrat Sr. Camacho Peña.
L'objecte del recurs és la resolució dictada el dia 22 d'abril de 2013 per la Direcció General de Comerç i empresa - actuant per delegació -, que desestimava el recurs de reposició deduït per l'Agrupació empresarial d'hotels i apartaments turístics d'Alcúdia contra anterior de la Vice-presidència econòmica, de promoció empresarial i d'Ocupació, mitjançant la qual s'autoritzaven les noves tarifes del servei de subministrament d'aigua potable dels nuclis del terme municipal d'Alcúdia que proveu "Aguas Canalizadas de Alcúdia".
La quantia es fixà en indeterminada.
El procediment seguit ha estat el del tràmit previst a la Llei Jurisdiccional 29/1998.
L'Il.lm. Sr. Gabriel Fiol Gomila, President de la Sala, en qualitat de magistrat ponent, expressa el parer del Tribunal.
= ANTECEDENTS DE FET =
1r.- Interposat el recurs en el termini prefixat en la Llei Jurisdiccional se li donà el tràmit processal adequat, ordenant-se reclamar l'expedient administratiu i anunciar la seva incoació.
2n.- Rebut l'expedient administratiu es va posar de manifest en Secretaria a la part recurrent perquè formalitzés la demanda. La referida demanda fou deduïda dins el termini legal al.legant-se en ella els fets i fonaments de dret que s'estimaren necessaris en ordre a les seves pretensions i interessant de la Sala que es dictés sentència estimatòria del recurs per ser contraris a l'ordenament jurídic els actes administratius impugnats.
3r.- Donat trasllat de l'escrit de demanda a la representació de l'Administració demandada perquè la contestés, així ho va fer en temps i forma, oposant-se a ella i suplicant que es dictés sentència confirmatòria dels actes administratius recorreguts.
4r.- A través del corresponent Acte es rebé el plet a prova que devia versà sobre els punts de fet interessats per la part actora.
Es va presentar a les actuacions la part, a partir de les hores, codemandada, la mercantil Aguas Canalizadas de Alcúdia, a l'igual que ho va fer l'altra part codemandada, l'Ajuntament d'Alcúdia (Mallorca). Contestaren, ambdues, a la demanda, oposant-se a la seva estimació en la mesura que entenien que l'actuació administrativa impugnada era conforme amb l'ordenament jurídic.
Proposta i admesa que fou en forma la prova interessada per les parts, es practicà amb el resultat i vicissituds que són de veure a les presents actuacions.
5è.- Per provisió es declarà conclosa la discussió escrita i el període probatori, ordenant-se portar les actuacions a la vista, amb citació de les parts per a sentència, acordant que aquestes formularan les conclusions per escrit; cosa que així varen fer, i s'assenyalà a continuació, per a la votació i decisió, el dia 16 de maig de 2017, després d'una prèvia suspensió del termini, doncs inicialment s'havia assenyalat pel dia 11 d'abril anterior.
FONAMENTS DE DRET
Hem assenyalat a l'encapçalament, que la revisió jurisdiccional ho era de la resolució dictada el dia 22 d'abril de 2013 per la Direcció General de Comerç i empresa - actuant per delegació -, que desestimava el recurs de reposició deduït per l'Agrupació empresarial d'hotels i apartaments turístics d'Alcúdia contra anterior de la Vice-presidència econòmica, de promoció empresarial i d'Ocupació, mitjançant la qual s'autoritzaven les noves tarifes del servei de subministrament d'aigua potable dels nuclis del terme municipal d'Alcúdia que proveu "Aguas Canalizadas de Alcúdia".
Resolució que tenia el seu origen en la petició formulada per l'Ajuntament d'Alcúdia el dia 10 de setembre de 2012, per tal de modificar aquelles, les inicialment acordades.
A l'expedient administratiu hi ha constància de l'emissió d'un informe tècnic emès per la Direcció General de Recursos Hídrics, més altra complementari, i segon, en la contemplació de les al.legacions efectuades sobre el primer per part de l'Ajuntament. Com també, hi ha constància, d'un dictamen favorable emès per la Comissió de preus de les Illes Balears.
A la fi, la resolució que esgotava ja la via administrativa, es feia ressò que en relació a les tarifes, l'import total a repercutir es va disminuir en 151.669,60 €, un 4,54%, tal i com s'havia analitzat als informes tècnics corresponents i que era, en tot cas, la Comissió de preus la que decidia autoritzar o no les tarifes de subministrament d'aigua.
Els arguments que empra la part actora a la demanda per tal que s'estimi el contenciós són els següents:
1r.- Que la codemandada Aguas Canalizadas de Alcúdia, en anagrama i en el successiu ACASA, és un concessionari de fet, la qual cosa comporta, com a conseqüència jurídica, i segons la doctrina del Tribunal Suprem, la improcedència de l'aprovació de les tarifes.
2n.- L'existència d'il.legalitats en la tramitació municipal de l'expedient de revisió. En concret, i des d'una doble perspectiva: La de la falta de l'informe de fiscalització de l'estudi econòmic de tarifes per la intervenció municipal i el de la infracció de l'Ordre Ministerial del Ministeri d'Interior del 30 de setembre de 1977.
3r.- Que les tarifes del servei d'abastiment d'aigua potable tenen la naturalesa jurídica de taxa.
4t.- Que a l'estudi econòmic financer, en el qual s'empara l'autorització de les tarifes, no s'acredita un desequilibri econòmic financer de l'empresa ACASA, gestora del servei, que justifiqui l'autorització de l'increment de tarifes aprovat. Afirmació emparada en les següents consideracions; una, que l'aplicació de l'increment de l'IPC no és un criteri de revisió de tarifes; altra, quins eren, en definitiva, els antecedents del cas; altra, l'àmbit del subministrament, les tarifes actuals i la justificació de la seva actualització; les dades bàsiques
del servei, el principi de qui contamina paga i les despeses d'explotació i els ingressos. Altra, seria, la de la tarifa binòmia, excloent-se la progressivitat de les tarifes als locals, bars, cafeteries, restaurants, obres, indústries i ports esportius i, com a última consideració a aquest apartat, la de la inexistència de ruptura econòmica d'ACASA.
5è.- Que ALMARSA i ACASA són empreses vinculades, produint-se una infracció de l' article 16 del Reial decret llei 4/2004 de l'impost sobre societats, i
6è.- Insuficient motivació de les resolucions impugnades i un enriquiment injust d'ACASA.
El Tribunal, en primer lloc i en coherència amb el que havia afirmat a anteriors, en concret a la sentència núm. 126 de 28 de març de 2017, rotlle d'apel.lació 403 de 2016, que les tarifes de TIRME tenien la naturalesa jurídica de taxa, basant-se, precisament, en la jurisprudència reiterada del Tribunal Suprem, ara ha de donar resposta a sí, a partir de l'anterior afirmació, i en la consideració que les tarifes d'ACASA aprovades pel Govern Balear tenen naturalesa jurídica de taxa, la seva aprovació és d'exclusiva competència municipal. Ergo, vindria viciat l'acte administratiu recorregut.
No s'oblidi, que la qüestió basilar, sobre la qual volta la resolució administrativa recorreguda, és l'afirmació, sense embuts, que "no es pot configurar la contraprestació de l'usuari del servei com a una taxa". Conclusió que es feia després d'haver-se afirmat, i a partir de l'acceptació de dos informes jurídics evacuats per l'advocacia de la CAIB, que:
"En conseqüència, atesa l'argumentació anterior, en el present cas en el qual el servei no es presta directament per l'ajuntament sinó que es presta indirectament mitjançant una empresa concessionària i la contraprestació no serà percebuda per la pròpia administració sinó directament per l'empresa concessionària, entenem que la normativa d'aplicació és la reguladora del règim tarifari i de preus autoritzats".
Dèiem nosaltres a l'al.ludida sentència 126/2017, i ho reproduïm, que:
"El criterio tradicional de la jurisprudencia ha sido que no podían considerarse como tasas las prestaciones por servicios prestados en régimen concesional
Ahora mismo, visto lo dispuesto en el artículo 20.1.B de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales -Texto Refundido aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2004-, puede afirmarse que la jurisprudencia - por todas, sentencias del Tribunal Supremo de 9 de julio y 24 de septiembre de 2012, de 22 de mayo de 2014 y de 23 y 24 de noviembre de 2015 - tanto el marco jurídico establecido en la Ley 58/2003 en su redacción original, como después de la modificación y supresión del artículo 2.2.a), llevada cabo por la Ley 2/2011, de 4 de marzo, de Economía Sostenible, publicada en el BOE de 5 de marzo, permiten concluir que es mediante una tasa como los usuarios han de financiar el servicio publico obligatorio; y ello con independencia de la forma en que ese servicio se gestione, siempre que se trate de servicios de recepción obligatoria - artículo 25.2.l del Texto Refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales ".
Aleshores,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 91/2020, 28 de Enero de 2020
...de lo Contencioso-Administrativo (Sección Primera) del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares, pronunciada en el recurso nº. 241/2013, estimatoria del recurso contencioso administrativo dirigido contra resolución de 22 de abril de 2013 dictada por la Dirección General de Comerc......