SAP Barcelona 254/2017, 1 de Junio de 2017
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2017:5817 |
| Número de Recurso | 938/2015 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 254/2017 |
| Fecha de Resolución | 1 de Junio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ PRIMERA
ROTLLE NÚM. 938/15
Procedent del procediment ordinari núm. 557/14
Tramitat pel Jutjat de 1a. Instància núm. 5 de Granollers
S E N T È N C I A NÚM. 254
Barcelona, a 1 de juny de 2017.
La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Barcelona, integrada per les Magistrades Il lma. Sra. Amelia MATEO MARCO, Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra i Il lma. Sra. Isabel Adela GARCÍA DE LA TORRE FERNÁNDEZ, la primera de les quals ha actuat com a presidenta del Tribunal, ha vist el recurs d'apel lació número 938/15, interposat contra la sentència dictada en data 15 de maig de 2015 en el procediment núm. 557/14, tramitat pel Jutjat de 1a Instància núm. 5 de Granollers . Ha estat recurrent el Sr. Jose Miguel i apel lada la Sra. Clemencia . Un cop feta la deliberació, ha pronunciat, en nom de S.M. el Rei d'Espanya, la següent resolució.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel lació és la següent: "PRIMERO.- Que debò estimar y estimo íntegramente la demanda de reclamación de cantidad presentada por Dña. Clemencia y, en consecuencia, condenar a la parte demandada, D. Jose Miguel, a abonar a la demandante la cantidad de 7619,70 euros; cantidad ésta que habrá de incrementarse con sus respectives intereses, calculados conforme a lo establecido en el Fundamento de Derecho Quinto de esta resolución.
Imponer las costas ocasionades en el presente procedimiento al demandado."
Les parts esmentades han manifestat en els escrits respectius d'apel lació o, si s'escau, d'impugnació les seves peticions i arguments en què les fonamenten, segons consta en les actuacions.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la Magistrada Il lma. Sra. Maria Dolors Montolio Serra.
FONAMENTS DE DRET
Plantejament del litigi.
La Sra. Clemencia formula demanda contra qui va ser el seu marit, el Sr. Jose Miguel a qui reclama
7.619,70€.
Explica que en el procés de separació van arribar a un acord que es va incloure en el conveni regulador segons el qual el marit compraria i li adjudicaria a ella dos pisos amb plaça de pàrquing i traster que es trobaven en construcció i ella en compensació li adjudicaria el seu 50% de la casa que havia constituït el domicili conjugal.
El dia 1 de desembre del 2009 es van atorgar les dues escriptures públiques. Una, en virtut de la qual la promotora venia a la Sra. Clemencia els dos pisos, places de pàrquing i trasters i l'altra d'extinció del condomini. En aquesta darrera escriptura es va fer constar que amb ella es donava compliment al conveni de separació i es va incloure un pacte segons el qual totes les despeses i impostos d'aquella escriptura i tots els que fossin a càrrec de la compradora en la de compravenda serien a càrrec del Sr. Jose Miguel .
No obstant el que es va acordar, el Sr. Jose Miguel no va fer-se càrrec de l'impost sobre actes jurídics documents ni del "registre de la propietat" per un total de 7.619,70€ que és la quantitat que es reclama en aquest procediment en haver estat ella qui finalment se n'ha hagut de fer càrrec.
El demandat, en contestar la demanda, nega haver-se compromès a fer-se'n càrrec de l'impost d'actes jurídics documentats i del registre de la propietat i que la present reclamació formulada passats tres anys va en contra dels propis actes perquè ni va fer ús de la condició suspensiva ni li ho ha reclamat mai. Subsidiàriament no li pot efectuar ara aquesta reclamació perquè això li impedeix que ell pugui oposar l'excepció de prescripció en cas de rebre reclamació per part de l'Administració Tributària. Finalment, i també de forma subsidiària al lega retard deslleial en la reclamació perquè la Sra. Clemencia ha tardat més de 4 anys per reclamar-li.
La sentència estima la demanda. Entén que el demandat es va comprometre a fer-se càrrec dels impostos i despeses que va pagar la Sra. Clemencia i que ara li reclama. Descarta que l'acció estigui prescrita perquè l'acció exercida no és la de l'administració tributària per reclamar tributs no abonats ni la del registrador de la propietat per reclamar els seus honoraris sinó una acció de repetició exercida per qui ha pagat i que deriva dels termes del contracte la qual es troba subjecta al termini de 10 anys. Descarta igual que es pugui apreciar retard deslleial en la present reclamació.
Recorre el demandat. Invoca errònia valoració de la prova, incorrecta interpretació del pacte tercer de l'escriptura núm.1664 i insisteix en els seus arguments. Igualment de forma subsidiària es refereix a la improcedència de la reclamació perquè estarien prescrites les accions per reclamar-li aquell impost i aquells honoraris així com retard deslleial en la reclamació.
La demandant s'oposa al recurs i sol licita la confirmació de la sentència.
Interpretació de la clàusula. Art. 1281 CC i jurisprudència.
Estableix l' article 1281 CC que "si els termes d'un contracte són clars i no admeten dubte sobre la intenció dels contractants, cal atenir-se al sentit literal de les seves clàusules.
Si les paraules semblen contràries a la intenció evident dels contractants, aquesta preval sobre aquelles".
De forma reiterada ha mantingut el Tribunal Suprem que del criteri gramatical d'aquest precepte s'infereix el caràcter instrumental de la interpretació literal de manera que aquesta no pot ser valorada com una finalitat en ella mateixa o un dogma del procés interpretatiu " pues la atribución del sentido objeto de la interpretación, y de ahí la unidad lógica del artículo citado, conforme a su segundo párrafo, sigue estando en la voluntad realmente querida por las partes contratantes" ( SSTS de 29 de gener de 2015, 25 d'abril i 21 de novembre de 2016 ). No obstant, com afegeixen aquestes mateixes resolucions, " cuando los términos son claros y no dejan duda sobre la intención querida por los contratantes, la interpretación literal es el punto de partida y también el punto de llegada de la labor interpretativa, de forma que se impide, so pretexto de la propia labor interpretativa, que se pueda modificar una declaración que realmente resulta clara y precisa ".
Precisament això és el que succeeix en el present cas, com bé entén i es raona a la sentència que es recorre.
El pacte 3r que es va incloure en la segona de les escriptures abans referides (divisió de la comunitat) era del següent tenor literal: "Todos los gastos e impuestos que se ocasionen por este otorgamiento, se satisfarán por don Jose Miguel .
Asimismo serán de cargo de don Jose Miguel todos los gestos e impuestos a cargo de la parte compradora, dimanantes de la escritura de compraventa por mi autorizada el día de hoy, número 1663 del protocolo, anteriormente relacionado."
Els termes d'aquest pacte són molt clars i no s'ha adverteix cap contradicció amb la intenció dels contractants segons el que resulta de la prova practicada. La seva voluntat era aconseguir la divisió de la copropietat i adjudicar la casa que havia constituït la llar familiar al marit en uns termes no qüestionats (adjudicacions i compres) i sense que l'esposa hagués de suportar cap tipus de despesa ni s'hagués de fer càrrec de cap impost, com bé s'ha exposat de forma raonada pel Jutjat.
Tampoc l'actuació que es va dur a terme pels contractants contradiu el que resulta de la literalitat d'aquell pacte. Així, ha estat expressament admès que fou el Sr. Jose Miguel qui va pagar l'IVA de l'operació de compravenda i que fou el seu advocat qui es va encarregar dels tràmits perquè fos inscrita en el registre de la propietat. Aquest advocat, en ser cridat com a testimoni, ha ratificat que ho va fer així perquè el seu client havia assumit aquesta obligació en l'esmentat pacte 3r. I si bé, en un primer moment va afirmar que havien pactat que el seu client es fes càrrec de totes les despeses, després va dir que del tema del registre i de l'impost d'actes jurídics documentats no se'n va parlar. No obstant, quan se li preguntà per quina raó havia d'estar inclòs l'IVA en el terme pactat de " todos los gastos e impuestos a cargo de la compradora " i no aquell altre o la factura del registre de la propietat, es va limitar a dir que " es remetia al pacte".
Doncs bé, el que consta en aquella clàusula...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba